Després de la Revolució de 1868, la Gloriosa,es va proclamar una monarquia constitucional, però el fet d’escollir el nou rei va ser difícil, hi havia molts candidats, però se n’havia d’escollir un d’adient al nou règim. En aquell moment el país patia inestablilitat política. El 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia va ser escollit rei amb el nom d’Amadeu I d’Espanya, succeint el regnat d’Isabel II. Aquest era el candidat ideal ja que tenia molt de guanyat per part del sector progressista pel fet de ser fill d’un rei liberal.

Mentre Amadeu viatjà a Madrid per a prendre possessió del seu càrrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, va ser assassinat. Després d’això Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d’assassinat. El rei no era estimat pel poble i a això és degut el fet que el seu regnat fós tan curt.

Per tot això el seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa pròpia l’11 de febrer de 1873, tornant a Itàlia on va assumir el títol de duc d’Aosta. A la seva marxa es va proclamar la Primera República Espanyola.

Al marxar d’Espanya es va traslladar a Lisboa amb Zorrilla i més tard va tornar a la seva ciutat natal, a Turí. Un cop a Itàlia va ser proclamat Duc d’Aosta. A partir de llavors la seva vida va estar fora dels cercles polítics, i Amadeu tan sols va dedicar-se a la seva vida en família.