LA HIPERINFLACIÓ DE ZIMBABWE per Aitor Riu E-41

Què és la hiperinflació? La hiperinflació és una inflació molt elevada.

Molts economistes l’anomenen quan el nivell de preus creix per sobre del 100% anual. Com tots els processos inflacionaris, la hiperinflació és causada per la creació excessiva de diners. Hi ha dos casos prou significatius del que és la hiperinflació, el d’Alemanya després de la Primera Guerra Mundial i actualment, al segle XXI, el cas de Zimbabwe.

El cas de Zimbabwe

A Zimbabwe, un bitllet de 100 bilions (milions de milions) de dòlars locals va arribar a equivaldre a uns 5 dòlars dels EUA.

Aquesta és la taxa de canvi per al bitllet de més alta denominació del país africà, el major mai produït per una moneda de circulació legal, i símbol nacional d’una política monetària descontrolada. En determinat moment de 2009, un bitllet de 100 bilions no arribava per comprar un passatge d’autobús a Harare, la capital del país.



Aquests bitllets són cobejats entre col·leccionistes de monedes i compradors de novetats, i es venen per un preu molt superior al seu valor oficial en circulació. A la dècada passada, el president Robert Mugabe i els seus aliats van intentar apuntalar l’economia -i la seva govern- imprimint diners a tota velocitat. El resultat va ser una hiperinflació alimentada amb bitllets amb més zeros. La inflació a Zimbabwe va arribar als 231 milions per cent.

El bitllet de 100 bilions de dòlars zimbabuesos, que va circular per tot just uns mesos abans que la moneda fos oficialment abandonada al país el 2009, representava el límit diari que es permetia a la gent retirar dels seus comptes bancaris. Els preus van pujar, causant caos.

Tot això es produïa perquè el govern de Zimbabwe necessitava  imprimir cada vegada més bitllets i de major quantitat, per finançar el seu déficit ( les despese de l’Estat eren majors que els ingresos).

La inflació desenfrenada va obligar els zimbabuesos a fer fila per comprar pa, pasta de dents i altres productes bàsics. Sovint, portaven bosses més grans per als seus diners que per als pocs articles que estaven en condicions de comprar.

[Zim]

Avui, totes les transaccions són en monedes estrangeres, principalment en el dòlar nord-americà i el rand sud-africà. Però els bitllets sense valor de Zimbabwe són valuosos, almenys fora del país.

En un centre comercial de Harare que és popular entre turistes, es poden adquirir aquests bitllets,  pels quals cal pagar entre 5 i 50 dòlars dels EUA depenent del tipus de bitllet.

La lliçó que podem extreure d’aquesta experiencia és que una alta inflación pot tenir efectes devastadors sobre l’economia d’un país i que l’impressió de bitllets de major valor per part dels governs no porta enlloc. Proposo l’increment de la competivitat del país en questió.

Comentario del artículo “El gran acelerón africano” Aritz Balastegui y Victor DelgadoE-31

El África Subsahariana ya no es como la que hace 30 años cantaban los roqueros como Bob Dylan para ayudarla contra el hambre y servicios básicos como los sanitarios. Gracias a la inversión de capitales por parte de países como China el P.I.B. de África crece más deprisa que el resto del mundo. Aunque si bien las cosas han mejorado África aún sigue siendo el continente más pobre del mundo, el más hambriento y el más corrupto. Aún siguen muriendo en África millones de personas por la falta de recursos y las guerras.

En 1990 el 57% del África Subsahariana subsistía con menos de 1,9 dólares al día y en el 2012 bajo al 43% debido al rápido crecimiento de su economía. Mientras el P.I.B. mundial crecía en ese tiempo el 39,7% África lo hacía al 89,7%. El índice de desarrollo humano que utiliza la ONU para medir el progreso de un país en África ha pasado del 0,399 en 1990 al 0,502 en el año 2013. El 35% de los habitantes estaban mal nutridos en 1990 esa cifra ha bajado al 15% y según la F.A.O los mal nutridos serán el 15% en el año 2030.

Las cifras que reflejan una mejoría económica en África son engañosas pues el reparto de la riqueza es muy desigual, por falta de democracia, por la corrupción.

Paradójicamente los que ayudaran a revertir la situación en África y que esta mejore son los chinos y los indios en busca de materias primas y mano de obra más barata para sus productos manufacturados. Pero la corrupción sigue instalada en África la democracia no se implanta por lo que subsiste mayores desigualdades económicas.