Aristòtil fou deixeble i col·laborador de Plató durant vint anys, i mai abandonà l’esperit del platonisme, tot i que sí que abandonà la teoria de les Idees a la seva maduresa intel·lectual. Fou mestre d’Alexandre Magne. Obres: Física, Sobre l’ànima, Ètica a Nicòmac, Política, Metafísica, etc…
LÒGICA.
Les categories:
La categoria fonamental és la de substància: allò capaç d’existir per sí mateix (home, cavall)
El silogisme (tractat Analítica primera)
Ciència demostrativa. Anomena silogisme a la demostració o raonament deductiu. Donades dues premisses es segueix necessariament una altra, la conclusió. Exemple de silogisme: <<Si tots els homes són mortals i els australians són homes, aleshores tots els australians són mortals>>. Estructura:
-Premissa major: <<Tots els homes són mortals>>.
-Premissa menor: <<Tots els australians són homes>>.
-Conclusió: << Tots els australians són mortals>>
-Terme mig: <<homes>>. El terme mig no apareix en la conclusió i representa la substància del silogisme.; causa que fa possible la conclusió.
-Terme menor: <<els australians>>; és el subjecte de la conclusió.
-Terme major: <<mortals>>; és el predicat de la conclusió.
El silogisme i la ciència (tractat Analítica posterior):
El silogisme demostratiu és el que fa possible la ciència, el coneixement científic. Però això només si les premisses són veritables, i això no s’obté per via demostrativa sinó inductiva.
Les premisses i la inducció:
El mètode pel qual la percepció sensible sembra en nosaltres l’universal és inductiu. La intuïció és la què aprèn les premisses primàries. Mitjançant la percepció sensible captem les impressions dels objectes; gràcies a la memòria conservem aquestes dades, i la conservació d’aquests constitueix l’experiència, que és la base per la captació del universal, doncs en l’experiència els fets particulars apareixen amb certa regularitat o constància. La captació del universal és obra de la intuïció. La intuïció o raó intuitiva, diu en l’Ètica, és una virtud intel·lectual mitjançant la qual aprenem una veritat universal després d’haver experimentat cert número de casos particulars. El coneixement científic i la intuïció són sempre veritables.
Text: “a més del que anomenem percepció sensible, es produeix el que enomenem memòria, i la repetició freqüent d’actes de memòria desenvolupa l’experiència, doncs un número de records o actes de memòria constitueix una única experiència. A partir de l’experiència, a la seva vegada –és a dir, a partir del universal estabilitzat ara en la seva totalitat en l’ànima, el u apart dels molts, que és una identitat singular dintre de tots-, s’origina l’art de l’artesà i el coneixement de l’home de ciència…, doncs encara que l’acte de percepció sensible té per objecte allò particular, el seu contingut és universal; és home, per ex., no l’home Calias…
Coneixem les premisses primàries per inducció. El mètode pel qual la percepció sensible sembra en nosaltres l’universal és inductiu. Hi ha també estats de percepció que són falsos, la opinió, per exemple. El coneixement científic i la intuïció són sempre veritables. (Aristòtil, Analítica posterior, II, 19, 99-100).