Arxiu de l'autor: Jordi

1.1.1.3.2. Anaxàgores (Asia Menor, principis s. V a.c.)

Anxàgores conceb la Ment (Nous) com de naturalesa sensible, però la més subtil; i d’altra banda li atribueix característiques pròpies d’una divinitat: és infinita, autònoma, separada de les coses, autosuficient, intel·ligent i poderosa. Sòcrates, Plató i Aristòtil l’elogien per haver … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.3. SOLUCIÓ PLURALISTA, 1.1.1.3.2. Anaxàgores (Asia Menor, principis s. V a.c.) | Deixa un comentari

1.1.1.3.1. Empèdocles (Sicilia – principis s. V a.c.)

Accepta els  pressupòsits de Parmènides sobre l‘Ésser, però innnova la solució pluralista de les quatre arrels de totes les coses com a principi últim. Zeus, Heros, Edoneo i Nestis són els noms mitològics que Empèdocles utilitza per presentar les quatre … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1.3. SOLUCIÓ PLURALISTA, 1.1.1.3.1. Empèdocles (Sicilia – principis s. V a.c.) | Deixa un comentari

Parmènides (Elea, S.V. a.c.)

Elea, s. V a.c. Influït per Xenòfanes i els pitagòrics. Escriu el Poema sobre la naturalesa. En el pròleg descriu la visita de la deesa de la saviesa que li explica els dos camins a la vida: camí de la … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.2. SOLUCIÓ MONISTA, 1.1.1.2.4. Escola eleàtica | Deixa un comentari

Xenòfanes de Colofó (Jenófanes): Unitat de Déu

Colofó, ciutat jònia de l’Àsia menor. Gran viatger; va recitant pels països del Mediterrani poemes irònics en els quals critica els excessos en festes i solemnitats. Finalment s’estableix a Elea. “Hay un solo Dios, el más grande entre los dioses … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.2. SOLUCIÓ MONISTA, 1.1.1.2.4. Escola eleàtica | Deixa un comentari

1.1.1.2.3. Heràclit d’Efes (535-475 aC)

De família molt noble, renuncia a la seva acomodada posició per dedicar-se a la investigació filosòfica. Escriu “Sobre la naturalesa”. La idea del canvi continu (El devenir) Heràclit creia en un món en canvi constant, en un etern ‘devenir’. Segons … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.2. SOLUCIÓ MONISTA, 1.1.1.2.3. Monisme dinàmic de Heràclit (500 a.c.) | Deixa un comentari

Pitàgores (s.VI a.c.)

PITÁGORAS DE SAMOS (s.VI a.c., aproximadament 569 a.C – 475 a.C) Va ser un lider religiós carismàtic. No va escriure res. Amb els seus deixebles, vivien en comunitat. Va posseir un poder psíquic poc comú Reunia la gent al seu … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.2. SOLUCIÓ MONISTA, 1.1.1.2.2. Escola pitagòrica | Deixa un comentari

1.1.1.2.1.Escola de Milet

Reflexió centrada sobre el tema cosmològic, el problema de la physis, busquen un element primordial únic, l’ arkhé. Primera escola filosòfica que apareix en la història. Representants: Tales, Anaximandre i Anaxímenes. Tales de Milet Busca l’arkhé de totes les coses … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.2. SOLUCIÓ MONISTA, 1.1.1.2.1. Escola de Milet | Deixa un comentari

1.1.1.1.Grècia en l’època presocràtica i problema general

L’origen de la Filosofia és ‘l’admiració’ del món extern. Els fenòmens apareixen canviants, però al mateix temps s’hi reconeix certa regularitat i ordre. Aquest món no és un tot anàrquic i desordenat (caos), sinó un tot ordenat (cosmos). Els primers … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.1. Grècia en l’època presocràtica i problema general | Deixa un comentari

1.1.2. ELS SOFISTES

Es deixa de costat els problemes cosmològics i es centra en la situació de l’home a la ciutat, problemes pràctics, triomf en la gestió pública, etc…

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.2. ELS SOFISTES | Deixa un comentari

1.1.2.1. Protàgores (s. V. a.c.)

El més important dels sofistes. Gran habilitat per persuadir, molts deixebles, cobra molt car, fa fortuna. Especialista en gramàtica i retòrica. La saviesa consisteix en fer més fortes les raons més útils. L’art de disputar (erística) consisteix en sostenir la … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.2. ELS SOFISTES, 1.1.2.1. Protàgores (s. V. a.c.) | Deixa un comentari