1.1.1.3.2. Anaxàgores (Asia Menor, principis s. V a.c.)

Anxàgores conceb la Ment (Nous) com de naturalesa sensible, però la més subtil; i d’altra banda li atribueix característiques pròpies d’una divinitat: és infinita, autònoma, separada de les coses, autosuficient, intel·ligent i poderosa.

Sòcrates, Plató i Aristòtil l’elogien per haver postulat un principi de la naturalesa intel·ligent; però es desilusionen quan comproven que el Nous no té un paper rellevant en el sistema d’Anaxàgores. Sembla que la Ment només ha impulsat el moviment rotaori o torbellí còsmic…

Aquest article ha estat publicat en 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.3. SOLUCIÓ PLURALISTA, 1.1.1.3.2. Anaxàgores (Asia Menor, principis s. V a.c.). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *