Hola a tots, altra vegada em torno a encarregar jo de la col·laboració al bloc.
La nostra primera intenció va ser posar My way, cantada només per Franck Sinatra, però una suggerència feta a darrera hora pel Cisco, va fer cambiar una mica la nostra decisió. Gràcies als nostres estimats conserges el muntatge, es va fer a darrera hora de divendres.
Segur que alguns pensareu que perquè no deixàvem tota la cançó de Franck Sinatra. En canvi d’altres triaríeu directament la versió dels Sex Pistols.
Aquesta és només una altra mostra del que són dues versions diferents d’una mateixa cançó.
Potser aquesta sigui una de les cançons de les que es deuen haver fet més versions diferents. Per citar-ne algunes: la de Aretha Franklin, Nina Simone, Andrés Calamaro, Elvis Presley, Celine Dion, Julio Iglesias, Josep Carreras, Luciano Pavarotti, Nina Hagen, Paul Anka, Tom Jones, Los Panchos… per anomenar les més conegudes i així fins a unes 100 versions diferents. Fins i tot n’hi ha una versió de música àrab. Podeu triar la que més us agradi.
Altra vegada es tracta d’una cançó amb l’original en una llengua diferent, en aquest cas en francès: “Comme d’habitude”. La lletra en anglès va ser adaptada per Paul Anka. Altra vegada el tema de la cançó original en francès, no té res a veure amb el tema en llengua anglesa.
I qui són els compositors? Doncs, “comme d’habitude”, gairebé ningú els coneix. El que sí que podem pensar és que van fer una meravellosa cançó de la que se’n van enamorar molts intèrprets, que la van cantar cadascú matisant-la amb el seu estil i fent-la seva.
Ara ja no us explicaré el motiu pel qual vam decidir posar aquesta cançó, crec que després de tot no tindria importància.
Ah! la setmana que ve tornen a fer els articles els alumnes de 4t.
Dolors
Aquí teniu les dues versions que hem posat.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9ZerZbsEMKQ[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WIXg9KUiy00[/youtube]
MY WAY
AND NOW, THE END IS HERE,
AND SO I FACE THE FINAL CURTAIN.
MY FRIEND, I´LL SAY IT CLEAR,
I´LL STATE MY CASE, OF WHICH I´M CERTAIN.
I´VE LIVED A LIFE THAT´S FULL,
I TRAVELLED EACH AND EVERY HIGHWAY.
AND MORE, MUCH MORE THAN THIS,
I DID IT MY WAY.
REGRETS, I´VE HAD A FEW
BUT THEN AGAIN, TOO FEW TO MENTION.
I DID WHAT I HAD TO DO
AND SAW IT THROUGH WITHOUT EXEMPTION.
I PLANNED EACH CHARTED COURSE,
EACH CAREFUL STEP ALONG THE BYWAY.
AND MORE, MUCH MORE THAN THIS,
I DID IT MY WAY.
YES, THERE WERE TIMES,
I´M SURE YOU KNEW,
WHEN I BIT OFF
MORE THAN I COULD CHEW.
BUT THROUGH IT ALL,
WHEN THERE WAS DOUBT,
I ATE IT UP AND SPIT IT OUT.
I FACED IT ALL AND I STOOD TALL,
AND DID IT MY WAY.
I´VE LOVED, I´VE LAUGHED AND CRIED.
I´VE HAD MY FILL, MY SHARE OF LOSING.
AND NOW, AS TEARS SUBSIDE,
I FIND IT ALL SO AMUSING
TO THINK I DID ALL THAT.
AND MAY I SAY, NOT IN A SHY WAY,
´OH, NO, OH, NO, NOT ME, I DID IT MY WAY´.
FOR WHAT IS A MAN, WHAT HAS HE GOT?
IF NOT HIMSELF, THEN HE HAS NAUGHT.
TO SAY THE THINGS HE TRULY FEELS
AND NOT THE WORDS OF ONE WHO KNEELS.
THE RECORD SHOWS I TOOK THE BLOWS
AND DID IT MY WAY.
YES, IT WAS MY WAY.
COMME D’HABITUDE
Je me lève
Et je te bouscule
Tu n’te réveilles pas
Comme d’habitude
Sur toi
Je remonte le drap
J’ai peur que tu aies froid
Comme d’habitude
Ma main
Caresse tes cheveux
Presque malgré moi
Comme d’habitude
Mais toi
Tu me tournes le dos
Comme d’habitude
Alors
Je m’habille très vite
Je sors de la chambre
Comme d’habitude
Tout seul
Je bois mon café
Je suis en retard
Comme d’habitude
Sans bruit
Je quitte la maison
Tout est gris dehors
Comme d’habitude
J’ai froid
Je relève mon col
Comme d’habitude
Comme d’habitude
Toute la journée
Je vais jouer
A faire semblant
Comme d’habitude
Je vais sourire
Comme d’habitude
Je vais même rire
Comme d’habitude
Enfin je vais vivre
Comme d’habitude
Et puis
Le jour s’en ira
Moi je reviendrai
Comme d’habitude
Toi
Tu seras sortie
Pas encore rentrée
Comme d’habitude
Tout seul
J’irai me coucher
Dans ce grand lit froid
Comme d’habitude
Mes larmes
Je les cacherai
Comme d’habitude
Mais comme d’habitude
Même la nuit
Je vais jouer
A faire semblant
Comme d’habitude
Tu rentreras
Comme d’habitude
Je t’attendrai
Comme d’habitude
Tu me souriras
Comme d’habitude
Comme d’habitude
Tu te déshabilleras
Oui comme d’habitude
Tu te coucheras
Oui comme d’habitude
On s’embrassera
Comme d’habitude
Comme d’habitude
On fera semblant
Comme d’habitude
On fera l’amour
Oui comme d’habitude
On fera semblant
Comme d’habitude
A mi, particularment m’agraden molt tan la versió de Sinatra com la de Nina Simone. D’aquesta última destacaria el ritme que imposa la percussió i la particular veu trencada i, a la vegada, amb tan de cos de la Simone. No sé si com a mare puc fer una proposta, però recomanaria d’aquesta cantant “feeling good” o una versió de “it comes the sun”, per a mi són sensacionals.