1.1.2.1. Protàgores (s. V. a.c.)

El més important dels sofistes. Gran habilitat per persuadir, molts deixebles, cobra molt car, fa fortuna. Especialista en gramàtica i retòrica. La saviesa consisteix en fer més fortes les raons més útils. L’art de disputar (erística) consisteix en sostenir la pròpia raó, encara que sigui amb raonaments capciosos, per a derrotar a l’adversari.

Plató, a Teeteto, 151-152, diu que el coneixment és sensació segons Protàgores, el vent és fred o calent segons qui l’experimenti, i així amb totes les qualitats sensibles.

Per Protàgores no hi ha un coneixement comú, universalment vàlid, doncs depèn de la posició de l’observador. Relativisme total: <<L’home és la mesura de totes les coses>>. No només respecte al coneixement sensible, sinó que també els valors (ètics, estètics, polítics) que regeixen la vida dels homes, els criteris de bellesa, són relatius segons ell. Les coses justes són bones i belles mentre el ciutadà les consideri com a tals.

Aquest article ha estat publicat en 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.2. ELS SOFISTES, 1.1.2.1. Protàgores (s. V. a.c.). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *