Actualment es té molta informació sobre la protectora de Saragossa, però, fins a on ens podem creure la seva història?
Agustina Saragossa i Domènech, coneguda com “Agustina d’Aragó” va néixer aquí a Barcelona (o a Reus segons alguns historiadors) l’any 1786. Avui dia es considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra d’independència, també coneguda com la Guerra del Francès a Catalunya.
Aquesta dona es va casar a Barcelona amb el militar Juan Roca Vilaseca, caporal d’artilleria que va participar des d’un bon principi en la Guerra del Francès. D’aquesta manera Agustina era voluntària junt amb altres dones fent la feina de la rereguarda. Enmig de la resistència una granada va fer explotar la munició i matà els artillers, fet que va possibilitar que els francesos es poguessin aproximar. Aquí es on Agustina va actuar, va decidir disparar el canó i aquests es van retirar. Per aquest fet va rebre una insígnia, una pensió de trenta rals (1 pesseta era igual a ¼ rals), el rang d’alferes d’artilleria i dos escuts d’honor pels seus interessants serveis. Va ser en aquest punt de la història on va començar la llegenda i el mite de l’Artillera del Portillo. No se’n sap res de les conseqüències reals d’aquesta acció en la batalla, però el general Palafox va descriure la seva acció com èpica.
Mentre la ciutat de Saragossa es rendia, ella va caure malalta de febre tifoide junt amb el seu fill. Agustina volia fugir, però algú la va delatar i la feren presonera. Malalta va marxar cap a França amb el seu fill i tots els presoners.
Després de la tràgica mort del seu fill, Agustina arribà a Terol, on va sol·licitar la seva reincorporació a l’exèrcit. A Sevilla, li van concedir el graude sotstinent d’infanteria. Fins i tot es diu que el duc de Wellington li regalà un parell de pistoles amb incrustacions de plata i marfil. Ell mateix va presentar-li al poeta Lord Byron, però ell mai va afirmar que la havia coneguda.
Finalment, va ser destinada a l’exèrcit d’Aragó participant del setge a Tortosa i fou detinguda i conduïda a Saragossa d’on es va poder escapar. Va participar en nombroses accions guerrilleres i a la batalla de Vitòria, on els francesos van ser derrotats definitivament.
És considerada com un dels símbols més representatius de la resistència espanyola contra els invasors napoleònics. Aquesta guerrillera va rebre el títol de Defensora de Saragossa i la condecoració de Recompensa al Valor i al Patriotisme, seguint les ordres del general Palafox, i va arribar a aconseguir el rang de capità de l’exèrcit.
La realitat és una mica més sòbria, ja que, Palafox efectivament va admetre a Agustina dins del cos d’artillers , però com artiller ras. Probablement el nomenament tenia tant de pràctic com de honorífic. La pertinença al cos d’artillers proporcionava a Agustina el dret a menjar del ranxo dels soldats , el que no era menyspreable en una ciutat assetjada . Posteriorment, però , Agustina aconseguiria successivament els galons de sergent i de subtinent .
Tot i haver sortit airosa de la seva gesta , Agustina no va cessar en la seva obstinació de defensar la seva ciutat dels francesos i va participar activament en la defensa d’altres llocs de Saragossa . Va recórrer gran part d’Espanya com a animadora de l’univers, on la seva gesta s’havia fet molt coneguda.
Va morir a Ceuta als seus 71 anys. En 1908 es van traslladar les restes a l’Església de Nostra Senyora del Portillo, on s’erigí un mausoleu que recorda els setges i totes les dones que hi van participar. L’any 1986 es va inaugurar un monument en el seu honor a Fulleda.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_S0sahvVorw[/youtube].