Arxiu d'etiquetes: Irlanda

James Joyce i la seva màgica farmàcia -Maria Fernández E41

Avui us parlaré de James Joyce i la meva petita anècdota personal que va fer-me apropar a aquest gran escriptor i poeta irlandès qui va tenir un gran impacte literari durant el segle XX i va ser un dels propulsors més importants i influents del moviment modernista anglosaxó.

La seva mare era de família rica i el seu pare era natural de Cork (sud d’Irlanda). Van traslladar-se a Dublín quan aquest últim va aconseguir una feina de recaptador d’impostos a la capital. La seva infància va transcórrer dins d’internats però aviat l’economia familiar va caure dràsticament. James tampoc hi ajudava i va començar a agafar males adiccions com l’alcohol i el joc. Va exiliar-se per motius religiosos a París i a Suïssa.

Aquesta vida tan moguda i tots els seus conflictes interiors van dur-lo a escriure obres molt humanes i amb molta riquesa en l’ús del llenguatge. A més, la majoria de les seves obres passen en un escenari molt limitat, la ciutat de Dublín, que recorda melancòlicament.

Algunes de les seves obres més conegudes són Ulysses (1922), Finnegans Wake (1939), Dubliners (1914), A Portrait of the Artist as a Young Man (1916) i també diversos poemes.

Si heu llegit una entrada que vaig escriure al començament del curs, sabreu que vaig anar de vacances a Irlanda l’estiu passat. Va ser durant aquestes dues setmanes que vaig passar a Dublín que vaig descobrir el local que preserva l’esperit d’aquest escriptor. Amb una professora de l’escola i alguns estudiants de diferents països, vam anar al que ens havien dit que era “un museu”. Estava relativament a prop de l’acadèmia, pels interessats, l’adreça és: 1 Lincoln Place, Dublin 2, Ireland. El nom del local és Sweny’s Pharmacy, també anomenada Swenys Joycean Pharmacy i, com deveu haver esbrinat es tracta d’una farmàcia. Què té d’especial?

Doncs ni més ni menys que recrea un escenari que surt en la novel·la de James Joyce Ulysses. Així doncs, tot i que a primera vista sembla una farmàcia-llibreria antiga, amb objectes de cristall engolits per la pols i altres elements centenaris que semblen trets de l’època de Sherlock Holmes, és una botiga relativament nova, que pretén seguir amb meticulositat tots i cadascun dels detalls descrits per l’escriptor. És un lloc petit, tan ple d’andròmines que pot semblar inclòs claustrofòbic però que transmet una mena de tranquil·litat i pau que només sents al llegir un llibre. I és que de fet, estàs dins d’un llibre, dins d’un món literari paral·lel.  El dependent de la botiga, un home ja jubilat, no estava exercint cap ofici, sinó que era un home que s’havia ofert voluntari, com tots els qui venien dia a dia a la farmàcia per mantenir viu el rècord d’aquest escriptor que tant havia aportat a la ciutat. L’home era tot generositat, somreia i parlava amb una veu trencada i profunda que semblava ser un component més de la màgica esfera literària.

Vam seure en unes cadires desfaçades d’època que encerclaven la taula central i vam rebre un exemplar de “Dubliners”, la novel·la de Joyce Jonathan composada per diferents relats dublinesos. Com cada dia a la mateixa hora, va arribar més gent a la botiga i es va seure al costat nostre. Es veien alleujats, com si venir a llegir setmanalment a la farmàcia fos una medicina dolça i eficaç, i mentre seien ens saludaven amb el cap com si fóssim vells coneguts. Alguns d’aquests amants de l’escriptor vam descobrir posteriorment que eren també estrangers, que vivien en aquell moment a Dublín i no podien resistir-se a trencar la monotonia i desgana del món actual durant una horeta.

Un a un i en l’ordre de posicionament, vam començar a llegir el relat que ens va indicar el voluntari. Mentre escoltava la veu del dependent –que va ser qui va començar la lectura- vaig adonar-me que els seus ulls a penes es fixaven en el text, era com si els seus llavis sabessin cada lletra de memòria, així com sabien cada secret de James amagat en aquells relats i també en aquella sala. Després, vam començar a llegir nosaltres. Escoltant els altres, tot i l’accent i la dificultat de l’idioma anglès, semblava fàcil d’entendre, les paraules fluïen sobre nosaltres i semblaven parar el temps. I en aquest sospir de ficció en la nostra vida terrenal em va passar pel cap que són llocs com aquest que valen la pena visitar, són llocs com aquest que mereixen ser conservats, perquè uneixen la fantasia i somnis amb la nostra vida quotidiana, uneixen gent de tots els països en una sola llibreria, uneixen moltes ments diferents amb un sol punt en comú: l’amor per la lectura.

Si en teniu ocasió, us recomano visitar aquest indret irlandès. És gratuït (tot i que podeu donar propina) i també podeu demanar algun dels llibres de Joyce Jonathan i comprar-lo (jo vaig comprar-me el llibre de Dubliners). Espero que us hagi semblat interessant l’entrada i si algun cop teniu la sort d’entrar a la Sweny’s Pharmacy ja em direu què us ha semblat!

Portumna Workhouse -de Maria Fernández E41

Per començar, bon curs a tots!

Vista exterior

Aquest estiu he anat a Irlanda i m’ha fascinat. Els seus paisatges tot verds menys pel blanc que aporten unes poques ovelles, la pluja i vent constant, els petits pobles amagats entre boscos de pel·lícula i el caràcter dolç i acollidor de la gent.
Després de passar un parells de setmanes pel meu compte (per aprendre anglès) i acollida per una família nativa a Dublin, la meva família va venir també i, amb un cotxe llogat, vam emprendre l’aventura de conèixer Irlanda amb tan sols una setmana.  Cada nit canviàvem de Bed&Breakfast, així que cada nit dormíem en diferents extrems de l’illa. Vam buscar informació dels llocs que podríem visitar però deixàvem una gran part del dia a llocs per descobrir, que ens recomanessin els mateixos irlandesos de la zona. Així podríem descobrir parts d’Irlanda més íntimes i originals, cosa que molts cops costa molt en llocs turístics però que és el que ens agrada.

I, efectivament, el que més ens va agradar van ser coses que no ens esperàvem i que, francament, ens van sorprendre. Potser més endevant faré més entrades d’altres racons irlandesos que m’han semblat interessants, però avui volia parlar sobre la Workhouse de Portumna, ja que, només entrar, vaig pensar: quan comenci al curs haig de fer una entrada al blog sobre això!

 

La tercera nit del nostre viatge vam allotjar-nos a Portumna, un petit poble del centre d’Irlanda amb molt d’encant i al costat d’un llac. El poble ja ens havia robat el cor amb el seu majestuós castell (com tenen tots els pobles irlandesos) i els seus extensos jardins (com tenen també tots els pobles irlandesos) quan la dona propietària del B&B ens va recomanar com a atracció local una “Workhouse”. Ens vam quedar sorpresos perquè no sabíem que era, això de les Workhouses. Per curiositat, vam anar a veure i ens vam trobar amb uns edificis grans, grisos, tristos, que guardaven entre ells uns patis igualment desolats. Fent les nostres hipòtesis abans d’entrar vam arribar a la conclusió de que seria una colònia, com les que es van crear a Catalunya degut a la Revolució Industrial, perquè això era el que ens sugeria al seu nom. Però a l’entrar ens vam endur una gran sorpresa.
Erem els únics visitants, però un grup de guies ens esperaven dintre mentre conversaven alegrement. El guia que se’ns va assignar era el John, un home de tercera edat que des de sempre ha viscut a Portumna i que com a voluntari i per passar el temps ve a ajudar a aquesta associació pertanyent al Galway Community Heritage, que pretén preservar i mostrar la història de la zona de Galway i voltants.

image
Habitació de les dones

Primerament, vam anar a una sala on vam veure una pel·lícula-documental sobre la Workhouse (si algú està interessat en veure’l aquí hi ha l’ Continua la lectura de Portumna Workhouse -de Maria Fernández E41