Quan penso en definir la Marina, la primera paraula que em ve al cap és alegria. La irradia allà on va i per molt que vulguis no pots evitar contagiar-te’n. No és una panxacontenta, us ho puc ben assegurar. Ho demostra amb la seua perseverança pel que creu que és just, i sempre fidel als seus principis. La xiqueta no és perfecta, ningú ho és. Té poca paciència i sembla un xic insistent, a vegades.

Li desagrada la falsedat i la hipocresia que hi ha en bona part de la societat mundial. Perquè no sempre la millor solució es mentir o ignorar els problemes existents. No ho veu tot negre i perdut. Es molt positiva i ho transmet als seus amics. En els que troba la confiança i passar-s’ho bé.

Els seus herois no cal que siguin “superhomes” o “superdones”, res més lluny de qui cau mil vegades i es torna a aixecar amb la mateixa empenta i il·lusió per continuar, ho és. En qualsevol lloc hi ha quelcom en que hi podem ajudar. Allà hi ha inspiració. Com a cada canvi, sense importar si es perceptible o no. Perquè no tot el que veiem és tot el que passa.

Marta