ASTEQUES:
preguntes:
1) introducció.
2) cultura: llengua i escriptura.
3) cultura: creences.
4) cultura: ciència: astronomia.
5) societat.

MAIES: Mirar article 23 de maig de 2011.
INQUES: Zona: Occidental d’Amèrica del Sud. Esplendor: Entre els segles XV i XVI (arribada dels espanyols).

Un territori de diversos terrenys i climes molt marcats, que comprenia una llarga banda desèrtica a la costa, entretallada per rics valls irrigats; els alts cims i les profundes valls fèrtils dels Andes, i els cims muntanyoses de la selva tropical a l’Est.
Països actuals: Equador, Perú, Bolívia, Nord de Xile i Argentina i petita porció de Colòmbia.
Divisió de l’Imperi: Quatre regions. Capital de l’Imperi: Cuzco. Machu Picchu era el centre sagrat dels inques.

La capital de l’imperi estava erigida a Cuzco, en una vall situat a 3.400 m. a nivell del mar, amb característiques organitzatives de gran complexitat. Posseïa barris, grans magatzems de grans, dipòsits i un complex sistema de reg, amb importants temples i construccions militars a les que coneixien amb el nom de pucarás.

Cap suprem de l’Imperi: L’Emperador o Inca que era assessorat per un consell d’Estat, integrat per nobles i sacerdots.
Idioma: El quitxua o quechua.
Agricultura: Cultius: la patata, el blat de moro, l’ají, la xirimoia, la papaia, el tomàquet i el fesol.
Van inventar una curiosa tècnica de cultiu, anomenada terrassa, que consistia a construir sobre les vessants de les muntanyes, esglaons llargs i estrets, als quals fertilitzaven amb algues i guano (excrement d’aus marines) sostinguts amb pedres, amb l’objectiu que allà es retingi

Com que és una regió molt àrida, havien de aprofitar l’aigua al màxim, i així, la provinent de la pluja o del reg, l’anaven filtrant-des dels esglaons superiors cap als inferiors, sense malgastar-la.

Van construir, a més, canals de reg, que conduïen l’aigua des dels rierols, als que cobrien amb enormes blocs de pedra, per impedir que els animals els destruïssin.

Agricultura i ramaderia: Tant les terres com el bestiar pertanyien a l’Emperador o Inca, i els seus productes es repartien entre l’emperador, els sacerdots i el poble. Cada any es procedia al repartiment de terres i cada família de pagesos rebia una parcel en funció de les seves necessitats.
Artesania: la ceràmica, els teixits, els ornaments de metall i les armes amb adorns molt bonics.

Matemàtiques: Sistema de càlcul: El QUIPU: Estava format per un cordó horitzontal del qual penjaven unes petites cordes amb nusos de diferents mides. Segons la mida del nus volia dir una quantitat o altre.
Societat: La societat inca es trobava dividida en dos grans grups. Un, les famílies de nobles, que eren considerades les més importants, de manera que tenien privilegis reconeguts pels altres membres de la societat. L’altre grup el formava la majoria de la població, els que s’encarregaven de realitzar tots els treballs necessaris per al manteniment dels seus propis pobles i famílies i de la totalitat de l’imperi.

Arquitectura: Els Inques van desenvolupar un estil funcional d’arquitectura pública que es va distingir principalment per les seves tècniques avançades d’enginyeria i de treball fi de la pedra.

El plànol de les seves ciutats estava basat en un sistema d’avingudes principals travessades per carrers més petites que convergien en una plaça oberta envoltada d’edificis municipals i temples. Les estructures eren d’un sol pis.
Déus: el Sol, la Lluna, el Tro, la Pluja i el Llampec.
El sol era el més important de tots els déus i li deien Inti.
El déu creador va ensenyar a tots els homes el conreu de la terra, el teixit i totes les arts.
El temple més gran estava dedicat al Sol.
Animal domèstic: La llama (transport) i l’alpaca (llana).