LA APOSTA DE PASCAL
L’aposta de Pascal és un argument creat per Blaise Pascal, filòsof, matemàtic i físic francès. La va descriure a la secció 233 del llibre Pensées (“Pensaments”, publicat pòstumament). Suposa que els humans aposten amb les seves vides si Déu existeix o no.
Pascal argumenta que una persona racional hauria de viure com si Déu existís, i buscar creure en Déu. Si Déu no existeix, aquesta persona només tindrà una pèrdua finita (alguns plaers, riquesa, etc.), mentre que opta a tenir un guany infinit (representat per l’eternitat en el Paradís) i evita tenir una pèrdua infinita (l’eternitat a l’Infern).[2]
L’aposta de Pascal estava basada en la idea del Déu cristià, tot i que hi ha arguments similars en altres tradicions religioses:
En el budisme, per exemple, trobem el següent text:
“Si existe otro mundo y si existe el fruto, el resultado de las buenas y malas acciones, entonces yo, después de la muerte, con la disolución del cuerpo, surgiré en el mundo celestial, en un buen destino. Esta primera certidumbre es obtenida por él.”
“Si no existe otro mundo y si no existe el fruto, el resultado de las buenas y malas acciones, entonces, yo vivo feliz en esta misma vida, sin enemistad, sin mala voluntad, sin odio. Esta segunda certidumbre es obtenida por él.”
I en l’islam trobem també raonaments similars a l’aposta de Pascal; per exemple, segons una dita atribuïda a l’imam Alî, quan aquest discutia amb un incrèdul sobre la fe li digué:
“Si és cert el que diem nosaltres (que Déu existeix i que hi ha una altra vida després d’aquesta), aleshores nosaltres estem salvats, però tu estaràs perdut. Si, en canvi, és de la manera que tu dius (que no existeix Déu ni l’altra vida), aleshores ni nosaltres ni tu hi perdrem res (perquè no hi ha un altra vida on s’hagin de pagar la falta de fe i les males accions comeses en aquesta)