En aquest mòdul calia programar dos exercicis: un d’anàlisi i l’altre de creació d’una petita narració audiovisual.
El plantejament s’ha fet relacionant els dos exercicis. El primer exercici, d’anàlisi procura amb exemples, alguns recursos útils per la realització del segon.
Nivell educatiu: 4t d’ESO
Unitat didàctica: El llenguatge cinematogràfic
Exercici 1
Visualització i análisis d’escenes de pel·lícules de diferents gèneres per extreure’n alguns recursos utilitzats amb finalitats expressives per tal de provocar determinats sentiments i sensacions en l’espectador.Posada en comú i recopiliació dels recursos observats.A continuació es proposen pel·lícules, també es podria fer participar els alumnes i que portéssin ells algunes escenes interessants.
PEL.LÍCULES
Psicosis
Ficha Técnica
Gènere: Thriller / Terror
Nacionalitat: USA
Director: Alfred Hitchcock
Actors: Anthony Perkins, Vera Miles, John Gavin
Productor: Alfred Hitchcock
Guió: Robert Bloch, Joseph Stefano
Fotografía: John L. Russell
Música:Bernard Herrmann
És una per no dir “la” clàssica pel·lícula de suspens i terror què es pot destacar molts apectes que, conjuntamente fan augmentar el suspens, la intriga, la por en l’espectador. Encara que el crim encara no hagi succeït algunes escenas fan preveure algun drama, per la música, els enquadraments com per exemple el moviment dels lava parabrises mentre la protagonista en la seva fugida busca un hotel per allotjar-se. Els recursos utilitzats són subtils: Per exemple l’apunyalament de la noia a la dutxa no es visualitza directamente sinó que s’expressa amb l’ombra de l’assassí, i la visió de la sang cap al desaigua, l’escena finalitza amb un pla de detall de l’ull de la noia ja assessinada amb moviment de la càmera.
Podem destacar els recursos següents:
- L’ús del blanc i negre·
- Angulacions i il·luminacions especials: com el contrapicat i el contrallum que augmenten el sentiment de por cap a la casa.
- Les expressions facials ·
- La música
La llista de Shindler
Fitxa tècnica
Gènere: drama
Nacionalitat: USA
Direcció: Steven Spielberg
Producció: Steven Spielberg, Branko Lustig, Gerald R Molen.
Guió: Steven Zaillian
Música: John Williams, Billie Holiday
Fotografia: Janusz Kaminski
Escenografia: Ewa BraunVestuario: Anna B. Sheppard
Repartiment:Liam Neesion, Ralph Fiennes, Ben Kingsley
Testimoni de la persecució del poble jueu durant la segona guerra mundial. El director també ha optat pel blanc i negre, per la gravetat i serietat dels fets. Desperta constantment en l’espectador:
- Un sentiment d’horror i d’indignació davant l’actuació del nazisme
- Empatia pel poble jueu
- Esperança que se salvaran vides gràcies al protagonista la figura
Destacarem com a recursos expressius principals:
- L’ús de la llum
- Les composicions
- Les contraposicions (jueus/nazis)
- Les actituds i expressions dels personatges
- Les angulacions
La humiliació, la submissió i la impotència dels jueus davant les forces nazis s’expressa molt bé en els següents fotogrames:
– El caos del desallotjament forçós i la sortida precipitada cap al ghetto amb algunes pertinences s’expressen amb més força en la composició en ziga-zaga dinàmica i la inestabilitat dels elements del primer terme. En segon terme la marxa de jueus que caminen pel carrer, cap cot, sota la vigilància dels SS, sense escapatòria. L’angulació horitzontal ens apropa al drama que pateixen els jueus. L’abric de pèl de la dona que s’empaita cap al carrer ens indica l’elevat estatus econòmics que molts jueus tenien.
– La submissió, el cansament, la feblesa de centernars d’homes i dones asseguts sobre les vies de tren davant de l’oficial alemany, que veiem d’esquena en primer terme, muntat a cavall, i amb un gest imperiós que a ell sol simbolitza el poder nazi. Com a centre d’atenció un home jueu que es manté dret dignament davant del soldat i que sembla oposar una petita resistència. De fet tindrà el seu paper en el desenllaç de la pel·lícula. Un lleuger contrapicat fa més perceptible la humiliació que pateix el poble jueu.
L’enaltiment de Shindler i la seva superioritat fins i tot davant del més temible oficial alemny queden palesos aquí. En el seu “tête à tête” el punt de vista de Shindler és més alt, té una actitud més relaxada i està més il·luminat que l’oficial alemany. D’altra banda, la franja d’ombra que els separa sembla confirmar que no estan del mateix bàndol. I així és, Shindler, membre del moviment nazi en un principi aprofita, per a la seva fàbrica, la ma d’obra barata dels jueus provinents del ghetto de Cracòvia. Però el seu punt de vista canviarà i la seva finalitat esdevé salvar els seus treballadors dels camps de concentració. Al llard de la seva relació amb Amon Goeth, el cap del comando de Austchwitz, el domina i l’utilitza per a finaltats contràries als del moviment nazi.
Una altra contraposició: la filera de noies jueves en el camp de concentració davant de l’oficial que en vol triar alguna per a criada particular. La mirada baixa i l’expressió d’angoixa de la noia escollida davant la mirada dominant que l’oficial dirigeix cap a ella. La composició segons la llei de la balança dóna tot el domini a l’oficial que té entre les seves mans la vida d’aquestes noies.
Es pot destacar la importància de la llum que envolta Shindler i el seu contable jueu, símbolitza aquí la esperança i la complicitat entre els dos homes en la seva tasca de reclutar el més gran nombre possible de traballadors per tal de salvar-los dels camps de concentració.
Finalment una petita nota cromàtica en la jaqueta d’una nena que camina pel ghetto i que Shindler observa de lluny. La seva proximitat i el seu distanciament respecte de la resta de persones, tots adults, junt amb el color fan que acapari tota l’atenció de l’espectador. Aquest toc de color està ple d’una càrrega emocional que es transmet a l’espectador, més encara quan torna a aparèixer sobre el cadàver de la nena. Se simbolitza successivament la vida emergent, innocent i la mort d’aquesta vida.
Scoop
Gènere: suspens, romàntica i comèdia
Director: Woody Allen
Director artístic: Nick Palmer
Producció: Letty Aranson, Gareth Wiley
Guió: Woody Allen
Fotografia: Remi Adefarasin
Montatge: Aisa Lepselter
Escenografia: Philippa Hart
Repartiment: Scarlett Johansson, Woody Allen, Hugh Jackman, Geoff Bell, Christopher Fulford.
Scoop és una pel·lícula amb elements de suspens i tocs de romanticisme però el to dominant és desenfadat i tenyit d’humor fins i tot en tractar de la mort i d’assassinats. L’humor rau sobretot en els diàlegs, algunes situacions i el personatge que encarna Woody Allen. La música ajuda a fugir del caire dramàtic que podria tenir una pel·lícula amb idèntic argument.Alguns dels decorats són força teatralscom ho veurem a continuació. Ës interessant des del punt de vista plàstic la imatge del vaixell que transporta els morts rescents cap al seu destí. En un estat de transició aquets morts s’expressen i comuniquen entre ells. Plàsticament aquest estat transitori es tradueix per una atmosfera borrosa tenebrosa i blavosa on tot ens transmet una sensación de fredor. La mort es representa amb una figura embolcallada ,gegant, immòbil i immutable que porta una falç.
L’aigua també és protagonista en la trobada de la protagonista i el pressumpte assassí i, com ho fa notar aquest en una escena del final de la pel·lícula, el cercle es tanca amb l’intent d’ofegar-la durant una passejada en barca.
La majoria de les connexions entre el personatge mort i els protagonistes de la pel·lícula es fa en un lloc molt especial i ric plàsticament: l’ escenari d’un espectacle de màgia. L’ambient es crea amb un contrast potent de vermells i negres amb composicions molt dinàmiques i profusió d’elements, dibuixos entre altres d’un drac i de cartes de la baralla en el decorat i molta gesticulació del mag.
A mesura que se li va apareixent el periodista difunt a la protagonista, la relació entre ells esdevé a cada vegada més normal i els diàlegs més naturals. Quan apareix a la caixa al bell mig d’un espectacle del mag, la situació és del tot còmica.
En les escenes romàntiques, els protagonismes se situen en un entorn vegetal i s’encaren amb molta proximitat els plans són de mig cos perquè es puguin captar les mirades de l’un i de l’altra.
Mrs. Doubtfire
Gènere: Comedia
Nacionalitat: USA
Director: Crid
Guió:Randi Mayem Singer & Leslie Dixon
Música: Howard Shore
Fotografia: Donald McAlpine
Productora: 20th Century Fox
Repartiment: Ralph Peduto, Anne Haney, Dick Bright, Adam Bryant, Dan Spencer, Tavia Cathcart, Betsy Monroe, Chris Pray, Scott Beach, William Newman D’aquesta comèdia només recolliria el paper de dona fet per un home com a recurs còmic, l’espectacular transformació del protagonista i l’excel·lent feina de maquillatge, de caracterització i d’interpretació.
Exercici 2
En aquest segon exercici es pretèn que els alumnes apliquin alguns dels recursos vistos en l’exercici 1 en una petita creació audiovisual. Organització i desenvolupament de l’activitat
- Formació de grups de 4 o 5: 2 o 3 actors i el càmera
- Es facilita als alumnes un diàleg com a punt de partida :
Ell: Què has fet aquest matí?
Ella: Oh! Res d’important, he anat de compres amb la Sílvia i hem dinat juntes.
Ell: Com és que vas vestida així?
Ella: Dinant m’he tacat el vestit i la Sílvia m’ha prestat aquesta roba.
- Tria del gènere que cada grup vol tractar (drama, comèdia, terror, suspens)
- Elaboració del guió literari on es pugui inserir el diàleg
- Elaboració del guió tècnic
- Rodatge
AVALUACIÓ
Exercici 1:
- bona participació, encert en els comentaris a l’hora d’analitzar les escenes de les pel·lícules
Exercici 2:
- Inventiva a l’hora d’imaginar la situació
- Tria d’un espai adequat per ambientar l’escena.
- Compleció coherent del diàleg
- To de veu i intonació, gestualitat i mirades adequats al gènere triat
- Altres recursos com vestuari, maquillatge, escenificació, música.
- Angulacions i il·luminació adequats al gènere triat.