Del setembre a la tardor, torna la calor.

Al setembre comença l’escola i també la xerinola.

El setembre veremador, i es fa vi del bo i millor.

Quan el setembre és a la fi, les garrofes a collir.

Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar.

Qui no es banya pel juliol, no es banya quan vol.

El sol d’agost, fa oli i fa most.

Quan no plou per l’agost, pateix el camp i pateix el bosc,

Fins al deu de juny no et llevis roba ni et descordis el puny.

Si plou a primer de juny  el bon temps és lluny.

Per Sant Joan es renova l’any.

Per Sant Joan el primer bany.

Pel maig, faves a raig.

De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el blat.

Aigua de maig , molta palla i poc gra.

Abril plovent, maig rient.

Gelada abrilera, fam al darrera.

Tard s’ho va pensar el qui per l’abril va podar.

Si per l’abril sents tronar, ordi i blat no faltarà.

Per Sant Jordi ( 23 d’abril) espiga l’ordi, per Sant Marc (25 d’abril) espiga el blat.

Civada i espelta (blat), fins el març no es desperta.

Oreneta arribada, hivernada acabada.

Pel març la verdor i per l’abril la flor.

Març, marcet, carabasser i ventoler.

La Candelera (3 de febrer) és ploranera per davant o per darrera.

El febrer és molt traïdor, borrascós i gelador.

Si vols bon aller, planta’l per febrer.

Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades.

Pels Reis el dia creix i el fred neix.

De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé.

Gener calent, mal pel graner i pitjor pel paller.

Pel gener treu la flor l’atmeller.

Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.

Boires per Nadal no fan bé ni mal

El sol d’hivern és emmandrat: es lleva tard i s’acotxa aviat.

Pel desembre tremola el vent i l’home més valent

Per novembre, cava i sembra.

Abans de Sant Martí ( 11 de novembre), pa i vi, després de l’estiuet, fam i fred.

El vent de Sant Andreu (3o de novembre) s’emporta l’oli d’arreu.

Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins una altra anyada.