LAS FOTOGRAFÍAS DE LA LUNA EN FLICKR por Jorge Navarro

21472223270_710757a21b_z

Como sabéis, me gusta mucho la fotografía, tengo una página en flickr y me gusta entrar de cuando en cuando en una dirección de internet sobre cámaras y artículos sobre temas y fotógrafos llamada quesabesque.com. En esa página también critican móviles de última generación y tableta, pero esos aparatos no me llaman tanto la atención, la verdad.

Sé por esa dirección que a través de flickr.com precisamente se habían puesto para que las viéramos todos las imágenes que hicieron los astronautas de la NASA durante las misiones Apolo, incluidas las del primer alunizaje y del primer paseo espacial. Como documentos gráficos. son excepcionales.

Os pongo la página en la que aparecen los diferentes álbumes divididos en misiones. Como podéis comprobar, hay colecciones de miles de imágenes, a cada cual más interesante:

https://www.flickr.com/photos/projectapolloarchive/albums

Qui va ser en realitat Agustina d’Aragó? Per: Matheus Silva Castro

agustina-de-aragon

(1786-1857)
(1786-1857)

 

Actualment es té molta informació sobre la protectora de Saragossa, però, fins a on ens podem creure la seva història?

Agustina Saragossa i Domènech, coneguda com “Agustina d’Aragó” va néixer aquí a Barcelona (o a Reus segons alguns historiadors) l’any 1786. Avui dia es considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra d’independència, també coneguda com la Guerra del Francès a Catalunya.

Aquesta dona es va casar a Barcelona amb el militar Juan Roca Vilaseca, caporal d’artilleria que va participar des d’un bon principi en la Guerra del Francès. D’aquesta manera Agustina era voluntària junt amb altres dones fent la feina de la rereguarda. Enmig de la resistència una granada va fer explotar la munició i matà els artillers, fet que va possibilitar que els francesos es poguessin aproximar. Aquí es on Agustina va actuar, va decidir disparar el canó i aquests es van retirar. Per aquest fet va rebre una insígnia, una pensió de trenta rals (1 pesseta era igual a ¼ rals), el rang d’alferes d’artilleria i dos escuts d’honor pels seus interessants serveis. Va ser en aquest punt de la història on va començar la llegenda i el mite de l’Artillera del Portillo. No se’n sap res de les conseqüències reals d’aquesta acció en la batalla, però el general Palafox va descriure la seva acció com èpica.

Mentre la ciutat de Saragossa es rendia, ella va caure malalta de febre tifoide junt amb el seu fill. Agustina volia fugir, però algú la va delatar i la feren presonera. Malalta va marxar cap a França amb el seu fill i tots els presoners.

Després de la tràgica mort del seu fill, Agustina arribà a Terol, on va sol·licitar la seva reincorporació a l’exèrcit.  A Sevilla, li van concedir el graude sotstinent d’infanteria. Fins i tot es diu que el duc de Wellington li regalà un parell de pistoles amb incrustacions de plata i marfil. Ell mateix va presentar-li al poeta Lord Byron, però ell mai va afirmar que la havia coneguda.

Finalment, va ser destinada a l’exèrcit d’Aragó participant del setge a Tortosa i fou detinguda i conduïda a Saragossa d’on es va poder escapar. Va participar en nombroses accions guerrilleres i a la batalla de Vitòria, on els francesos van ser derrotats definitivament.

És considerada com un dels símbols més representatius de la resistència espanyola contra els invasors napoleònics. Aquesta guerrillera va rebre el títol de Defensora de Saragossa i la condecoració de Recompensa al Valor i al Patriotisme, seguint les ordres del general Palafox, i va arribar a aconseguir el rang de capità de l’exèrcit.

La realitat és una mica més sòbria, ja que, Palafox efectivament va admetre a Agustina dins del cos d’artillers , però com artiller ras. Probablement el nomenament tenia tant de pràctic com de honorífic. La pertinença al cos d’artillers proporcionava a Agustina el dret a menjar del ranxo dels soldats , el que no era menyspreable en una ciutat assetjada . Posteriorment, però , Agustina aconseguiria successivament els galons de sergent i de subtinent .

Tot i haver sortit airosa de la seva gesta , Agustina no va cessar en la seva obstinació de defensar la seva ciutat dels francesos i va participar activament en la defensa d’altres llocs de Saragossa . Va recórrer gran part d’Espanya com a animadora de l’univers, on la seva gesta s’havia fet molt coneguda.
Va morir a Ceuta als seus 71 anys.  En 1908 es van traslladar les restes a l’Església de Nostra Senyora del Portillo, on s’erigí un mausoleu que recorda els setges i totes les dones que hi van participar. L’any 1986 es va inaugurar un monument en el seu honor a Fulleda.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_S0sahvVorw[/youtube].

CADENA DE FAVORES PER ANNA GONZÁLEZ BUCHI

A Ciutadania ens van recomenar de veure unes pel·lícules i jo vaig decidir veure una aquesta és “Cadena de favores” llavors he volgut deixar la meva opinió i el que he après junt amb el tema central de la pel·lícula per tal de veure si algú més comparteix la meva idea o si algú vol veure aquesta pel·lícula.

La pel·lícula ens mostra la capacitat de propagació de la bondat humana, a través de petits gestos solidaris de cada persona. Aquests gestos permeten, canviar el món poc a poc de manera que totes les persones, independentment de la edat, tenen el poder per fer-ho. Ho representa de manera que un nen de 12 anys que el seu mestre li va demanar per proposar un objectiu per canviar el món, el nen decideix ajudar a tres persones per fer-ho amb tres persones més, així es forma un cadena en la que es mostra com hauríem de ser realment els humans.

La pel·lícula m’ha deixat un ensenyament que és que, a partir d’un mateix el món pot canviar. Només un ha de passar a altres les bones intencions  i les possibilitats que tenim per a transformar-nos i canviar el món, un món on la gent ajuda mútuament, perquè s’aprèn dels altres. Hem d’afrontar i acceptar la realitat i no tancar-nos a la nostra realitat, però també, tenim que comunicar-nos i relacionar-nos amb els altres. Hem de fomentar i lluitar, no pensar en la rendició. Cal tenir la esperança i la fe en els altres. Trevor no va rendir-se, ni va témer, fins al punt que la seva vida va tenir una oportunitat i va acabar la seva vida, volent ajudar mútuament. El fet que la gent en aquest món diu que el món és un, és perquè creuen que el món és ple de gent insegura i infeliç, que es troba en una baixa
qualitat de vida o els polítics que transformen el món en el que és, hi ha moltes altres raons per la qual el món creu això, però si comença per un, això es pot canviar. I realment com les pel·lícules que et deixen un missatge sobre la vida, sobre com viure, aprofitar i guanyar lo. Aquelles pel·lícules on van ensenyar com interactuar amb els altres i aprendre dels altres, ja sigui d’errors, per evitar fer-los, o la seva bones obres, posar-los en acció.