FITXA  1

Anguila

Anguilla anguilla

Distribució al PNAE.

Espècie omnipresent a totes les aigües del parc, ja siguin cursos fluvials, llacunes, canals o recs. És especialment abundant als trams baixos del Fluvià i al Muga

Característiques ecològiques generals

Medi d’origen: Migradora catàdroma.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: trams baix i mig de rius, estanys llacunes I costes.

Distribució geogràfica: Europa i Àfrica septentrional.

Conservació: Ha desaparegut de molts trams de rius a causa de la construcció de preses. Interès econòmic: Considerable a nivell local. Es captura amb gànguils, altres tipus de nanses, i pantenes, principalment.

Comentari: Malgrat la regressió que ha sofert en part de la seva area de distribució original com a conseqüència principalment de la construcció de preses, l’anguila continua essent un peix molt abundant en els nostres rius. Els aiguamolls i estuaris juguen un paper cabdal en el cicle biològic d’aquesta espècie. Les seves poblacions assoleixen les màximes densitats a les goles i trams baixos dels rius, on es concentren els adults abans de començar la migració cop al mar dels Sagrassos, i també les angules abans de remuntar les aigües dolces. A mes, sembla que els mascles no penetren tant aigües amunt com les femelles, quedant-se més cap al litoral.

FITXA 2

Barb comú

Barbus bocagei graellsii

Distribució al PNAE

Aquesta espècie ha estat localitzada únicament al Riuet. La seva presencia a d’altres aigües del Parc Natural és dubtosa, i en qualsevol cas en mantindria els nivells poblacionals molt baixos. Tot i no haver estat localitzat al __Fluvià hi ha alguna referència anterior confusa sobre l’ocupació d’aquest riu per part del barb comú.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Estenohalina.

Hàbitat: Trams mitjà i baix de rius amb vegetació.

Distribució geogràfica: Endemisme Ibèric. Conca dels rius : Oria, Nervión, Artibai, Oca, Ebre, Llobregat, Ter i potser Fluvià.

Conservació: Cap mesura de protecció.

Interès econòmic: Pesca recreativa amb esquer. Declarada com: espècie objecte de pesca (RD 1095/1989)

Comentari: El barb manté poblacions importants a l’Ebre, i a d’altres rius catalans més septentrionals, tot i que en aquests el seu estatus com espècie autòctona o introduïda és poc clar. En qualsevol cas apareix segur a la conca del Ter i potser al Fluvià, encara que Sostoa et al.(1994) no el citen. L’aparició d’aquest peix al Riuet es pot explicar tant a partir de les connexions que manté aquesta massa d’aigua amb el Ter com a partir de les que té amb el Fluvià. El més probable és que a través de derivacions del Rec del Molí de l’Escala hagi arribat a l’Alt Empordà.

FITXA  3

Barb de muntanya

Barbus meridionalis

Distribució al PNAE

Espècie que no colonitza les aigües del PNAE, a excepció dels trams superiors, dins la zona, dels cursos principals del Fluvià i la Muga. En aquests trams és, a més, poc abundant. És possible que també arribi ocasionalment a les parts més baixes de la riera den Pedret.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Estenohalina.

Hàbitat: Aigües oxigenades i netes de curs ràpid i tram alt de rius. També habita en llacs i trams mitjans de rius.

Distribució geogràfica: Nord d’Itàlia, Sud-oest francès i Catalunya.

Conservació: III-Conv. Berna,NA-ICONA.

Interès econòmic: Pesca recreativa am esquer. Declarada com: espècies objecte de pesca (RD 1095/1985)

Comentari: A la zona d’estudi no hi trobem l’hàbitat preferent del barb de muntanya, les aigües ràpides i ben oxigenades, en part com a conseqüència de a contaminació que sofreixen actualment els trams baixos dels rius. Per això l’àrea reduïa que ocupa dins el pac es pot considerar com l’extrem inferior de la seva àrea de distribució al llarg dels cursos fluvials que travessen la zona. La seva distribució actual a la zona no difereix gairebé gens de la aportada per Sostoa el al (1994)(

FITXA  4

Carpa

Cyprinus carpio

Distribució al PNAE

Dins la zona d’estudi, la seva distribució coincideix gairebé perfectament amb la de l’anguila, cosa que les converteix en les dues especies limnètiques mes esteses pel Parc.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Aigües de curs lent o estancades, tram baix de rius, llacs de terres baixes i embassaments.

Distribució geogràfica: Procedent d’Àsia, ha estat introduïda als cinc continents.

Conservació: NA-ICONA, V-E-Lelek.

Interès econòmic: Pesca recreativa amb esquer, i peca comercial; declarada com:espècies objecte de pesca(RD 1095/1989) i espècie comercialitzable (RD 1118/1989)

Comentari: Gràcies a la coneguda resistència de la carpa a diferents alteracions antròpiques del seu medi, especialment pel que fa ala contaminació, és potser el peix introduït més estès. Actualment, colonitza pràcticament tots els cursos mitjos i baixos de la Península Ibèrica. En cas dels aiguamolls és remarcable la seva presencia sistema lacunar d’aigües salabroses. Aquest sistema es converteix normalment en una trampa mortal per aquesta espècie, ja que hi arriba gràcies a la dulcificació que es produeix per l’actual regulació de fluxos que s’efectua en la zona, quedant-hi sovint confinada fins el període de sequera estival o fins que arriba una entrada massiva d’aigua marina amb aigua llevantada. Malgrat la seva elevada resistència, tant la disminució del nivell d’aigua com el canvi sobtat de salinitat sol comportar una mortalitat massiva de carpes.

FITXA  5

Gardí

Scardinius erythrophthalmus

Distribució al PNAE

Ocupa pràcticament totes les conques del Parc Natural, a excepció dels trams més baixos on la penetració salina és important i de les aigües més contamines, com ara les de Mugueta. No ha estat detectat al Fluvià, on no es pot excloure la seva presencia, fent una interpretació coherent de la resta del FITXA de distribució constatada.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Estenohalina.

Hàbitat: Aigües de curs lent o estancades, trams baixos de rius vegetació, llacs i estanys.

Distribució geogràfica: Gran part d’Europa central i Àsia Occidental. Introduïda a la Península Iberica, concretament a Banyoles per A. Darder als anys 1910-1913.

Conservació:

Interès econòmic:

Comentari:

El gardí ha colonitzat moltes conques del nord-est de la península. A l’Alt Empordà s’ha estès per gairebé totes les aigües continentals existents. Apareix en petits grups de entre dos i quatre individus. Probablement això va lligat al fet que no mantingui uns estocs poblacionals massa alts a la major part de les nostres aigües. De fet es tracta d’una espècies preferent fil·lòfaga que, tot i que sembla que pot tolerar bé situacions d’eutròfia.

FITXA  6

Madrilleta vera

Rutilus rutilus

Distribució al PNAE

Ocupa tota la conca de la Muga, des del curs principalment del riu fins a la Riera de Pedret, Rec Tort i Madral, a excepció de la Mugueta pels seus nivells de contaminació. Tot i que, per ara, la seva àrea de distribució a l’Empordà podria estar restringida a la Muga, no és gens agosarat pensar que no tardarà en estendre’s cap al Fluvià, si és que ja no hi ha arribat.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Aigües de curs lent o estancada, trams mitjà i baix de rius, arribant gairebé a la desembocadura, llacs.

Distribució geogràfica: Gran part d’Europa central i grans ‘arees del continent asiàtic. Introduït a Catalunya.

Conservació: A la seva àrea de distribució original hi ha una constanmt disminució dels seus efectius degut a la contaminació i efectes antròpics.  No gaudeix de cap mesura de protecció.

Interès econòmic: Pesca recreativa amb esquer.

Comentari:

La madrilleta vera és una espècie d’introducció recent a Catalunya. Probablement aparegué per primer cop a principis dels 80, almenys a les comarques gironines, estenent-se ràpidament. Possiblement tingui en l’embassament de Boadella el seu focus de dispersió, donada la gran quantitat d’introduccions desafortunades que hi porten a terme els pescadors esportius. Sostoa et al (1994) no la detectaren al PNAE. És un peix gregari molt abundant al PNAE.

FITXA 7

Alburn

Alburnus alburnus

Distribució al PNAE

L’àrea que ocupa a la zona coincideix plenament amb la de la madrilleta vera. Això indica una via d’arribada aparellada o si més no semblant.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Estenohalina.

Hàbitat: Aigües de curs lent o estancades, trams mitjà i baix de rius, llacs.

Distribució geogràfica: Europa central, introduït recentment a la Península Iberica.

Conservació: No gaudeix de cap tipus de protecció.

Interès econòmic:Pesca recreativa amb esquer. Els juvenils es fan servir com a esquer viu per a pescar grans peixos depredadors

Comentari: La introducció d’Alburnus és una de les més recents al nostre país, segurament amb menys de deu anys d’història. Igual com altres ciprínids de mida petita o mitjana, pot haver arribat als nostres rius a través dels pescadors esportius que l’utilitzen com a esquer viu. També pot haver arribat barrejat amb d’altres peixos introduïts, ja que en els seus estadis juvenils sovint es confonen vàries espècies, A. Alburnos ja és abundant allà on s’ha trobat. Tot fa pensar, doncs que s’estendrà cap a d’altres conques en els propers anys.

FITXA  8

Espinós

Gasterosteus aculeatus

Distribució al PNAE

Present en alguns recs i rieres de la zona nord del Prc Natuals, i en els recs que hi ha entre els cursos de la Mugha i el Fluvià. No ha estat trobat ni a la Muga ni al Fluvià, com tampoc enlloc al sud d’aquest darrer riu.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Eurihalina.

Hàbitat: Aigües dolces, cursos baixos de rius amb molta vegetació i llacs. També en aigües poc salabroses.

Distribució geogràfica: Europa, América del Nord, Japó i Corea.

Conservació: D-Catalunya, II-Espanya,E-ICONA,V-Lelek.

Interès econòmic: Apreciat com a peix d’aquari pel comportament nupcial i post nupcial.

Comentari: L’espinós és un dels peixos autòctons que també ha sofert una acusada regressió al nostre país. Dos dels factors que han provocat a aquesta regressió són la disminució de la qualitat de les aigües i la desaparició de la vegetació submergida de molts ambients aquàtics. Per altre banda, està descrit que l’espinós realitza migracions estacionals de diferent magnitud segons el lloc. Sembla que al hivern té tendència a concentrar-se en llacunes mentre que a l’època de reproducció es desplaça cap a rieres i recs, on construeixen els seus nius i on els joves romanen protegits durant tot l’estiu..

FITXA  9

Peix sol

Lepomis gibbosus

Distribució al PNAE

Presenta a totes les aigües del PNAE, amb excepció dels estuaris i les llacunes salobres.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen: Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Estenohalina.

Hàbitat: Aigües de curs lent om estancades, trams mitjà i baix de rius, llacs.

Distribució geogràfica: Procedent  d’Amèrica del nord ha estat introduït a diversos països d’Àfrica i Europa incloent-t’hi la Península Ibérica.

Conservació: Na-ICONA

Interès econòmic: Pesca recreativa amb esquer i apreciat com a peix d’aquari per la bellesa mida i etologia.

Comentari: El peix sol o mirallet fou introduït al nostre país cap a principis d’aquest segle. Actualment ocupa bona part dels ambients que li són propis, almenys a les comarques gironines. Lligant amb les característiques ecològiques de l’espècie, no ocupa les àrees amb aigües salabroses. De tota manera, no es pot excloure la seva presència, més o menys ocasional, a les llaunes, donada la seva creixent dulcificació. El peix sol presenta una clara segregació d’hàbitats depenent de l’edat. Així, els més joves solen refugiar- se als petits recs i rieretes on han nascut, mentre que als rius i recs s’hi troben els adults la major part de l’any. L’aparició d’aquesta espècie al PNAE pot haver tingut un efecte negatiu sobre les poblacions d’espinós, amb el qual comparteix hàbitat i coincideix en alguns trets etològics (construcció de nius, territorialitat, etc).

FITXA  10

Bavosa de riu

Blennius fluviatilis

Distribució al PNAE

A l’Empordà aquesta espècie es localitza únicament en una part dels trams mig i baix del Fluvià i la Muga, arribant a penetrar per l’oest dins els límits del Parc Natural.

Característiques ecològiques generals:

Medi d’origen:Limnètic.

Tolerància a la salinitat: Estenohalina.

Hàbitat: Aigües de curs lent o estancades, trams mitjà i baix de rius. Sobretot en fons pedregosos.

Distribució geogràfica: Circummediterrània.

Conservació: D- Catalunanya, II-Espanya, III-Conv.Berna,E-Icona, V-Lelek.

Interès econòmic: Molt apreciat com a peix d’aquari degut a la seva morfologia i comportament reproductor.

Comentari:La bavosa de riu té una distribució actual molt fragmentada i reduïda respecte a la seva àrea original. La contaminació i l’alteració dels llits fluvials per extraccions d’àrids i altres obres fluvials ha provocat la seva desaparició de moltes conques. Als rius altempordanesos, tot i no ser aliens als problemes ambientals esmentats, s’hi troba un dels darrers reductes de la seva distribució a Catalunya. Malgrat la persistència d’aquestes poblacions, probablement es deu haver vist afectada per les nombroses actuacions extractives que els rius sofreixen en els seus trams mig i baix. A més, la distribució dins el PNAE es pot haver vist progressivament reduïda per la penetració salina que hi ha hagut en els darrers temps.