Pel maig, faves a raig.
De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el blat.
Aigua de maig , molta palla i poc gra.
Abril plovent, maig rient.
Pel maig, faves a raig.
De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el blat.
Aigua de maig , molta palla i poc gra.
Abril plovent, maig rient.
Parada 1: COMPOSTES (enciams, escaroles i carxoferes) I QUENOPODIÀCIES (bledes i remolatxa).
Parada 2: LLEGUMINOSES (faveres) I CRUCÍFERES (cols, col-i-flors i bròquils)
Parada 3: SOLANÀCIES (tomaqueres, pebroteres i alberginieres).
Parada 4: UMBEL.LÍFERES ( pastanagues, julivert i api) I LILIÀCIES (cebes i alls).
Parcel·la circumdant: Taronger, llimoner, presseguer, pruner, mandariner, olivera, girasols i maduixeres. Plantes aromàtiques i ornamentals
Les pluges de març i abril han anat meravellosament. L’hort està exuberant. A primers de maig collirem els enciams i les escaroles per fer amanides a les classes, i tornarem a plantar més enciams i escaroles a la parada 1. També tastarem les faves que ens estant convidant a provar-les. Recol·lectarem els maduixots i les maduixes. A les tomaqueres els hem de posar canyes perquè s’enfilin cap amunt i comencin a florir. Com sempre farem el seguiment de la resta d’hortalisses. Obsevarem sovint el roser, de la rosa imperial, bon indicador de la presència de pugons a l’hort, per fer ruixades amb sabó potàssic per exterminar-los en cas necessari.El pruner està espectacular, ple de fruits, tindrem una boníssima collita per Sant Joan. Amb la ruixada de purins d’ortiga al presseguer i arrencant-li les fulles malaltes amb la llepra, produïda pel fong taphina deformans, durant aquests dos últims anys hem aconseguit que la malaltia hagi desaparegut i estigui formant préssecs que degustarem a final de curs. Amb el tractament de ferro que vam fer al taronger, al llimoner i al mandariner estem recuperant la verdor de les fulles al mateix temps que estan florint. Com no, seguirem fent compost i treient les herbes adventícies. Aquesta segona meitat de la primavera ens convida a disfrutar del nostre hort, però sense deixar d’estar a la guaita perquè segueixi tan esplèndid.