Colofó, ciutat jònia de l’Àsia menor. Gran viatger; va recitant pels països del Mediterrani poemes irònics en els quals critica els excessos en festes i solemnitats. Finalment s’estableix a Elea.
“Hay un solo Dios, el más grande entre los dioses y los hombres, que no se asemeja a los hombres ni por el cuerpo ni por el pensamiento. Todo entero ve, todo entero piensa; todo entero siente y gobierna todas las cosas sin fatiga, con el poder de su mente.” (KIRK Y RAVEN, núms. 173 i 174).
La principal preocupació de Xenòfanes és defensar la unitat de Déu contra el politeisme antropomòrfic del seu temps. Aquest Déu, que distingeix dels tradicionals déus grecs, està per sobre de les coses humanes i no està limitat per òrgans corporals. El seu atribut fonamental és la unitat. Xenòfanes anuncia la unitat de l’ésser i del pensament, característica de l’escola eleàtica. Però no aclara si es tracta de l’existència d’un Déu a la manera monoteista o si es tracta d’un panteisme monista.