Author Archives: aleal3

SOCIALS: POLÍTICA I SOCIETAT. SIMULACRE.3r ESO.

SES MORELLÓ
DEPARTAMENT DE SOCIALS. 3r ESO.
POLÍTICA I SOCIETAT: SIMULACRE (I).

a) Encercla la resposta correcta:

1) Els candidats de cada llista electoral són elegits en cada circumscripció en una proporció igual a la de resultat de les votacions.
a) És un sistema majoritari.
b) És un sistema de llistes obertes.
c) És un sistema proporcional.

2) Comporten que cada elector ha de votar una llista de candidats proposada per un partit.
a) És un sistema de llistes tancades.
b) És un sistema de llistes obertes.
c) És un sistema majoritari.

3) Permeten als electors votar els candidats preferits encara que cada candidat formi part d’un partit polític diferent.
a) És un sistema de llistes obertes.
b) És un sistema proporcional.
c) És un sistema de llistes tancades.

4) Per cada circumscripció hi ha un nombre fix d’escons per al partit més votat i un altre per al segon partit.
a) És un sistema de llistes obertes.
b) És un sistema majoritari.
c) És un sistema de llistes tancades.

5) El sistema on es voten persones amb nom i cognom i no pas una llista de noms elaborada per un partit.
a) És un sistema de llistes obertes.
b) És un sistema proporcional.
c) És un sistema de llistes tancades.

6) Un sistema que afavoreix la formació de majories estables de govern i fomenta un sistema bipartidista.
a) És un sistema proporcional.
b) És un sistema de llistes tancades.
c) És un sistema majoritari.

7) La forma de govern de Catalunya està definida per:
a) La Constitució Espanyola.
b) La llei de la federació de municipis de Catalunya.
c) L’Estatut d’Autonomia.

8) L’òrgan de govern de Catalunya és:
a) El Parlament.
b) La Generalitat.
c) El Consell executiu.

9) El territori de Catalunya s’estructura en:
a) 41 comarques.
b) 31 comarques.
c) 51 comarques.

10) Cada comarca disposa d’un òrgan de gestió que és:
a) La Federació Comarcal.
b) La Vegueria.
c) El Consell Comarcal.

11) Un d’aquests tres òrgans NO forma part de la Generalitat. Qui és ?
a) El Consell Executiu.
b) El Departament de la Presidència.
c) El president de la Generalitat.

12) L’òrgan legislatiu de Catalunya és:
a) El Parlament de Catalunya.
b) El Consell Executiu.
c) El Departament de Presidència.

13) EL Parlament de Catalunya el componen:
a) 125 diputats.
b) 135 diputats.
c) 145 diputats.

14) La circumscripció de Lleida té en el Parlament de Catalunya:
a) 13 diputats.
b) 14 diputats.
c) 15 diputats.

15) Els diputats del Parlament de Catalunya són elegits:
a) Per un període de tres anys per sufragi
universal.
b) Per un període de quatre anys per sufragi universal.
c) Per un període de cinc anys per sufragi universal.

16) Els diputats del Parlament de Catalunya són elegits:
a) D’acord amb el sistema proporcional de llistes tancades.
b) D’acord amb el sistema proporcional de llistes obertes.
c) D’acord amb el sistema majoritari de llistes tancades.

17) L’òrgan del poder executiu de Catalunya és:
a) El Parlament de Catalunya.
b) El Govern de la Generalitat.
c) El Govern de la Presidència.

18) Qui elegeix el president de la Generalitat?
a) Els electors.
b) Els consellers.
c) El Parlament de Catalunya.

19) Qui elegeix l’alcalde d’un municipi ?
a) Els regidors.
b) L’ajuntament.
c) Els electors.
20) Quin és el màxim òrgan del poder judicial de Catalunya ?
a) El Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya.
b) El Tribunal Major de Justícia de Catalunya.
c) El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

RESPOSTES CORRECTES: 1-c  2-a  3-a  4-b  5-a  6-c  7-c  8-b  9-a  10-c  11-b  12-a  13-b  14-c  15-b  16-a  17-b  18-c  19-a  20-c

parlament-catalunya

ELS INQUES: 1r ESO.

SES MORELLÓ
DEPARTAMENT DE SOCIALS. 1r ESO.
ELS INQUES. SIMULACRE.

A) Encercla les respostes correctes:
1) A l’Amèrica del Sud, el poble precolombí més important era:
a) Els maies.
b) Els inques.
c) Els asteques.

2) Els inques es van establir:
a) Al segle XIII, als altiplans andins de l’actual Mèxic.
b) Al segle XIII, als altiplans andins de l’actual Uruguai.
c) Al segle XIII, als altiplans andins de l’actual Perú.

3) Els inques formaven un Imperi al centre del qual hi havia la regió de:
a) Arequipa.
b) Cuzco.
c) Ayacuyo.

4) L’Imperi inca es va estendre des de:
a) Al nord, Quito i al sud, Xile.
b) Al nord, Guatemala i al sud, la Patagònia.
c) Al nord, Guadalajara i al sud, Chiapas.

5) Un sistema d’agricultura inca eren:
a) Les chinampes.
b) Les rotacions de conreus.
c) Les terrasses.

6) I aquest sistema agrícola aprofitava:
a) L’aigua de desglaç de les serralades.
b) L’aigua de les llacunes.
c) L’aigua de la pluja.

7) Com adob els inques feien servir:
a) Els excrements de les llames o el guano.
b) Les restes vegetals de la crema dels boscos.
c) Les restes d’animals morts.

8) El palau de l’Inca a Cuzco era:
a) El temple major de l’Imperi.
b) El col·legi dels notables.
c) La residència de l’Emperador.

9) El Machu Picchu era:
a) Un temple del Sol.
b) Una impressionant fortalesa.
c) Una residència de l’Emperador.

10) L’emperador inca era considerat:
a) Fill del Sol.
b) Fill de la Lluna.
c) Fill de la Terra.

11) Quants governadors formaven el consell reial dels inques ?
a) Tres.
b) Quatre.
c) Cinc.

12) L’Estat inca lliurava terres als pagesos en règim de:
a) Lloguer.
b) Venda.
c) Usdefruit.
13) Què era la mita ?
a) Una unitat de superfície inca.
b) Un treball forçat inca que servia com a tribut.
c) Una unitat monetària inca.

14) Per a què servia el Quipu ?
a) Per mesurar els camps de conreu.
b) Per calcular els solsticis.
c) Per portar la comptabilitat d’homes, animals o aliments.

15) La religió inca era:
a) Politeista.
b) Triteista.
c) Monoteista.

16) La cosmogenia (la formació del univers) inca es basava en:
a) Tres edats separades per tres destruccions (pedra, aigua i foc).
b) Quatre edats separades per tres destruccions (pedra, aigua i foc).
c) Cinc edats separades per tres destruccions (pedra, aigua i foc).

inca_gold_mask_lima_peru_photosculpture-p153653091400967545q9l0_400

MÚSICA: 2n d’ESO.COMPRENSIÓ LECTORA: “ASPERÚ; JOGLAR EMBRUIXAT” DE MERCÈ CANELA.

SES MORELLÓ
DEPARTAMENT DE MÚSICA. 2n ESO.
COMPRENSIÓ LECTORA: “ASPERÚ, JOGLAR EMBRUIXAT” (XIX I XX).
PREGUNTES:
1) Quants dies durava més la fira a partir de l’endemà del dia del sant patró ?
2) El dia de l’endemà de sant Silvà hi havia molta expectació. Per què ?
3) En quin lloc de la ciutat es produiria el judici del rei sobre l’Asperú ?
4) De quin càrrec estava acusat l’Asperú ?
5) Cita tres falses suposicions que corrien entre la població de Manòria envers al judici de l’Asperú.
6) Cita tres amics de l’Asperú que anaven cap al judici.
7) Per què els amics de l’Asperú estaven cansats i ullerosos ?
8) Què estaven disposats a fer els amics de l’Asperú envers el rei ?
9) Sota quin arbre estava preparada la llotja que havien d’ocupar el rei els jutges ?
10) A banda del rei i els jutges qui ocupava la resta de les llotges ?
11) Com es va assabentar la població que el judici començava ?
12) Quin rostre mostrava la Guida ? Com era la seva mirada ?
13) Com va aparèixer l’Asperú al judici ?
14) Fes un breu resum de l’exposició que fa el senyor d’Arboç i Rocardida sobre la seva opinió dels fets ocorreguts.
15) Després del parlament del senyor d’Arboç i Rocardida, què pensava la gent que l’havia escoltat ? I els amics de l’Asperú ? Què feia la Guida ?
16) Quina petició fa l’Asperú per fer la seva defensa ?
17) Quina és la reacció del rei, els jutges, els nobles i el poble quan escolten la cançó de l’Asperú ?
18) Quina és la decisió del rei ?
19) Després de la decisió del rei, què fan els jutges, els nobles i la gent ?
20) Què li demana el rei a l’Asperú després del judici ?
21) Quina és la resposta de l’Asperú a l’oferiment del rei ?
22) Sobre quin animal marxa l’Asperú de la plaça ?
23) Ventdemarç creu que hi ha una raó per la qual l’Asperú no ha acceptat la proposta del rei. Quina és aquesta raó ?
24) Què fa finalment l’Asperú ?

DATA DE LLIURAMENT: DIMECRES, 25 DE MAIG DE 2011.
Lliurament de les activitats en un full, a mà i NO s’han de copiar les preguntes.

inici

MERCÈ CANELA

MÚSICA: COMPRENSIÓ LECTORA: “ASPERÚ, JOGLAR EMBRUIXAT” DE MERCÈ CANELA: 2n ESO.

Comprensió lectora Capítol DIVUIT.
Fer un resum d’aquest capítol.
Punts importants per a la correcció:
1) La Madona Esteperola es dirigeix cap al mur nord del palau del rei, just damunt el calabós on estava l’Asperú.
2) La madona Esteperola desperta l’Asperú.
3) Al principi, l’Asperú no reconeix la Madona Esteperola però després sí.
4) L’Asperú recorda la relació amb la Madona Esteperola i fa una critica sobre les seves decisions vers amb ell.
5) La Madona Esteperola, davant les critiques de l’Asperú, recorda al joglar el canvi qualitatiu de les seves cançons a partir del beuratge.
6) L’Asperú recorda el paper fred de la Guida vers ell.
7) L’Asperú es disculpa amb la Madona Esteperola.
8) La Madona Esteperola deixa en les mans de l’Asperú la solució dels seus problemes.

9788424681890

COMPRENSIÓ: “COTTON CLUB” DE FRANCIS FORD COPPOLA: MÚSICA, 3r ESO.

Hem vist durant algunes sessions la pel·lícula de jazz, “Cotton Club”, del director nord-americà Francia Ford Coppola. Aquest film s’emmarca dins de l’assignatura de música de 3r d’ESO, en l’apartat “La música del segle XX”.
L’argument es basa en la història lliure del mític club de jazz situat en el neyorqui barri de Harlem. Encara que l’adaptació pel cinema és lliure hi ha molts trets històrics vertaders que apareixen en el film.
Llegeix el següent resum històric d’aquest famós club de jazz i després respon a les preguntes plantejades al final del text.

Cotton Club o l’Edat d’Or de claqué americà.

Cotton Club, lloc mític situat en ple cor de Harlem. Res més que l’evocació d’aquest nom i nosaltres imaginem la trompeta d’Amstrong, la veu suau d’Ella Fitzgerald o el ritme frenètic dels tocs (taps) d’un claquetista de color.
Contar la història d’aquest cabaret on va triomfar el music-hall, és contar l’evolució del “tap dance”.
Podem anomenar a Bill Robinson que realitzava el Ball de l’escala que consistia en pujar i baixar esglaons.
També podem citar els Nicholas Brothers que van barrejar claqué i acrobàcia, aconseguint coreografies espectaculars o els Berry Brothers amb les seves danses afroamericanes.
Dels anys 20 fins als anys 50, Harlem va oferir als claquetistes de color poder expressar al públic americà el seu art.
Harlem era un barri de New York on havien viscut anteriorment gent blanca però que en aquells moments era ocupada per treballadors de color, originaris majoritàriament del Sud.

El Cotton Club era un famós club nocturn a Nova York, que va obrir durant la Llei Seca i que incloïa música de jazz.
El club va presentar molts dels més grans artistes afroamericans de l’època, com Duke Ellington, Dizzy Gillespie, Nat King Cole, Joséphine Baker i Billie Holiday entre altres mentre que negava l’entrada als clients de color.
Durant el seu apogeu, va servir com a punt de trobada del cor de Harlem, amb la seva famosa “Nits de famosos” dels diumenges, en què les celebritats com ara George Gershwin, Mae West, Moss Hart, alcalde de Nova York… participaven.

Una breu història
Owney Madden, un gàngster contrabandista que havia passat nou anys a la presó de Sing Sing (una presó d’alta seguretat de New York) per assassinat, va comprar el 1923 el “Club Deluxe” al boxejador de color americà Jack Johnson.
Madden va canviar el nom del local i el va anomenar “Cotton Club” en memòria de les plantacions de cotó on treballaven molts bracers de color en el Sud profund d’Estats Units.
Per aquesta raó, el club va tenir ,al principi de la seva existència, com a clients exclusivament a blancs mentre que els artistes i els empleats eren de color.
La política de segregació era de les més fortes respecte a altres clubs del país.
Però el club va aconseguir gran fama entre els noctàmbuls neyorquins i va ser el primer club que va utilitzar petits decorats per cadascuna de les seves actuacions.
Entre els/les artistes que actuaven, a banda dels que feien claqué i els que tocaven i cantaven jazz, hi havia un grup de ballarines afroamericanes amb la pell clara. Aquestes ballarines portaven uns vistosos i lleugers vestuaris i mostraven balls sensuals lligats al jazz més endiablat. La més famosa d’aquestes ballarines va ser Lena Horne.
El 1927, el compositor i pianista Duke Ellington va ser nomenat cap d’orquestra i els seus concerts van ser oferts per les ràdios, augmentant la popularitat del “Cotton Club”. Els concerts de l’Ellington anaven acompanyats de revistes musicals de balls.
El club va ser tancat breument el 1925 per la venda de licor i es va tornar a obrir sense problemes per la mateixa policia i això que club reproduïa les imatges racistes de l’època, sovint representaven els homes de color com salvatges a les selves o a les plantacions de Sud.
L’aparició del swing i, més tard, del bebop, va ser acollit amb gran èxit pel “Cotton Club”
A finals dels anys 30, el club va esdevenir un lloc on es podia escoltar un jazz més culte, més intel·lectual. És el moment on les actuacions de claqué i els balls de la revista musical van desapareixen.
El 10 de juny de 1940, el Cotton Club va tancar les seves portes.

(Resum basat en els articles:
– 1920s Fashion and music.com: http://www.1920s-fashion-and-music.com/Harlem-Renaissance-Cotton-Club.html
– Une danse dans l’histoire: Cotton Club ou l’âge d’or des claquettes américaines: http://gaellepiton.org/JD23_files/Le%20Cotton%20Club.pdf
– Desde Nueva York a Cotton Club:
http://guidewhois.com/2011/04/desde-nueva-york-a-cotton-club/ )

ACTIVITATS:
1) Després de llegir el text, escriu cinc esdeveniments explicats en el text que tu hagis vist a la pel·lícula. Explica en dos o tres línies cadascuna de les coincidències.
2) Cerca la biografia dels següents artistes: Els Nicholas Brothers, Duke Ellington i Lena Horne.
3) Defineix els termes claqué, swing i bebop.
4) Comentari personal sobre la pel·lícula “Cotton Club” en relació a la musica de jazz que has escoltat. (7/10 línies)

5) Dibuix en un full blanc (DINA 4) a llapís i sense colorejar d’un personatge o d’una escena de la pel·lícula.

Les activitats s’han de lliurar abans del 1 de juny.

the_4

ELS NICOLAS BROTHERS

horne

LENA HORNE

ellington

DUKE ELLINGTON

COMPRENSIÓ LECTORA: GENT DE MAR D’ALEGRIA JULIÀ. 1r ESO.

EL CAPITÀ JAUME
1) Situar : a) Vilassar de Mar.
b) La Havana.
2) Cerca el significat de les següents paraules:
a) Estrafolari.
b) Bergantí.
c) Mestrances.
CONSTR NAV 1 Drassana.

2 Conjunt de fusters, calafats, mestres d’aixa i altres operaris ocupats a les drassanes en la construcció i la reparació de naus.
(Diccionari.cat)
C) Calafat.
d) Goleta.
3) Explica l’origen i la funció dels vents alisis.
4) Explica el corrent de Golf.
5) Els orígens del tren a Catalunya (any).
6) Explica el fenomen de la tramuntana.

8391841

ELS SISTEMES ELECTORALS: 3r ESO.

PREGUNTES:
1. Defineix els següents conceptes: sufragi universal, eleccions generals, circumscripcions electorals i parlament.
2. Quines diferències hi ha entre el sistema proporcional i el sistema majoritari ?
3. Defineix el concepte de bipartidisme.
4. Defineix el concepte de llistes electorals.
5. Quines diferències hi ha entre les llistes obertes i les llistes tancades ?
6. Quin és l’òrgan del poder executiu ?
7. Qui constitueixen el Govern de la Generalitat ?
8. Qui elegeix el president de la Generalitat ? Quin càrrec té ?
9. Anomena totes les conselleries de l’actual govern de la Generalitat.
10. A Catalunya, qui té atribucions legislatives ?
11. Quina diferència hi ha entre competències exclusives de la Generalitat i competències compartides amb el Govern central.
12. Quins reserven competències exclusives al Govern central ?
13. De què depèn el nombre de regidors d’un ajuntament ?
14. Com es trien els regidors i l’alcalde d’un municipi ?
15. Quin és el màxim òrgan del poder judicial de Catalunya ?
16. Defineix el concepte d’Estatut d’Autonomia. Quan va ser aprovat i a quin estatut va substituir ?
17. En quantes comarques s’estructura el territori de Catalunya ?
18. Com s’anomena l’òrgan de gestió d’una comarca ?
19. Com és la divisió territorial espanyola ?
20. Quin és l’òrgan legislatiu de Catalunya ?
21. Quants diputats formen el Parlament de Catalunya ? Com és aquesta elecció ?
22. Quantes circumscripcions electorals hi ha a Catalunya per elegir diputats ?
23. Quants diputats elegeix cada circumscripció electoral ?
24. Quins són els models de l’organització territorial de l’Estat ? Defineix cadasacú d’ells i dóna dos exemples.
25. Què és la separació de poders ?
26. Defineix el tres poders: legislatiu, executiu i judicial.
27. Esquema dels poders de l’Estat.
a) A qui vota i elegeix el poble ?
b) Quins proposen i elegeixen els membres del Consell General del Poder Judicial ?
c) Quins designen al President del Govern ?
d) Qui nomena els membres del Govern (ministres ) ?
28) Explica la regla d’Hondt.

escudo-generalitat-catalunya

MÚSICA: COMPRENSIÓ LECTORA: “ASPERÚ, JOGLAR EMBRUIXAT”. 2n ESO.

DATA DE LLIURAMENT: DIMECRES, 11 DE MAIG.

FORMA DE LLIURAMENT: En un full i a MÀ. NO CAL COPIAR LES PREGUNTES.

Preguntes:
1) Quina és la nit més alegre de l’any ?
2) Enumera tres activitats que omplen els carrers de la ciutat durant la gran festa.
3) Què donen al pati del palau del rei ?
4) Quines activitats es fan en els salons dels palau del rei ?
5) On estaven el Ventdemarç i els altres amics de l’Asperú ?
6) Per quina raó el Ventdemarç es dóna la culpa de l’empressonament de l’Asperú ?
7) Els amics de l’Asperú remarquen l’actitud dela Guida. Quina és l’actitud de la noia ?
8) On va estar tota la nit anterior l’Asperú ?
9) Com descriu el Ventdemarç a la Madona Esteperola ?
10) Què proposa fer l’Estudiant sobre la Madona Esteperola ?
11) Defineix el terme “goliard”.
12) Com eren els ulls, el nas i el mantell de la Madona Esteperola.
13) La nit de la gran festa, què les hi va passar a les velles de Manòria ?
14) Els amics de l’Asperú, van trobar a la Madona Esteperola ?
15) Comenta la següent imatge (dues o tres línies):

RESPOSTES:
1) La nit de la gran festa de Sant Silvà.
2) Danses, jocs, música…
3) Un tros de carn i una gerra de bon vi.
4) Les dames i els cavallers es regalen amb viandes exquisides i ballen sota la llum dels centenars d’espelmes que s’encenen a palau per a l’ocasió.
5) La taverna del Gat Mesquer.
6) Per què no va donar a l’Asperú un missatge adreçat a ell.
7) Indiferència vers l’Asperu.
8) Buscar a la Madona Esteperola.
9) Com una vella herbolària.
10) Buscar-la.
11) A l’edat mitjana, estudiant, clergue, monjo, que anava vagant per raons d’estudi, de guany, i a la recerca d’una vida lliure i joiosa. ( DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA – INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS).

musica091

12) Un nas afuat, uns ulls penetrants, embolcallada en un gran mantell negre.
13) Es van veure perseguides i assetjades sense descans.
14) No ja que semblava haver desaparegut com per art d’encantament.
15) Resposta lliure.

20080530-asperu-joglar-embruixat

EL ROMANTICISME MUSICAL: HISTORIA I SOCIETAT. 2n ESO

1) Al final de les Guerres Napoleòniques, quina forma de govern restauren els Estats Europeus ?
2) Quines dues característiques històriques apareixen durant el romanticisme ?
3) Quina classe social és la gran protagonista del segle XIX ?
4) Quin altre nom rep l’època del romanticisme ?
5) Què reclamaven els polítics i els economistes liberals durant el romanticisme ? I el poetes i artistes ?
6) Què posaven per damunt de les lleis artístiques els pintors, els literats i els músics romàntics ?
7) Quin era l’art romàntic per excel·lència ?
8) Des de quin país s’estengué el romanticisme ?
9) Explica la següent frase:
” (…) S’endinsaren en un univers de possibilitats cromàtiques i tímbriques infinites”.
10) Com és el pensament en el romanticisme ?

11) Quin era el pensament durant l’etapa del romanticisme ?

12) Què apareix durant el romanticisme ?

13) Durant el romanticisme com es regeixen les actituds ?

14) Com afecten els canvis socials del Romanticisme en la vida musical ?

15) Quin són els dos estils de música durant el Romanticisme ?

16) Llegeix la cronologia dels fets històrics del Romanticisme (1810-1870) i elegeix tres per la seva importància històrica des del teu punt de vista.

200px-franz_schubert