Nos narra los ultimos dias de vida de Ludwig Van Beethoven. Se situa el la ciudad de la musica ,Vienna.

Todo empieza cuando beethoven esta trabajando en su 9ª sinfonia y necessita un copista para ayudarle porque esta sordo y le pide al conservatorio su mejor alumno para que le ayude. Le envian una joven muchacha que se llama Anna Holtz y como es mujer beethoven la juzga sin motivo. Anna esta muy ilusionada porque puede ser una gran opurtunidad para aprender del gran compositor.

Con el tiempo la chica descubre que Ludwig es grosero y tambien que tiene un sobrino que lo quiere mucho pero el es un joven muy desagradecido que le pide y le roba dinero y la gran ilusión de beethoven es que sea musico pero el no le gusta prefiere gastarse dinero en las apuestas y quiere alistarse en el ejercito.

Anna se empiea a ganar la confianza de beethoven gracias a su franqueza hasta el punto de que el dia del estreno de la 9ª sinfonia le ajuda a dirigir la orquestra porque como esta sordo le cuesta. La sinfonia fue un exito i entonces se pone a trabajar con la fuga que no les gusta tanto. Poco a poco Ludwig empieza a enfermar hasta del dia que acaba muriendo i Anna al cabo del tiempo llega a convertirse en compositora.

David

Hola bon dia  avui us presentaré el nou joc de Call Of Duty, que es diu  COD BO ( call of duty black ops ).

Esta per X-Box 360, Ps3, Wii, Nintendo Ds. També esta la edició prestigi que esta sol per la Ps3 i   X-Box 360  i be amb un cotxe que es diu CR-XD, una medalla, els mapes de mode online i el joc.

Jo us recomano aquest joc per els grafics que te i tot això xD xD xD xD

RUBÈN

Cosmos, la diosa de la harmonía.

Caos, el dios de la discordia.

Reinando desde sus lejanos reinos, los dos dioses reunieron a diez guerreros cada uno para que librasen su terrible guerra. Se pensó que el conflicto duraría eternamente, pero el equilibrio se rompió… Los que servían a Caos crearon una fuerza imparable. Los guerreros de Cosmos lucharon hasta el final, y lograron vencer a la discordia con un esfuerzo grandioso.

David

Quan penso en definir la Marina, la primera paraula que em ve al cap és alegria. La irradia allà on va i per molt que vulguis no pots evitar contagiar-te’n. No és una panxacontenta, us ho puc ben assegurar. Ho demostra amb la seua perseverança pel que creu que és just, i sempre fidel als seus principis. La xiqueta no és perfecta, ningú ho és. Té poca paciència i sembla un xic insistent, a vegades.

Li desagrada la falsedat i la hipocresia que hi ha en bona part de la societat mundial. Perquè no sempre la millor solució es mentir o ignorar els problemes existents. No ho veu tot negre i perdut. Es molt positiva i ho transmet als seus amics. En els que troba la confiança i passar-s’ho bé.

Els seus herois no cal que siguin “superhomes” o “superdones”, res més lluny de qui cau mil vegades i es torna a aixecar amb la mateixa empenta i il·lusió per continuar, ho és. En qualsevol lloc hi ha quelcom en que hi podem ajudar. Allà hi ha inspiració. Com a cada canvi, sense importar si es perceptible o no. Perquè no tot el que veiem és tot el que passa.

Marta

Si, jo vaig matar la meva dona. Tot va començar aquell dia d’estiu que els rajos del sol brillaven més que mai. Just arribava a casa meva. Estava ella, tan serena, amb el seu cabell castany i els seus ulls verds, en harmonia llegint un llibre d’amor, com sempre, estirada al sofà. Se’m va dibuixar un somriure als llavis al veure-la i anar a besar-la. I crec que aquell va ser el moment que més fàstic cap a ella vaig sentir. Els meus sentits olfactius van poder reconèixer en el seu ésser una estranya fragància d’home. M’havia estat infidel, ho notava. M’ho demostraven els seus petons cansats, els seus llavis desgastats i el seu lent i avorrit batec del cor. La gelosia em recorroia com foc dins meu. No obstant això, em vaig poder contenir. ‘’Seran imaginacions meves’’, vaig pensar. Tot va transcórrer com sempre, sense cap canvi destacable. Però quan va arribar la nit, tampoc va voler prestar-me atenció al llit. Així que em vaig proposar seguir-la a l’endemà. Ella va sortir de bon matí. Era diumenge. Just abans que sortís, em va deixar una nota a la nevera dient-me que no tornaria a l’hora de dinar. Va ser llavors quan em vaig arreglar ràpidament per a sortir just 5 minuts després d’ella. Des de lluny, vaig poder observar com entrava a una casa a les afores de la ciutat, en un petit i desconegut poble. Em vaig disposar a entrar, trencant cada obstacle que s’interposava al meu camí amb un bat de beisbol que tenia dins el cotxe. Vaig entrar i els vaig veure. La reacció que vaig tenir va ser immediata. No em vaig poder estar d’anar cap a ells i matar-los, amb un somriure a la boca. Després em vaig entregar a la policia jo mateix. En realitat, després de fer-ho, es va manifestar dins meu allò que en diem consciència. Per això, m’he declarat culpable davant el jutge, per això mateix ara estic entre reixes, sense a penes llum solar, amb una vestimenta monòtona dient-me a mi mateix, que sí, que jo vaig matar a la meva dona. I ara me’n penedeixo l’estimava, m’ho repeteixo una i altre vegada, la vaig matar, no puc oblidar-ho. Potser no sóc el més indicat però et vull dunar un petit consell: Aprecia el que tens abans que sigui tard!

Isela