Resum introductori de la filosofia de Kant:
A la Crítica de la Raó Pura, Kant s’esforça en explicar com és possible el coneixement dels fets (aquest és possible gràcies a la conjunció de dos elements: les impressions sensibles procedents de l’exterior i certes estructures a priori que el subjecte imposa a tals impressions, a saber, les formes de espai-temps i les categories o conceptes purs) i fins on és possible el coneixement d’objectes (el coneixement objectiu només té lloc en l’aplicació de les categories als fenòmens; les doctrines metafísiques, al aplicar les categories més enllà dels fenòmens, no proporcionen coneixement objectiu). Ara bé, és obvi que l’activitat racional humana no es limita al coneixement dels objectes. L’home necessita també conèixer com ha d’obrar, com ha de ser la seva conducta: la Raó pura posseeix també una funció moral, que pretén respondre la pregunta ¿què he de fer? Aquesta doble vessant de la raó coneixement d’objectes, coneixement moral, pot expressar-se amb la distinció entre Raó Teòrica i Raó pràctica, dues funcions de la mateixa raó. La primera s’ocupa de com són les coses i la segona de com ha de ser la conducta humana (no de com és de fet la conducta humana, sinó de com ha de ser, quins són els principis que han de determinar la seva conducta per a que sigui racional i per tant moral. Ser i haver de ser. La Raó Teòrica, científica, formula judicis (“el calor dilata els cossos”, etc), mentre que la Raó Pràctica formula imperatius o manaments (“no mataràs”, etc.).