Accepta els pressupòsits de Parmènides sobre l‘Ésser, però innnova la solució pluralista de les quatre arrels de totes les coses com a principi últim. Zeus, Heros, Edoneo i Nestis són els noms mitològics que Empèdocles utilitza per presentar les quatre arrels: foc, aire, terra i aigua, elements dels quals neixen tots els éssers, doncs només ells existeixen, i combinant-se, adopten la pluralitat de formes.
L’Amor i la discòrdia són els principis o forces actives que infonen moviment als quatre elements constitutius de les coses. L’Amor tendeix a unir, la Discordia a desunir. Empèdocles té una concepció cíclica del Univers. 1r estadi: predomini del Amor, tot està entre mesclat. 2n comença la lluita del odi contra l’amor i comença la disgregació, i sorgeix la pluralitat de les coses però no s’arriba a la completa separació pq. segueix actuant l’amor; 3r triomf de la Discòrdia i es separen completament els quatre elements. 4rt l’amor comença de nou a unir els elements i comença un nou cicle.