Arxiu d'etiquetes: Mur de Berlín

La Guerra Freda i el Mur de Berlín -Marina Moreno i Maria Fernández E31

A l’assignatura de ciutadania hem estat treballant les societats democràtiques del segle XX i XXI. Últimament hem parlat de la Guerra Freda i de la Caiguda del Mur de Berlín i com que són temes que també hem treballat a classe de socials (a la pel·lícula del Señor de la Guerra, per exemple), hem pensat resumir les idees que tractades i informació que hem trobat per Internet.

La Guerra Freda (1947-1991) va ser un enfrontament tàctic i no declarat entre la Unió Soviètica i els Estats Units (juntament amb els seus respectius aliats). Va començar després de la Segona Guerra Mundial i no va incloure ofensives militars, sinó que estava basada en l’amenaça, en l’intent per expandir les àrees d’influència, en la tensió entre les dues grans potències que dominaven el món en aquell moment i que el separaven en dos costats, l’Est (URSS) i l’Oest (EEUU) i alhora el separaven en dos blocs, el capitalista (EEUU) i el comunista (URSS). El primer bloc unia els països amb l’OTAN i el segon, amb el Pacte de Varsòvia.

Entre aquests dos blocs hi havia molta competència en tots els àmbits. Això va afavorir l’espionatge per tal d’obtenir informació confidencial de l’altre bàndol i la Cursa espacial, que és la competició entre EEUU i l’URSS per a l’explotació de l’espai, que va començar el 1957 amb el llançament de l’Spútnik (URSS) i que va esdevenir un mitjà eficaç de propaganda per a les dues superpotències. Així, la Guerra Freda va ser un enfrontament polític, ideològic, econòmic, tecnològic, militar i informatiu. Tot i que aquesta competitivitat va impulsar una millora científica, tecnològica i intel·lectual, és indiscutible que la Guerra Freda va separar el món en dos grans blocs i algunes ciutats, com Berlín, van patir una gran fragmentació social, tot anant en contra dels drets humans i la llibertat ciutadana.

Finalment, la Guerra Freda va acabar el 1991 degut al cop d’Estat a l’URSS (1991) i el desmembrament (separació en diferents països) de la Unió Soviètica que va provocar la caiguda del comunisme.

El final de la Guerra Freda va coincidir poc després de la caiguda del Mur de Berlín (1989).
El Mur de Berlín separava la capital d’Alemanya en dos costats, l’Est i l’Oest. Tan Alemanya com Berlín va ser dividit en quatre zones o sectors (controlats i administrats per l’URSS, Estats Units, Regne Unit i França, respectivament), així que la ciutat va convertir-se en un centre d’espionatge entre els dos blocs. Abans de que el bloc oriental decidís construir el mur, els habitants de l’Oest (el costat ric, que s’anava convertint en un estat federat alemany) freqüentaven el costat Est perquè allà els productes els hi sortien més barats. Per l’altra banda, els habitants del costat Est (el costat més pobre, que esdevenia la capital de la República Democràtica) sortien perjudicats pel canvi de moneda i, per tal de deixar de ser pobres, van començar a traslladar-se a l’altre costat. Així va ser que el bloc oriental va decidir construir el Mur, per tal d’evitar que sortissin més persones i béns. La construcció del Mur es va dur a terme en secret i a l’acabar van omplir les seves parets amb forces de seguretat, sobretot al costat Est. Molta gent va intentar saltar-lo, no només pel mateix Mur, sinó també pel filferro espinós que tenien alguns carrers o per les finestres de les cases contigües a la frontera.

Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat mentre fugien cap a l’Oest i com a mínim hi va haver 238 morts incloent-hi els morts en accident. Tot i això, les dades exactes són confuses.

El Mur de Berlín va caure la nit del dijous 9 al divendres 10 de novembre del 1989, després de més de 28 anys alçat. Abans de la seva caiguda, es van dur a terme diverses manifestacions i protestes. Però el detonant va ser una conferència de premsa del membre del Politburó (màxim òrgan executiu del partit comunista), de Günter Schabowski que va ser retransmesa en directe per televisió i vista per la majoria de gent. Al final d’aquesta conferència va llegir un document que no estava aprovat encara i que deia que el reglament de visats canviava i que a partir d’aquell moment ja es podria viatjar d’un costat a l’altre del mur. La ràdio i televisió de l’Est van començar a emetre notícies com: “El Mur és obert”. La policia frontera no havia rebut ordres oficials, però per la pressió de les masses van començar a aixecar les barreres de tots els passos. Això va ser retransmès en directe per televisió en directe i va fer que encara sortís més gent i creués la frontera, sense control. A l’Oest, els de l’Est van ser molt ben rebuts, van donar cervesa de franc als bars propers al mur i van fer desfilades de cotxes tocant la botzina. Al saber la notícia, els diputats i diputades del Bundestag de Bonn (Parlament alemany) van interropre la sessió que estaven fent i van començar a cantar espontàniament l’himne nacional.

La caiguda del mur de Berlín va ser un esdeveniment excepcional de la història de la humanitat que va significar la reunificació d’Alemanya i un símbol del triomf de la llibertat. Tot i això, encara hi ha diferències entre ambdos costats d’Alemanya i en el pla econòmic, la unificació va exigir als alemanys de l’Oest una gran contribució econòmica i als alemanys de l’Est un gran esforç per adaptar-se a les condicions de treball i de vida.

AVUI ÉS UN DIA HISTÒRIC I QUE POT FER HISTÒRIA – per Meritxell Torres B21

SÍ, AVUI ÉS UN DIA IMPORTANT PER PARTIDA DOBLE.

25è ANIVERSARI DE LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN

Com a una mesura de protecció antifeixista es va justificar l’aixecament del mur de Berlín per part de la República Democràtica d’Alemanya. El 13 d’agost del 1961 una paret dde 45 kilòmetres va dividir la ciutat en dos costats, separant famílies, amics, coneguts, dividint una societat.

És el símbol de la Guerra Freda i la divisió del país en l’Alemanya Oriental i l’Alemanya Occidental. Per a la gent de l’est va ser una condemna, que els prenia les seves llibertats. Els ciutadans, “presos” al seu territori, desitjaven passar a la part Oest, cap ho aconseguia, i molts acabaven morts en l’intent. Després d’accidents com el del Checkpoint Charlie en què s’enfrontaren tropes soviètiques i americanes, els països comunistes van començar a obrir les seves froteres per permetre el pas dels habitants de l’est cap a l’oest. Seguit d’això, manifestacions, protestes i tot tipus d’actes reclamaven la destrucció del mur, que tantes vides humanes havia pres – encara que moltes no fóssin per mort, sinó per la pèrdua del seu dret a una vida digna – .

Finalment, el 9 de novembre del 1989, avui en fa 25 anys, va caure el mur, després de més 28 anys d’existència, aquell mur va ser enderrocat la nit del 9 al 10 d’un fred mes de novembre, però càlid a la vegada per aquella societat del bàndol est que tan havia patit, deixant-los recuperar part de les seves vides.

Visca la llibertat dels homes, i la llibertat d’expressió.

 

HA ARRIBAT EL TAN ESPERAT 9-N

Fa exactament dues hores, he votat. He votat per primera vegada a la meva vida, i he votat per a un futur millor, per a una vida digna, i per recuperar drets humans que en aquest procés sobiranista ens han intentat prendre de les mans. De moment no hi ha hagut cap incident, però és possible que al llarg del dia d’avui hi hagi situacions i moments que poden ser rellevants per al futur d’Espanya i del meu petit país, Catalunya.

Sí, és possible que el meu sentiment catalanista difumini la realitat sobre aquest procés participatiu i, no nego que pot arribar a perjudicar-nos com a societat si no aconseguim el que ens proposem però, més enllà del que seria una nova Catalunya, per a molts catalans avui és un dia important pel sentiment catalanista i independentista que es pot veure arreu del país.

Qui sap què passarà l’endemà del 9-N – a banda del meu aniversari – però si volem un país bonic i envejable, hem de començar per ser fidels als ideals, i començar a construir-lo nosaltres mateixos, posant-ne un granet de sorra, introduint el nostre vot a les urnes.

Com ja he dit, avui és un dia històric, però també pot fer història.

Avui és també, l’aniversari del meu avi. Per molts anys avi.