Bebo Valdes va ser un famós pianista cubà, pare també del músic Chucho Valdes.
Va néixer l’any 1918 a Quivicán i va morir a Estocolm el 22 de març de l’any 2013.
Va començar la seva carrera musical com a pianista de la orquestra Julio Cueva que en aquells temps era una de les més importants. També va col·laborar amb altres mostres musicals importants de Cuba.
Quan la seva musica ja era escoltada per tota Cuba, Bebo va decidir crear un nou estil musical (la batanga).
Després de la Revolució Cubana el 1959, va decidir exiliar-se deixant la seva família. Va fer gires per Europa i finalment va quedar-se a Suècia on va formar una altra família.
La seva carrera cau en l’anonimat fins que el 1994 Paquito D’Rivera el truca per enregistrar un disc de clàssics cubans a Alemanya amb Cachao i Carlos Patato Valdés, titulat: “Bebo rides again”.
L’any 2000 participa a la pel·lícula de Fernando Trueba “Calle 54” on es retroba amb altres músics de jazz llatí. Una setmana després enregistra “El arte del sabor” (àlbum publicat al 2001), disc pel que guanya dos Grammys. Més tard en guanya un altre pel seu disc amb Diego el Cigala “Lagrimas negras”.
La seva música va servir d’inspiració par a la pel·lícula “Chico i Rita” feta amb dibuixos de Javier Mariscal, que va rebre un Òscar el 2012.
Bebo també va tocar amb el seu fill (Chucho Valdes) amb el que es retroba desprès de molts anys. El darrer disc el van enregistrar junts “Bebo y Chucho Vadés, juntos para siempre”. Hem volgut posar-vos una peça tocada per tots dos que transmet l’emoció de la complicitat musical que hi havia entre pare i fill.
És considerat una de les figures centrals de la música cubana en la seva època.
Aquí us deixem el Video:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_qxCl3nK5W8[/youtube]