Hem vist durant algunes sessions la pel·lícula de jazz, “Cotton Club”, del director nord-americà Francia Ford Coppola. Aquest film s’emmarca dins de l’assignatura de música de 3r d’ESO, en l’apartat “La música del segle XX”.
L’argument es basa en la història lliure del mític club de jazz situat en el neyorqui barri de Harlem. Encara que l’adaptació pel cinema és lliure hi ha molts trets històrics vertaders que apareixen en el film.
Llegeix el següent resum històric d’aquest famós club de jazz i després respon a les preguntes plantejades al final del text.

Cotton Club o l’Edat d’Or de claqué americà.

Cotton Club, lloc mític situat en ple cor de Harlem. Res més que l’evocació d’aquest nom i nosaltres imaginem la trompeta d’Amstrong, la veu suau d’Ella Fitzgerald o el ritme frenètic dels tocs (taps) d’un claquetista de color.
Contar la història d’aquest cabaret on va triomfar el music-hall, és contar l’evolució del “tap dance”.
Podem anomenar a Bill Robinson que realitzava el Ball de l’escala que consistia en pujar i baixar esglaons.
També podem citar els Nicholas Brothers que van barrejar claqué i acrobàcia, aconseguint coreografies espectaculars o els Berry Brothers amb les seves danses afroamericanes.
Dels anys 20 fins als anys 50, Harlem va oferir als claquetistes de color poder expressar al públic americà el seu art.
Harlem era un barri de New York on havien viscut anteriorment gent blanca però que en aquells moments era ocupada per treballadors de color, originaris majoritàriament del Sud.

El Cotton Club era un famós club nocturn a Nova York, que va obrir durant la Llei Seca i que incloïa música de jazz.
El club va presentar molts dels més grans artistes afroamericans de l’època, com Duke Ellington, Dizzy Gillespie, Nat King Cole, Joséphine Baker i Billie Holiday entre altres mentre que negava l’entrada als clients de color.
Durant el seu apogeu, va servir com a punt de trobada del cor de Harlem, amb la seva famosa “Nits de famosos” dels diumenges, en què les celebritats com ara George Gershwin, Mae West, Moss Hart, alcalde de Nova York… participaven.

Una breu història
Owney Madden, un gàngster contrabandista que havia passat nou anys a la presó de Sing Sing (una presó d’alta seguretat de New York) per assassinat, va comprar el 1923 el “Club Deluxe” al boxejador de color americà Jack Johnson.
Madden va canviar el nom del local i el va anomenar “Cotton Club” en memòria de les plantacions de cotó on treballaven molts bracers de color en el Sud profund d’Estats Units.
Per aquesta raó, el club va tenir ,al principi de la seva existència, com a clients exclusivament a blancs mentre que els artistes i els empleats eren de color.
La política de segregació era de les més fortes respecte a altres clubs del país.
Però el club va aconseguir gran fama entre els noctàmbuls neyorquins i va ser el primer club que va utilitzar petits decorats per cadascuna de les seves actuacions.
Entre els/les artistes que actuaven, a banda dels que feien claqué i els que tocaven i cantaven jazz, hi havia un grup de ballarines afroamericanes amb la pell clara. Aquestes ballarines portaven uns vistosos i lleugers vestuaris i mostraven balls sensuals lligats al jazz més endiablat. La més famosa d’aquestes ballarines va ser Lena Horne.
El 1927, el compositor i pianista Duke Ellington va ser nomenat cap d’orquestra i els seus concerts van ser oferts per les ràdios, augmentant la popularitat del “Cotton Club”. Els concerts de l’Ellington anaven acompanyats de revistes musicals de balls.
El club va ser tancat breument el 1925 per la venda de licor i es va tornar a obrir sense problemes per la mateixa policia i això que club reproduïa les imatges racistes de l’època, sovint representaven els homes de color com salvatges a les selves o a les plantacions de Sud.
L’aparició del swing i, més tard, del bebop, va ser acollit amb gran èxit pel “Cotton Club”
A finals dels anys 30, el club va esdevenir un lloc on es podia escoltar un jazz més culte, més intel·lectual. És el moment on les actuacions de claqué i els balls de la revista musical van desapareixen.
El 10 de juny de 1940, el Cotton Club va tancar les seves portes.

(Resum basat en els articles:
– 1920s Fashion and music.com: http://www.1920s-fashion-and-music.com/Harlem-Renaissance-Cotton-Club.html
– Une danse dans l’histoire: Cotton Club ou l’âge d’or des claquettes américaines: http://gaellepiton.org/JD23_files/Le%20Cotton%20Club.pdf
– Desde Nueva York a Cotton Club:
http://guidewhois.com/2011/04/desde-nueva-york-a-cotton-club/ )

ACTIVITATS:
1) Després de llegir el text, escriu cinc esdeveniments explicats en el text que tu hagis vist a la pel·lícula. Explica en dos o tres línies cadascuna de les coincidències.
2) Cerca la biografia dels següents artistes: Els Nicholas Brothers, Duke Ellington i Lena Horne.
3) Defineix els termes claqué, swing i bebop.
4) Comentari personal sobre la pel·lícula “Cotton Club” en relació a la musica de jazz que has escoltat. (7/10 línies)

5) Dibuix en un full blanc (DINA 4) a llapís i sense colorejar d’un personatge o d’una escena de la pel·lícula.

Les activitats s’han de lliurar abans del 1 de juny.

ELS NICOLAS BROTHERS

LENA HORNE

DUKE ELLINGTON