1.1.3. SÒCRATES (s. V a.c.)

De pare artesà i mare comadrona. Coneix la filosofia d’Anaxàgoras, eleates i pitagòrics. Hereda una petita fortuna que li permet viure modesta i austerament i dedicar-se a filosofar. Pren part en guerres defensives. No escriu res, la seva ensenyança és oral. Està convençut d’assumir una missió encomanada per la divinitat. Afirma la racionalitat de la vida moral. Conèixer el bé equival a fer-lo. Consagra la seva vida a la formació moral del jovent. Per ell la missió de la filosofia és procurar la virtut, deixant a un costat interessos personals i la recerca de les riqueses, que tant interessaven als sofistes. Missió profètica i de caràcter diví per la que val la pena morir mil vegades. La filosofia és l’art de viure a la ciutat. Ensenya a filosofar. La seva crítica fa que els governants l’acusin de negar als déus corrompre els joves i és condemnat a mort. Espera tranquil a la presó i rebutja el pla de fugida dels deixebles, fidel a la veu del deure i del bé.

Aquest article ha estat publicat en 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.3. SÒCRATES (s. V a.c.), Conèixe’t a tu mateix. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *