1) Definició del terme classicisme: Any Inici del període i any final del període.

2) Període anterior i posterior del classicisme.

3) Compositors més importants.

4) Ciutats i països destacats.

5) Característiques del classicisme musical.

6) Definició de L’Estil Galant.

7) El paper de la burgesia musical.

8) El paper de la sonata en el classicisme musical.

9)El classicisme musical i les orquestres. Diferències entre orquestra barroca i orquestra clàssica.

10) Classicisme musical: Esdeveniments històrics.

11) Dos esdeveniments històrics: La Guerra de la Independència dels Estats Units.

La Guerra dels Set Anys.

12) Biografia d’un compositor: WOLFGANG AMADEUS MOZART (Salzburg, 1756 – Viena, 1791).

Esdeveniments personals, característiques de la seva música, obres més importants…

13) Classicisme musical: Centre d’experimentació musical.

14) Classicisme musical: La independència del compositor.

15) Haydin, Mozart i Beethoven.

16) El context històric del classicisme musical.

Tipus de planta:
a) Planta irregular.
b) Planta radiocèntrica.
c) Planta ortogonal.
d) Planta lineal.
Models de ciutat a Espanya:
a) L’Eixample (Ildefons Cerdà).
b) La Ciutat Lineal (Arturo Soria).
Megalopòlis:
a) Concepte.
b) Megalòpoli de la regió urbana central europea.
c) Megalòpoli de la costa nord-est dels Estats Units.
d) Megalopòli de la costa sud del Japó.
Situació de les ciutats del Regne Unit.

1) Diferència entre poblament rural i poblament urbà.

2) Tipus de poblament rural: Poblament concentrat i poblament dispers.

3) Formes del poblament urbà: La ciutat, l’aglomeració urbana i la megalòpoli.

4) Catalunya: criteri per a diferènciar el poblament rural i el poblament urbà.

5) Les dues etapes fonamentals en la història i l’evolució del poblament.

6) Aparició de les primeres ciutats.

7) La història del pobalment: a)  Des dels orígens fins al segle XIX.

b) Des del segle XIX fins a l’actualitat.

Torres de Segre

– © Fototeca.cat

1) Senyala  els tipus de plantes d’aquest plànol d’una ciutat (Lleida) i explica breument les seves característiques principals.

PLÀNOL DE LLEIDA: PLANTA IRREGULAR en el nucli central al voltant de la Seu Vella i els seus carrers i carrerons.
A l’est, en el barri de la Mariola, la PLANTA és RADIOCÉNTRICA.
Al llarg del riu, la PLANTA és LINEAL. En la part Nord, la PLANTA és ORTOGONAL.

CARACTERÍSTICAS:
PLANTA IRREGULAR:
– Les ciutats creixen sense ordre ni planificació, de manera desorganitzada.
– Els carrers i els carrerons presenten un entramat irregular, són estrets i sinuosos.
PLANTA RADIOCÈNTRICA:
– Els carrers se situen en forma de cercles a l’entorn d’un nucli central.
– La ciutat creix radialment i concèntricament.
– En el nucli central s’ubiquen les activitats principals de la ciutat.
– L’origen de la ciutat és medieval.
– El nucli: una catedral, un castell, un mercat…
PLANTA LINEAL:
– Hi ha un eix longitudinal a partir del qual s’organitza la resta de carrers.
– L’eix longitudinal pot ser un camí, un riu o una planificació de ciutat lineal.
palma_nuova

PLANTA ORTOGONAL:
– Els carrers són rectes i formen una xarxa regular.
– Els carrers es tallen perpendicularment, están situats en angle recte i formen illes de cases.
– Espais planificats de nova urbanització.

PLANTA RADIOCÈNTRICA:
– Els carrers se situen en forma de cercles a l’entorn d’un nucli central.
– La ciutat creix radialment i concèntricament.
– En el nucli central s’ubiquen les activitats principals de la ciutat.
– L’origen de la ciutat és medieval.
– El nucli: una catedral, un castell, un mercat…

PLANTA ORTOGONAL:
– Els carrers són rectes i formen una xarxa regular.
– Els carrers es tallen perpendicularment, están situats en angle recte i formen illes de cases.
– Espais planificats de nova urbanització.
– Exemples: Roma i Grècia clàssiques. Ciutats colonials americanes. Eixamples europeus del segle XIX.

PLANTA LINEAL:
– Hi ha un eix longitudinal a partir del qual s’organitza la resta de carrers.
– L’eix longitudinal pot ser un camí, un riu o una planificació de ciutat lineal.
– Exemples: Ciutats configurades entorn de vies de comunicació molt antigues com La Via Augusta romana.

– La ciutat s’estén en una sola direcció al llarg d’una via de comunicació important.

CIUTAT LÍNEAL DE ARTURO SORIA (MADRID).

PLANTA IRREGULAR:
– Les ciutats creixen sense ordre ni planificació, de manera desorganitzada.
– Els carrers i els carrerons presenten un entramat irregular, són estrets i sinuosos.

Activitats:
– Heu d’escoltar la sonata en la M, KV 331 de Johann Wolfgang Amadeus Mozart.
– Indicar el link on haveu escoltat la sonata.
– 2 ó 3 línies sobre la història de la composició de la sonata.
– 4 ó 5 línies sobre les característiques de la sonata.
– 4 ó 5 línies sobre un comentari personal de l’audició.

COMPRENSIÓ LECTORA DEL LLIBRE “ASPERÚ, JOGLAR EMBRUIXAT” DE MERCÈ CANELA.

CAPÍTOL SETZE:

DIMECRES, 27 D’ABRIL DE 2011.

Preguntes:
1) Quants dies va durar la batalla de les Termòpiles ?
2) On es troba el pas de les Termòpiles ?
3) En quina data van arribar les tropes perses als pas de les Termòpiles i qui era el seu general en cap ?
4) Quines eren les fronteres de l’Imperi Persa ?
5) Quina ciutat-estat de Grècia volia destruir Xerxes I ?
6) Quines van ser les dues raons per les quals Xerxes I volia conquerir Grècia ?
7) Quina forma de govern hi havia a Atenes ?
8) En quina regió de l’Imperi Persa reuneix el gran exèrcit Xerxes I ? (Avui en dia aquesta regió és Turquia).
9) Quin mar va travessar la flota naval de Xerxes I per arribar a Grècia ?
10) Quines són les dues ciutats més grans de Grècia ?
11) Quin era la forma política d’Esparta ?
Quin historiador grec va escriure sobre lla Batalla de les Termòpiles ?
12) Com es deia l’estret grec on es van trobar les flotes navals de Persia i Grècia ?
13) En quin mont acaba els pas de les Termòpiles ?
14) Qui era el cap de l’exèrcit de terra espartà ?
15) Parlem dels soldats d’infanteria. Aproximadament quina era la proporció de soldats espartans i perses ?
16) Podien les tropes perses arribar al sud de Grècia sense pasar per el pas de les Termòpiles ? Raona la resposta.
17) Grècia en el seu conjunt no era un estat unificat. Llavors com era politicament aquest territori ?
18) Com es deia el comandant suprem naval dels grecs ?
19) Aproximadament quin era la diferència quantitativa de vaixells grecs i perses ?
20) Quin moviment arriscat va fer Temístocles contra la flota persa ?
21) Quin senyal va utilitzar Temístocles per ordenar i formar la seva flota en posició d’atac ?
22) Quina figura geomètrica va formar la flota grega abans de la batalla ?
23) Com atacaven els vaixells grecs als perses ?
24) Defineix el concepte de trirrems gregues.
25) Qui va vèncer en la batalla naval entre grecs i perses ?
26) La primera nit de la batalla els perses perden 200 vaixells a causa d’una tormenta davant d’una illa. Quin és el nom de l’illa ?
27) Quin eren els Deu Mil Immortals perses i quina indumentària portaven ?
28) Per què l’infantaria grega va vèncer els Immortals ?
29) Qui anava guanyant el segon dia de la batalla de les Termòpiles ? Raona la resposta.
30) Quin nom rebia un oracle molt important de Grècia ?
31) Quina solució va trobar Xerxes I per derrotar els espartans després de l’ineficàcia de la seva infanteria lleugera i pesada ?
32) Quin paper van tenir les tropes gregas focenses en la batalla de les Termòpiles ?
33) Davant de l’actitud dels focenses, que va fer Leònides ?
34) Quins soldats van ajudar a Leònides i els 300 espartans ?
35) Per quina raó no va fugir Leònides ?
36) Com s’anomenava la formació de l’infantaria espartana ?
37) Com va morir Leònides ?
Què va passar amb el cadàver de Leònides ?
38) La resistència espartana en el pas de Termòpiles, què va suposar per a la resta dels grecs ?
39) Que fa Temístocles mentre l’infantaria espartana es derrotada per les tropes perses ?
40) La derrota de les Termòpiles, què suposa per Atenes i la democràcia ?
41) Enumera les conseqüències generals de la batalla de les Termòpiles.
42) Explica breument què va passar a l’estret de Salamina i a Platea ?
43) Quin rei de Macedònia va unificar les polis gregues ?
44) Explica breument el paper d’Alexandre el Gran en l’expansió grega.

LEÒNIDES A LES TERMÒPILES 1814 (JEAN LOUIS DAVID) Oli sobre tela, Museu del Louvre.