Arxiu de la categoria: 1. FILOSOFIA ANTIGA

FEDÓN / FEDÓ

Extractes del llibre PLATÓN, Diálogos III (Fedón, Banquete, Fedro), traducción, introducción y notas por Carlos García Gual, M. Martínez Hernández, E. Lledó Íñigo, editorial Gredos, Madrid, 1986.  [L’esperança en l’altra vida i en la retribució] 63c  […] estoy bien esperanzado de … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.1. FEDÓ | Deixa un comentari

JENOFONTE (Xenofon) (431 a. C. – 354 a. C.)

Historiador, militar i filòsof de l’Antiga Grècia. Al igual que Platón, Jenofonte es una autoridad en su maestro Sócrates, sobre el cual escribió varios libros de sus diálogos en Recuerdos de Sócrates y la Apología de Sócrates, que trata de aclarar su juicio en el 399 a. C. A grandes rasgos, Jenofonte … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.3. SÒCRATES (s. V a.c.), JENOFONTE (Xenofon) (431 a. C. - 354 a. C.) | Deixa un comentari

1.1.3. SÒCRATES (s. V a.c.)

De pare artesà i mare comadrona. Coneix la filosofia d’Anaxàgoras, eleates i pitagòrics. Hereda una petita fortuna que li permet viure modesta i austerament i dedicar-se a filosofar. Pren part en guerres defensives. No escriu res, la seva ensenyança és … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.3. SÒCRATES (s. V a.c.), Conèixe’t a tu mateix | Deixa un comentari

1.1.1.3.3. Els atomistes

Introdueixen la idea d’àtom com element constitutiu, són el ser. Accepten el no-ser

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.3. SOLUCIÓ PLURALISTA, 1.1.1.3.3. Els atomistes | Deixa un comentari

1.1.1.3.2. Anaxàgores (Asia Menor, principis s. V a.c.)

Anxàgores conceb la Ment (Nous) com de naturalesa sensible, però la més subtil; i d’altra banda li atribueix característiques pròpies d’una divinitat: és infinita, autònoma, separada de les coses, autosuficient, intel·ligent i poderosa. Sòcrates, Plató i Aristòtil l’elogien per haver … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.3. SOLUCIÓ PLURALISTA, 1.1.1.3.2. Anaxàgores (Asia Menor, principis s. V a.c.) | Deixa un comentari

1.1.1.3.1. Empèdocles (Sicilia – principis s. V a.c.)

Accepta els  pressupòsits de Parmènides sobre l‘Ésser, però innnova la solució pluralista de les quatre arrels de totes les coses com a principi últim. Zeus, Heros, Edoneo i Nestis són els noms mitològics que Empèdocles utilitza per presentar les quatre … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1.3. SOLUCIÓ PLURALISTA, 1.1.1.3.1. Empèdocles (Sicilia – principis s. V a.c.) | Deixa un comentari

Parmènides (Elea, S.V. a.c.)

Elea, s. V a.c. Influït per Xenòfanes i els pitagòrics. Escriu el Poema sobre la naturalesa. En el pròleg descriu la visita de la deesa de la saviesa que li explica els dos camins a la vida: camí de la … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.2. SOLUCIÓ MONISTA, 1.1.1.2.4. Escola eleàtica | Deixa un comentari

Xenòfanes de Colofó (Jenófanes): Unitat de Déu

Colofó, ciutat jònia de l’Àsia menor. Gran viatger; va recitant pels països del Mediterrani poemes irònics en els quals critica els excessos en festes i solemnitats. Finalment s’estableix a Elea. “Hay un solo Dios, el más grande entre los dioses … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.2. SOLUCIÓ MONISTA, 1.1.1.2.4. Escola eleàtica | Deixa un comentari

1.1.1.2.3. Heràclit d’Efes (535-475 aC)

De família molt noble, renuncia a la seva acomodada posició per dedicar-se a la investigació filosòfica. Escriu “Sobre la naturalesa”. La idea del canvi continu (El devenir) Heràclit creia en un món en canvi constant, en un etern ‘devenir’. Segons … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.2. SOLUCIÓ MONISTA, 1.1.1.2.3. Monisme dinàmic de Heràclit (500 a.c.) | Deixa un comentari

Pitàgores (s.VI a.c.)

PITÁGORAS DE SAMOS (s.VI a.c., aproximadament 569 a.C – 475 a.C) Va ser un lider religiós carismàtic. No va escriure res. Amb els seus deixebles, vivien en comunitat. Va posseir un poder psíquic poc comú Reunia la gent al seu … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.2. SOLUCIÓ MONISTA, 1.1.1.2.2. Escola pitagòrica | Deixa un comentari