Arxiu d'etiquetes: Maria Fernández

La Guerra Freda i el Mur de Berlín -Marina Moreno i Maria Fernández E31

A l’assignatura de ciutadania hem estat treballant les societats democràtiques del segle XX i XXI. Últimament hem parlat de la Guerra Freda i de la Caiguda del Mur de Berlín i com que són temes que també hem treballat a classe de socials (a la pel·lícula del Señor de la Guerra, per exemple), hem pensat resumir les idees que tractades i informació que hem trobat per Internet.

La Guerra Freda (1947-1991) va ser un enfrontament tàctic i no declarat entre la Unió Soviètica i els Estats Units (juntament amb els seus respectius aliats). Va començar després de la Segona Guerra Mundial i no va incloure ofensives militars, sinó que estava basada en l’amenaça, en l’intent per expandir les àrees d’influència, en la tensió entre les dues grans potències que dominaven el món en aquell moment i que el separaven en dos costats, l’Est (URSS) i l’Oest (EEUU) i alhora el separaven en dos blocs, el capitalista (EEUU) i el comunista (URSS). El primer bloc unia els països amb l’OTAN i el segon, amb el Pacte de Varsòvia.

Entre aquests dos blocs hi havia molta competència en tots els àmbits. Això va afavorir l’espionatge per tal d’obtenir informació confidencial de l’altre bàndol i la Cursa espacial, que és la competició entre EEUU i l’URSS per a l’explotació de l’espai, que va començar el 1957 amb el llançament de l’Spútnik (URSS) i que va esdevenir un mitjà eficaç de propaganda per a les dues superpotències. Així, la Guerra Freda va ser un enfrontament polític, ideològic, econòmic, tecnològic, militar i informatiu. Tot i que aquesta competitivitat va impulsar una millora científica, tecnològica i intel·lectual, és indiscutible que la Guerra Freda va separar el món en dos grans blocs i algunes ciutats, com Berlín, van patir una gran fragmentació social, tot anant en contra dels drets humans i la llibertat ciutadana.

Finalment, la Guerra Freda va acabar el 1991 degut al cop d’Estat a l’URSS (1991) i el desmembrament (separació en diferents països) de la Unió Soviètica que va provocar la caiguda del comunisme.

El final de la Guerra Freda va coincidir poc després de la caiguda del Mur de Berlín (1989).
El Mur de Berlín separava la capital d’Alemanya en dos costats, l’Est i l’Oest. Tan Alemanya com Berlín va ser dividit en quatre zones o sectors (controlats i administrats per l’URSS, Estats Units, Regne Unit i França, respectivament), així que la ciutat va convertir-se en un centre d’espionatge entre els dos blocs. Abans de que el bloc oriental decidís construir el mur, els habitants de l’Oest (el costat ric, que s’anava convertint en un estat federat alemany) freqüentaven el costat Est perquè allà els productes els hi sortien més barats. Per l’altra banda, els habitants del costat Est (el costat més pobre, que esdevenia la capital de la República Democràtica) sortien perjudicats pel canvi de moneda i, per tal de deixar de ser pobres, van començar a traslladar-se a l’altre costat. Així va ser que el bloc oriental va decidir construir el Mur, per tal d’evitar que sortissin més persones i béns. La construcció del Mur es va dur a terme en secret i a l’acabar van omplir les seves parets amb forces de seguretat, sobretot al costat Est. Molta gent va intentar saltar-lo, no només pel mateix Mur, sinó també pel filferro espinós que tenien alguns carrers o per les finestres de les cases contigües a la frontera.

Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat mentre fugien cap a l’Oest i com a mínim hi va haver 238 morts incloent-hi els morts en accident. Tot i això, les dades exactes són confuses.

El Mur de Berlín va caure la nit del dijous 9 al divendres 10 de novembre del 1989, després de més de 28 anys alçat. Abans de la seva caiguda, es van dur a terme diverses manifestacions i protestes. Però el detonant va ser una conferència de premsa del membre del Politburó (màxim òrgan executiu del partit comunista), de Günter Schabowski que va ser retransmesa en directe per televisió i vista per la majoria de gent. Al final d’aquesta conferència va llegir un document que no estava aprovat encara i que deia que el reglament de visats canviava i que a partir d’aquell moment ja es podria viatjar d’un costat a l’altre del mur. La ràdio i televisió de l’Est van començar a emetre notícies com: “El Mur és obert”. La policia frontera no havia rebut ordres oficials, però per la pressió de les masses van començar a aixecar les barreres de tots els passos. Això va ser retransmès en directe per televisió en directe i va fer que encara sortís més gent i creués la frontera, sense control. A l’Oest, els de l’Est van ser molt ben rebuts, van donar cervesa de franc als bars propers al mur i van fer desfilades de cotxes tocant la botzina. Al saber la notícia, els diputats i diputades del Bundestag de Bonn (Parlament alemany) van interropre la sessió que estaven fent i van començar a cantar espontàniament l’himne nacional.

La caiguda del mur de Berlín va ser un esdeveniment excepcional de la història de la humanitat que va significar la reunificació d’Alemanya i un símbol del triomf de la llibertat. Tot i això, encara hi ha diferències entre ambdos costats d’Alemanya i en el pla econòmic, la unificació va exigir als alemanys de l’Oest una gran contribució econòmica i als alemanys de l’Est un gran esforç per adaptar-se a les condicions de treball i de vida.

El poder de les dones per Maria Fernández E31

Per casa he trobat un número del 2009 de la revista GEO que m’ha cridat molt l’atenció, ja que a la portada hi deia:’El poder de las mujeres’ i ja que el poder és el tema que hem estat tractant a classe, he pensat fer un resum de les dades més interessants que he descobert en aquesta article.

Actualment, només el 20% dels parlamentaris són dones. Entre els alts executius de les empreses europees, el porcentatge és encara menor. A què són degudes aquestes dades? Són les dones més incapaces que els homes a l’hora de governar? Eren algunes de les preguntes que se m’acudien llegint aquest subtítol.

Al costat s’hi trobava una reflexió sobre aquest “mite de la diferència”:
Els científics han descobert algunes sorprenents diferències en l’anatomia cerebral dels homes i les dones. Ja en l’época victoriana, els erudits pensaven que el major tamany del cervell masculí volia dir que eren intel·lectualment superiors. A més, els metges de l’época creien que el cervell i els ovaris de les dones no es podien desenvolupar alhora, així que massa educació per les dones significava un perill per la maternitat. Va ser el segle XX que aquestes idees es varen corregir i es va acceptar que el volum del cervell és proporcional al del cos i que aquesta característica no té a veure amb l’intel·ligència. Així, els anys 70 va nèixer el moviment feminista tot i que en els anys noranta es va tornar a dubtar dels resultats neurològics. El 2005, Janet Hyde, de la Universitat de Wisconsin, després de reunir dades de 165 estudis sobre la capacitat lingüística que va resultar mostrar que, de fet, les dones són les comunicadores de la societat. Les seves àrees cerebrals dedicades al llenguatge són majors que les de l’home i el sexe femení és més empàtic per naturalesa.

A continuació, apareix un eix cronològic de les dones de la història que han tingut més poder i que demostra que la història no ofereix indicis de que la biologia estigui implicada amb la questió de qui es fa amb el poder i com l’utilitza.

1479. a.C. Hatshepsut: Faraona egípcia que es feia representar en els suntuosos edificis de la risa del Nil amb els símbolos que porta en els seus antecesors:barba real i nemes (mocador real).
51 a.C. Cleòpatra VII: Va seduir els caps militars romans Juli Cèsar i Marc Antoni. Un tercer, Octavi, va resistir-se las seus encants, va lluitar-hi i va aconseguir annexionar el seu regne. Fou l’última faraona d’Egipte i es va suïcidar amb verí.
690 Wu Zetian: Durant el Regne Mitjà, a la Xina era normal que un dona governés, però Wu Zhao va ser l’única en atrevir-se a adoptar el títol d’emperadriu (el seu nom del tron era Wu Zetian).
1184 Tamara de Georgia és considerada la millor monarca que ha tingut Georgia. L’anomenaven “la reina bona” i es va imposar amb el tema militar, negant repetides vegades els agresors turcs.
1474 Isabel I de Castilla: Preparà el camí d’Espanya cap al domini mundial, unificà grans regiones de la Península Ibèrica gràcies al seu matrimoni amb Fernando II d’Aragó i financià el viatge de Colom a les Índies. Va governar de forma cruel i despiadada fins la seva mort (1504). Va utilitzar el seu poder per perseguir severament als jueus i musulmans.
1558 Isabel I d’Inglaterra: Fins el 1603 va conduir Anglaterra cap a una edat dorada, i convertí Londres en una destacada ciudat cultural, defensà el país de l’Armada Espanyola i conservà la seva pròpia independència. Era astuta i evitava qualsevol matrimoni dient que ja estava casada amb el poble.

L’etapa següent de la història tenia dones que regnaven quan el més important era la sang i el parentesc, més important que el sexe: pubilles, soberanes regents…
Com María Estuardo, d’Escòcia (1561), Maria de Mèdici, de França (1610), Nur Yahan, de Pèrsia (1611), qui es deia Mehrunnisa i va rebre el títol honorari de Nur Yahan: llum del món, ja de que es va veure obligada a governar i controlar la Cort perquè el seu marit era addicte a l’opi i es passava el dia vegetant. També Nyinga Mbandi, d’Angola (1624) qui lluità enèrgicament contra els caçadors d’esclaus europeus però que alhora ella mateixa traficava amb éssers humans i Ana d’Àustria (1643), una educadora bondadosa, reina sàvia i política sòbria, originària d’Espanya, qui entregà un regne perfectament ordenat al seu fill Lluís XIV, consolidant els fonaments sobre els quals es convertiria en Rei Sol (monarquia absoluta).

1644 Cristina de Suècia era molt culta, invitava a erudites i artistes a la Cort (a Descartes, per exemple). Després de deu anys al poder (començà a governar las 18) va renunciar al tron per dedicar-se a l’art i la ciència a Roma.
1745 Madame Pompadour va ser una de les dones més poderosas de l’época. Era una burguesa que Lluís XV va escollir com a amant. Ell es va tornar adicte a ella i ella es va convertir en una secreta “primera ministra” molt hàbil.
1762-1796 Catalina II era una filla d’un general prusià qui las 33 anys derrocà al seu marit i accedí al tron. Va tenir èxit com a reformadora: reorganitzà l’administració, fundà escoles i modernitzà el dret penal.

Durant l’época moderna, al contrari de les dolces i sensibles dones, l’home està dinàmic violent, egoïsta i immoral. Hi va haver la Reina Victòria (1837) que va perdre poder pel Parlament, l’Emperadriu Viuda Cixí (1862) qui és considerada poc habilidosa pel seu càrrec, Sirimavo Bandaranaike, que el 1960. amb la mort del seu marit cap del govern de Sri Lanka, va convertir-se en primera ministra i va portar el país a la independència, Indira Gandhi va formar part de la dinastia més poderosa de Gandhi i va ser dos vegades ministra, fins el seu assassinat.

El punt culminant de la revolució femenina va ser als anys setanta degut a l’educació i a les no es possibilitats. La dona amb més poder de l’época va ser Margaret Thatcher, que el 1970 va ser ministra d’Educació i nou anys després es va convertir en cap del govern. Creia firmement en el feminisme i deia: “Si necessita algú per a pronunciar discursos, esculli un home, si es tracta de solucionar un problema, més val que pregunti a una dona.

En la dècada següent, la democràcia bloqueja més eficaçment que qualsevol altra forma de govern anterior l’accès femení al poder. Tot i així, algunes dones ho conseguiren, com Corazón Aquino (Filipines, 1986) qui expulsa al dictador corrupte Ferdinand Marcos i és capaç de no corrompre’s estant al poder, Benazir Bhutto (1988) qui dugué Pakistan a la modernitat com a cap de govern, governant amb seguretat fins a ser assassinada, Kim Campbell (1993) i Tansu Çiller (1993) han estat les úniques dones en ser primeres ministres del seu país, Canadà (i única de Nord-Amèrica) i Turquia, respectivament. Una altra dona que va demostrar la seva valentia va ser Vaira Vike-Freiberga (1999), Presidenta de Letònia, que va unir-se a l’Otan i la UE i allunyar-se de Rússia i de Putin, al qual parlava exclusivament alemany perquè era un idioma que ell odiava.

2005 Yuliya Tymoshenko, millonària pel Gas Natural, és Primera Ministra d’Ucraïna i lluita contra la política energètica.
2006 Ellen Johnsin-Sirleaf (Libèria) va pujar al poder ajudada per gent sense poder i és la primera presidenta del continent africà escollida lliurement.
2006 Michelle Bachelet, tot i ser soltera i atea, va ser escollida Presidenta de Xile, un dels països amb més tradició catòlica.
2009 Johanna Sigurdardottir ha de treure Islàndia de la crisi econòmica. És mare de dos fills i cap del govern després de divorciar-se del seu marit, viu obertament amb una parella del mateix sexe.

Com hem pogut veure, algunes dones han tingut molt poder al llarg de la història, però la xifra continua sent mínima comparada amb la dels homes que hi ha hagut amb poder. Com s’ha vist a la reflexió inicial, ambdos sexes tenen la mateixa capacitat de governar, les dones inclús tienen més capacitat lingüística en general. Així que considero essencial que es progressi en aquest aspecte, es necessita un canvi de manera de pensar de la població en general, com el que han intentat dur a terme tantes dones al llarg de la història.

Països desenvolupats i països subdesenvolupats -Maria Fernández E31

A ciutadania hem estat estudiant els drets humans i les desigualtats entre els països del món. Enllaçant les dues assignatures he escrit aquest informe per tal de conèixer les principals diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats. He consultat diferents plataformes d’internet i he fet la comparació entre les dades obtingudes sobre demografia, alimentació, sanitat, ensenyament, activitats econòmiques, situació política i localització entre ambdós grups.

Els països rics (els que formen Europa occidental i EEUU, Austràlia i Japó) són poblacions estables, amb poc o nul creixement, és per això que les seves piràmides de població són més aviat rectangulars, no com les dels països subdesenvolupats (Àsia, Àfrica, Amèrica del Sud i Europa oriental), les quals són pràcticament triangulars i reflecteixen el seu creixement demogràfic accelerat i la seva gran quantitat de població jove.
La durada de l’esperança de vida en els diferents països depèn de dos factors estretament lligats; l’alimentació i la sanitat. D’aquesta manera, en els països desenvolupats, la població té tots els aliments necessaris i en bon estat. Inclós una part d’aquesta pateix obesitat. També gaudeix de serveis sanitaris, tan públics com privats, per la qual cosa tothom té accès a una sanitat de qualitat i als tractaments i medicaments que fan falta. Per l’altra banda, en els països subdesenvolupats una gran part de la població té una alimentació deficitària, que deriva en malnutrició i diverses malalties i transtorns alimentaris. La sanitat també és pèssima, hi ha molt poca higiene i una manca de medicaments per malalties per les quals, els països desenvolupats, tenen cura des de fa anys (pneumònia, diarrea i xarampió).
L’ocupació dels habitants també varia segons el país en que es troben. Així, en les zones desenvolupades, destaquen les ocupacions del sector terciari (béns i serveis) amb més de la meitat de la població activa, seguides de les ocupacions industrials (56%) deixant al marge el sector primari, basat bàsicament en l’agricultura de mercat. En canvi, en els països subdesenvolupats aquests percentatges s’inverteixen totalment, ja que el sector terciari és pràcticament inexistent, l’agricultura que hi predomina és de subsistència i la població que es dedica a l’indústria és cada cop major pel fet que estan sobreexplotats pels països rics.
Una altra de les diferències rellevants entre els països desenvolupats i subdesenvolupats és la situació política, ja que, mentre que en els primers predomina la democràcia i es respecten més els drets humans, en els segons hi ha dictadures i es respecten amb molt poca mesura els drets humans.

Com la descripció anterior mostra, hi ha immenses diferències entre els països desenvolupats i subdesenvolupats. Clarament i en tots els aspectes, el nostre món és un món desigual, on la riquesa i la pobresa formen un cercle viciós del qual éés molt difícil sortir.

Tractat Internacional de Comerç d’Armes – E31 Marina Moreno i Maria Fernández

Com que estem veient la pel·lícula del Senyor de la Guerra a classe, hem buscat informació sobre les armes i la seva comercialització. Ens ha cridat l’atenció el tema del Tractat Internacional de Comerç d’Armes. A continuació us mostrarem les seves principals característiques:

-El primer Tractat Internacional de Comerç d’Armes va ser aprovat el 2 d’abril del 2013. Es va tractar d’un moment històric, ja que s’havia intentat moltes vegades, fins i tot en época d’entre guerres, i mai no havia tingut èxit.

– Aquest tractat permet passar d’un món on no hi havia regulacions globals de les transfernències d’armes convencionals a un sistema mundial on hi ha normes comunes d’obligat compliment per els estats membres.

-S’ha passat a tenir control dels traficants, de la incapacitat dels estats fallits i de la irresponsabilitat de massa estats.

-Actualment, aquest tractat es reconeix com el vincle entre els control de les armes i la mort i la destrucció que genera.

El tractat estipula que no s’han de vendre armes en països amb grans violacions dels drets humans.

-El TCA redueix el patiment humà ja sigui en el context d’un conflicte armat o en altres situacions en les que la seguretat humana està amenaçada.

Valoració personal: Creiem que l’aprovació d’aquest tractat és un avenç en la societat i en la seguretat mundial. Tenint en compte la gran quantitat de diners que mou aquest subsector anualment (70.000 milions d’euros) considerem que és un aspecte important i ens alegrem de que s’hagi aprovat. Però ens sorprèn que no s’hagi aprovat abans encara que tenint en compte la quantitat de gent que hi treballa darrera, suposen que tampoc interessava. Desitgem que gràcies a aquest tractat millori la seguretat de la població en general.

“La tempesta perfecta” -Maria Fernández E31

TÍTOL LA TEMPESTA PERFECTA (“The perfect storm”)
FITXA TÈCNICA Direcció: Wolfgang Petersen

País: Estats Units

Any: 2000

Duració: 130 min.

Gènere: Drama, Thriller, Aventures, Acció

Actors/Actrius: George Clooney, Mark Wahlberg, Diane Lane, John C. Reilly, William Fichtner, John Hawkes, Allen Payne, Mary Elizabeth Mastrantonio, Karen Allen, Cherry Jones, Bob Gunton, Christopher McDonald, Michael Ironside, Rusty Schwimmer, Janet Wright, Dash Mihok, Josh Hopkins, Todd Kimsey, Chris Palermo, Wiley M. Pickett, Hayden Tank, Merle Kennedy, Jennifer Sommerfield, Joseph D. Reitman, Sandy Ward, Melissa Samuels, Steven Barr, J. Scott Shonka, Patrick Foley, Lloyd Malone, Billy Mayo, Mark Adams, Tim Trotman, Barry Rutstein, Patrick Stinson, Terry Anzur, Katelyn C. Brown, Miles Schneider, James Lee, Jim Argenbright, Michael Spaseff

Guió: William D. Wittliff

Distribuidora: Warner Home Video

Productora: Warner Bros. Pictures, Baltimore Spring Creek Productions, Radiant Productions

Pressupost: 140.000.000,00 $

Està basada en fets reals i s’ha fet a partir d’un llibre del 1997.

CONTEXT HISTÒRIC DE LA PEL·LÍCULA Època actual, situada a la Costa Est d’Estats Units (Gloucester), a la zona costanera propera a Boston. Ens ensenya la vida i cultura dels mariners, les tècniques que utilitzen i com de difícil els hi és tenir una família
ARGUMENT Una tripulació de 5 mariners surt a la mar amb el vaixell Andrea Gail amb propòsit de pescar peixos espasa, però coincideix que a la zona on es dirigeixen s’hi està creant una combinació de fenòmens meteorològics que formaran la “tempesta perfecta”. Pel camí es troben amb molts obstacles (caigudes de mariners a l’aigua, falta de gel per conservar els peixos, taurons, accidents laboals..) i tot plegat resulta en una mala ratxa que els fa decidir per arriscar-se i endinsar-se fins Flemish Cap, en direcció, sense ells saber-ho, al nucli de la tempesta. Després de la llarga trama hi ha un final sorprenent que a més d’un ens ha trencat el cor.
ESCENES DESTACADES – Al començament de la pel·lícula hi ha una escena on es mostra el repartiment dels beneficis obtinguts: L’armador (propietari del vaixell) s’emporta la meitat dels guanys, el patró guanya el doble que un mariner i els aprenents ¾.- Les escenes en les que pescaven peixos espasa amb la técnica semi-industrial de palangre, que consisteix en una llença que es llença a l’aigua i que porta penjades peces més primes i curtes amb un ham cadascuna, de manera que cada ham pesca un peix.- Les diferents escenes que ens ensenyen com conviuen entre ells els mariners del vaixell i com, tot i les disputes, s’acaben ajudant, ja que la pesca requereix un TREBALL EN EQUIP.-Els moments en els que la tripulació (sobretot el capità i el Bobby) demostren una gran valentia, tot enfrontant-se a la gran tormenta i lluitant fins al final.

-El final. És molt trist i desconsolador veure com els protagonistes no poden tornar amb les seves famílies i com aquestes pateixen amb la seva pèrdua. Pensar que, realment, a molts mariners els hi ha passat això em fa creure en que és una feina molt dura i imprevisible.

PERSONATGES PRINCIPALS Billy (capità del vaixell, protagonista)Bobby (mariner aprenent, protagonista)Chris (dona del Bobby)Murph, Sully i Bugsy (mariners que formen part de la tripulació de l’Andrea Gail)
PRODUCCIÓ -S’han gastat 140.000.000,00 $ per fer la pel·lícula i l’han interpretada actors i actrius reconeguts i bons
ELEMENTS FORMALS Han aconseguit uns efectes especials increïbles i realistes, considerant com de difícil es simular una tempesta de tan gran magnitud, han sabut fer semblar reals les diferents escenes, tot fent que els espectadors visquin la pel·lícula com si fossin dins del vaixell mateix. També han utilitzat la música adient per a cada escena, que encara ambientava més l’acció, així com el vestuari per a cada personatge corresponent.
CONCLUSIONS La pel·lícula m’ha agradat força, tot i que algunes escenes m’han posat molt nerviosa, hi ha molta acció i sembla que l’Andrea Gail ho té tot en contra. Però és una pel·lícula amb actors molt bons i molt ben ambientada, m’ha fet veure el món dels mariners, del qual mai n’havia sabut res, i he vist que és una feina molt dura i desagraïda, que t’arrisques la vida cada cop que surts a la mar.
OBSERVACIONS -La pel·lícula té un nus/desenvolupament molt llarg i una presentació i un desenllaç curts, però impactants.-A Gloucester (poble d’on eren els mariners) hi ha varies estàtues de pescadors, són considerats verdaders héroes..El preu del peix depèn del mercat i els peixos espasa (els que pesquen a la pel·lícula) pesen entre 80 i 100kg.
BIBLIOGRAFIA/PÀGS. WEB CONSULTADES http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/la-tormenta-perfecta/ficha-tecnica-ampliada/

 

Cervera, una ciutat plena d’história (Maria Fernández E31)

La meva família (tan materna com paterna) és de Cervera i hi anem molt sovint. Sempre m’ha cridat l’atenció com, per ser una ciutat petita i desconeguda, pot tenir tanta història. Per donar-lo una mica a conèixer i que la seva història estigui menys oculta del que ho ha estat fins ara he decidit parlar sobre ella.

Cervera és un municipi de la província de Lleida, és la capital de la seva comarca, la Segarra.

Està situada en un altiplà i envoltada de camps de cereals. La població (9039 hab.) es dedica majoritàriament al sector primari (agricultura) i es troba, una gran part, concentrada al nucli de la ciutat i l’altra escampada en forma de població rural, creant així petites poblacions (Malgrat, Prenyanosa, Vergós, etc.) que pertanyen al municipi de Cervera.

S’hi parla xipella, un dialecte derivat del català occidental, caracteritzat per la pronunciació de “e” i “o” tancades en comptes de la vocal neutra o “u” quan es troben en situació àtona i també algunes paraules que no s’utilitzen fora de la comarca segarrenca (moixó=ocell petit, clapar=dormir, silló=càntir, etc.).
Hi fa un clima d’interior, amb temperatures molt diferenciades entre estiu i hivern, degut a la llunyania del mar. Un fet curiós del seu clima és la característica boira densa que es situa a l’altiplà cerverí a les époques fredes, element que provoca un clima humit que fa augmentar la sensació de fred. No és curiós així que, durant aquestes époques els carrers estiguin buits i inactius.

imageimage

HISTÓRIA

És turísticament una ciutat atractiva degut a la seva abundant história. Actualment hi ha un Centre d’Informació Turística pels turistes que visiten la ciutat. História cerverina resumida:

-Fins 1182 era un municipi musulmà fins que aquest va ser reconquistat pels cristians. Desgraciadament, avui en dia no queden restes arquitectòniques d’aquesta etapa.
-El 1702 va obtenir el título de ciutat degut al nombre d’habitants, malgrat que hi predomina un ambient de poble.
-Entre 1700 i 1715 hi va haver la Guerra de Successió espanyola, en la qual Cervera va tener un paper important: Interessadament, els nobles cerverins recolzaren a Felip V, mentres la resta de Catalunya recolzava a Carles. Així que, després de la victòria dels borbons, com a recompensa, Cervera va rebre títols honorífics i també la Universitat de Cervera, la qual va substituir a les set universitats que fins llavors hi havia a Barcelona. Amb aquesta institució, Cervera es va enriquir culturalment i va formar grans sabis, com l’inventor del submarí, Narcís Monturiol.
-El 1833 la Universitat de Cervera es va traslladar a Barcelona.
CELEBRACIONS

Cervera és també centre de nombroses celebracions, des de principis se l’ha considerada una ciutat festiva; existeix un refrany que la compara amb la ciutat propera de Tàrrega, “Tàrrega comerciant, Cervera comediant”. I és que Cervera mai ha tingut gaire bona mà en els negocis, però si que hi va haver una empresa que la va fer créixer industrialment, la empresa de mobles “les tres V”, la qual va tancar per problemes amb els treballadors.
La festa cerverina més destacada és l’Aquelarre, es celebra a l’Agost i és freqüentada per nombrosos joves catalans que els hi agrada ballar sota el foc i veure els espectacles que durant una nit omplen els carrers de la ciutat.
També és remarcable la Festa Major de Cervera, amb gegants i diables (els carranquers de Cervera, que també són els protagonistes de L’Aquelarre), Sant Magí (18 & 19 d’agost), on els nens, acompanyats de raquets, van fins la font de Sant Magí a buscar aigua i també la Passió de Cervera i Els Pastorets, espectacles on participen els cerverins, amb llarga tradició i representats per Nadal (Pastorets) i abril i maig (La Passió).

imageAquelarre  imageFesta Majorimage Sant Magí

LLOCS D’INTERÈS

-Plaça Major, amb pòrtics al seu voltant i amb l’Ajuntament.
-L’Ajuntament, més anomenat Paeria, d’estil barroc i amb gàrgoles sota els balcons que representen els sentits, caràcters, etc.
-El Campanar: Sobre la Paeria, és un dels pocs campanars catalana que encara es toquen manualment.
-El Carrer Major, empedrat i estret, amb cases estretes i altes en ambdos costats.
-Plaça de la Universitat, aquest any hi han fet obres. Ara es una plaça maquíssima, ampla, peatonal, amb maravelloses vistes de la Univeristat. Per Nadal hi posen un enorme avet i una pista de patinatge sobre gel sintètica.
-La Universitat, un edifici enorme de pedra calcària. Es pot visitar per dintre. Actualment s’utilitza com a institut (Institut Antoni Tarroja).
-Església de Santa Maria, d’estil gòtic, ss.XIV-XV.
-Monument a la Generalitat de Catalunya
-Sindicat, part de l’antiga fàbrica que treballava la farina. La resta d’edifici va ser cremat en un incendi.
-La Palma, al costat del Sindicat, és una antiga fàbrica de galetes.
-Carreró de les Bruixes, molt estret i fosc. Es creu que antiguament hi vivien bruixes les quals cremaven a la foguera quan les enxampaven.
-Església de Sant Pere el Gras, a les afores, amb planta circular i estil romànic.
– Museu del Blat i la Pagesia, Museu Duran i Sanoere (arqueologia i história local)
– Castell, del qual, actualment només se’n conserva una petita part. Els Reis de Cervera varen ser molt importants, de fet, el rei cerverí es va casar amb la reina barcelonina.
-Museu del Marc Márquez, darrerament establert.

imagePlaça Major imageSindicatimagePlaça de la UniversitatimageSanta Maria imageSant Pere el Gros

PERSONATGES IMPORTANTS DE CERVERA

-Marc Márquez, guanyador de MotoGP dos cops (també guanyador en categories inferiors, Moto2 i Moto3). Ha donat molta fama a la ciutat, encara que ara es traslladi a Andorra, els cerverí el considerarem sempre un més, ja que ha crescut com un jove cerverí més.
-Alex Márquez, germà del Marc, guanyador de Moto2.
-Pepa Fernández, periodista, guanyadora de nombrosos premis periodística nacionals (Premi Onda, micròfon d’Or, dos micròfons de Plata, entre d’altres). Fa uns anys que és la protagonista de “No es un día cualquiera” un magazin variat de rtv els caps de setmana pels matins.
-Josep Benet i Morell, historiador, polític i advocat.
-Alonso d’Aragó, arquebisbe de Saragossa i Virrey d’Aragó.
-Josep Ramoneda, filòsof.

imageGermans MárquezimagePepa Fernández

CURIOSITATS
-Els Reis Catòlics van firmar el tractat del seu casament a Cervera.
-“El Manuscrit de Cervera” conté les primeres danses per escrit de tota Espanya.
-Cervera és també popular per la música. Té un del Conservatoris Superiors de Música més importants catalans.
-Va ser una de les primeres ciutat en tenir tren. Actualment, hi ha una línea ferroviària que connecta  Barcelona amb Cervera.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Per veure la Plaça de la Universitat i l’activitat del Concervatori Municipal de Cervera:

Per conèixer la Universitat de Cervera en els seus temps d’activitat:
http://locarranquer.blogspot.com/2014/06/cami-ral-un-curtmetratge-molt-cerveri.html
Fonts d’informació: Algunes dades del Wikipedia, la majoria extretes de coneixements propis.