Arxiu d'etiquetes: Sergi Nogués

General

Els documentals de tv3 – Marisol en portada. Sergi Nogués, B-21

1 comentari

Ens trobem davant d’una producció de tv3, Vernal, elPeriodico i Endesa de 30′ de duració aproximadament en el que hi cal destacar la gran varietat de recursos periodistics (entrevistes entre d’altres) utilitzats per informar a l’espectador.

Resulta que amb la mort de Franco, durant la pujada al poder d’Adolfo Suárez, arriba a Espanya el bum de l’erotisme. El 2 de setembre de 1976, la revista Interviu desafia la censura i s’atreveix a treure, per primer cop en portada, una dona completament despullada: Pepa Flores (Marisol); que va ser fotografiada per Cesar Lucas. La revista costava 40 pesetas.

“Interviu era un cóctel: sexe, escándal polític i econòmic i sang; lo imprescindible. (…)I clar, aquesta dona estava alla representant una mica a tots aquests lectors. Si no sonés tant malament, diria que era: la nueva España(…)”.

Marisol quan era petita era una nena simpàtica i desenvolta amb un salero andaluç que agradava molt. En poques paraules, era la nena prodigi que el régim franquista va promoure com a model durant la década dels 60.

Paral·lelament era el moment en que el cotxe començava a estar a l’abast de tothom i esquivar la censura era tan façil com atravessar la frontera. Perpinyà va ser el paradigma d’aquestes peregrinacions. Anys més tard el mateix cine espanyol va parodiar aquestes escapades a frança amb la pel·lícula “Lo verde empieza en los Pirineos”. Per que us feu una idea, hi trobavem censures de l’estil “suprimir la expressión puta“.

Finalment, la revista no es va segrestar però l’atreviment d’interviu no va quedar impune. Cesar Lucas va estar a punt de ser condemnat a tres mesos d’arrest i a nou anys sense excercir però va ser absolt en el judici. Amb la llibertat d’expressió reconeguda, tres temes van continuar éssent intocables: l’exercit, el rei i la homosexualitat.

General

Sobre el Maquis per als interessats. Sergi Nogués, B-21

1 comentari

El maquis, també conegut com a Guerrilleros Españoles (GE), van ser el conjunt de moviments guerrillers antifranquistes de resistència a Espanya a principis de la Guerra Civil.
Fins l’any 1944, als fugitius de les muntanyes organitzats en guerrilles se’ls coneixia com a guerrilleros, fugados, fuxidos, los del monte o emboscados però no va ser fins després de la fracasada invasió de la Vall d’Aran, que es va expandir la paraula maquis a causa de la infiltració de francesos a Espanya. La paraula maquis prové del francès i de l’italià macchia; i vol dir paisatge d’arbusts.
Els maquis es movien principalment per zones muntanyoses de tota la península, tenint com a preferència les zones boscoses o proveïdes de vegetació densa que proporcionés llocs on amagar-se. Un altre factor important en la localització de les partides i la seva supervivència va ser l’aspecte social. Triaven àrees on es podia comptar amb la col•laboració d’ almenys, una part de la població ja que aquesta podia sostenir un grup guerriller.
A les zones de clima més advers, com ara les muntanyes de Lleó, va ser relativament freqüent que els maquis passessin períodes de temps més o menys llargs amagats, en petits grups, en cases de suports dins dels pobles, especialment durant els mesos d’hivern.
La decadència i desaparició del maquis espanyol va ser deguda a diversos factors.
D’una banda, l’esdeveniment del context internacional, que conforme cedia cap a la Guerra Freda es va anar fent evident que no es podia comptar amb la intervenció estrangera en la lluita contra la dictadura.
Per l’altre, l’acció de les forces franquistes va generar un enorme desgast en la població de les zones guerrilleres.
A causa del total bloqueig informatiu, fora de les àrees afectades era impossible conèixer l’activitat del maquis.
A poc a poc els guerrillers es van anar quedant sols. Durant els últims anys es van produir intents per passar a França. Les detencions es van succeir en aquests últims temps. Molts guerrillers i col•laboradors van ser jutjats  i afusellats o empresonats. Altres van morir a mans de la guàrdia civil durant l’aplicació de la Ley de fugas.

General

12 de Marzo de 1940. Tratado de Paz de Moscú – Sergi Nogués B-21

2 comentaris

Hoy 12 de marzo de 2014 hace 74 años que Finlandia firmó el Tratado de Paz de Moscú con la Unión Soviética durante la Segunda Guerra Mundial, con el que finalizó la Guerra de Invierno entre ambos países, la cual duró 105 días.

Este hecho se encuentra en un contexto histórico un tanto peliagudo. Tres meses después del inicio de la Segunda Guerra Mundial, concretamente el 30 de noviembre de 1939, la URSS atacó a Finlandia y así empezó la Guerra de Invierno. Finlandia aguantó hasta marzo de 1940, teniendo en cuenta que las fuerzas soviéticas no cumplieron su objetivo primario de conquistar Finlandia, sólo lograron una secesión de los territorios de Petsamo, Salla y la mayor parte de Karelia. Concretamente, cedió cerca del 10% del territorio finés y el 20% de su capacidad industrial, por lo que las tropas finesas tuvieron que desalojar la población residente. Se podría decir que fue un desastre militar para Stalin y los suyos.

Una consecuencia aparte, fue que la URSS de Stalin fue expulsada de la Sociedad de Naciones el 14 de diciembre y posteriormente, el mismo Kremlin inició el proceso de re-instaurar a oficiales calificados y modernizar a sus fuerzas, una decisión que permitiría a los soviéticos resistir la invasión alemana.