General, HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA, HISTORIA DE ESPAÑA, SEGON BATXILLERAT

Manuel Pavía por Rong Rong Hu/B21

2 comentaris

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, mejor conocido como General Pavía, fue un militar español que participó en la sublevación de Villarejo en 1866 bajo el mandato de Prim. No obstante, éste pronunciamiento fracasará, por lo que Pavía partirá al exilio, regresando a España años después, tras el triunfo de la Revolución de 1868, comúnmente conocida como La Gloriosa o La Septembrina, y destronando así, a Isabel II, monarca en aquel entonces.

General Pavia

Otro dato curioso es que Pavía fue designado Capitán General de Castilla la Nueva debido a que combatió, durante la Primera República,  contra los carlistas en Navarra y a los movimientos cantonales en Andalucía.

Pero, ¿cuál es la verdadera importancia de este hombre? Es decir, ¿qué papel ha aportado a la historia de España?

 

El acontecimiento principal por la que se le atribuye tanta importancia a este militar es debido al Golpe de Estado de Pavía producido el 3 de enero de 1874. Este golpe de estado, también conocido como Golpe de Pavía, fue encabezado obviamente, por el mismo Manuel de Pavía.

Consistió en la ocupación del edificio del Congreso de los diputados para interrumpir la votación de un nuevo presidente, sustituyendo así a Emilio Castelar.

Por lo tanto, el objetivo de este golpe fue impedir que Castelar fuera desalojado del gobierno, aunque éste no aceptó seguir en el poder a causa de éste medio anti-democrático que se usó por conseguir el propósito, de modo que Pavía, acabó poniendo al frente al general Francisco Serrano.

De este modo, dio paso a la segunda etapa de la Primera República Española, la cual recibe el nombre de “República Unitaria” o “Dictadura de Serrano”.

Entrada de las fuerzas de Pavía en el Congreso de los diputados

 

Rong Rong Hu / B21

DOCUMENTALS

FITXA TÈCNICA DEL DOCUMENTAL PER MARIA FERNÁNDEZ I MARINA MORENO E-31

3 comentaris
CONTEXT HISTÒRIC GENERAL El documental és de l’any 2003 i fa la funció de mostrar les zones més fredes del món. 

 

TÍTUL    El clima: El frío
ARGUMENT Tracta d’un presentador anomenat Donald Mac Intyre que ens explica les zones on fa més fred, ell apareix en l’acció.Viu moltes experiències amb aquest fenòmen meteoreològic, que és el pitjor enemic per a la mort.
ESCENES DESTACADES -La prova de quedar-se a una sala de que està a menys -18°C, per veure com reacciona el cos  a molt  baixes temperatures. A l’estar a temperatures baixes el cervell actua de manera que si li preguntes que et resti 100-7 no ho sabria dir.Les greus conseqüències que provoca aquest fenòmen, com ara amputacions de cames.-El presentador es va posar de peu i l’aire se l’emportava cap endarrere (es trobava a -5°C i 80km/h,però la sensació que es notava era de -38°C).–El gener de 1988 Canadà va patir una gran tormenta (gel). Va ser un supercongelament, unides amb temperatures baixes. Encara que les gotes eren líquides.

-Quan es banya amb aigua congelada de 5°C, al  sortir de l’aigua el pols i la pressió pugen altament.
PERSONATGES PRINCIPALS  El protagonista és el presentador, el que viu les experiències amb el fred. Anat als llocs on fa més fred, banyar-se amb l’aigua congelada i fer una prova per veure quan de temps aguanta a -18°C i com reacciona el cos.
PRODUCCIÓ  Hi ha el presentador que visita els llocs més freds de la Terra i explica les conseqüències d’aquest  fenòmen metereològic .També ens sorprèn el fet de que fa tot tipus de proves en les que interacciona amb el fred, perquè els espectadors ho puguin veure. El vestuari que es veia era el que porta una persona quan fa molt fred.
ELEMENTS FORMALS Utilitzen la vista panoràmica.Quan esta amb altres persones utilitzen primers plans.
CONCLUSIONS  El documental ens ha agradat molt,ja que hem après moltes coses que abans no sabíem del fred. Una d’elles que pot arribar a matar a moltes persones.
OBSERVACIONS -Els nens que viuen a l’ Àrtic (-40°C) només poden sortir 10 minuts a jugar al carrer perquè sinó es podrien congelar.La forta tempesta polar de Canadá va deixar atrapats a dos persones,les quals van patir ferides greus.També van caure torres de tensió i arbres.

-Londres és la ciutat Europea on el fred mata més gent.

 

CONCLUSIONS GENERALS  L’intenció del documental és mostrar els llocs on fa molt de fred i els riscos que es pateix a partir d’aquest fenòmen metereològic.

 

General

Els orígens del catalanisme polític per Álvaro Martínez e Iris Postigo

1 comentari

Els orígens del catalanisme els hem de buscar al segle XVIII, després de la derrota de 1714. La consciencia nacional dels catalans es va mantenir viva al llarg de tot aquell segle, encara que hi hagués una política castellanitzadora de la monarquia borbònica.

Durant aquest període, podem parlar de un catalanisme cultural, amb consciencia de catalanisme, d’un patriotisme lingüístic… No es tractava en absolut d’un catalanisme polític. Una sèrie de sentiments es van anar accentuant a mida que en Catalunya es desenvolupava una renovació econòmica que va desembocar a una revolució industrial.

Aquest pas es va mantenir al llarg de tot el segle XVIII, considerat el segle de la decadència catalana, i va estallar en determinats moments. Els moments mes clars van ser les dues invasions del territori català, la primera durant la “Guerra Gran” (1793-1795) i la segona durant la “Guerra de la Independència” (1808-1814)

En 1899, el Partit Carlista va aprovar un Projecte d’Estatut de Autonomia de Catalunya. Valentí Almirall convoca el Primer Congres Catalanista (1880) que es va celebrar a Barcelona amb la assistència de representants de totes les tendències del catalanisme. Almirall va publicar “Lo catalanisme”, on exposava, de forma sistemàtica la seva doctrina política.

L’any següent, en una reunió celebrada a Manresa, els membres de la ‘Unió Catalanista’ van redactar les Bases de Manresa (1892). Un document que concretava el programa polític del catalanisme conservador i que, durant força temps, va ser considerat el punt de partida del catalanisme polític.

General

La Segunda Revolución Industrial por Álvaro Martínez

Deixa un comentari

La segunda revolución industrial comienza a finales del siglo XIX. Esta revolución supuso transformaciones económicas, sociales, tecnológicas y científicas. También se le suele llamar Gran Capitalismo ya que se produjo cuando el capitalismo se estaba estableciendo definitivamente. Acaba sobre el año 1914 cuando estalla la Primera Guerra Mundial. Es muy diferente a la primera puesto que en esta salen favorecidos más países que en la primera.

Éxito o fracaso de la revolución industrial en España?

El gran error que comete la gente al intentar responder esta pregunta es que juzga a España de manera global y no se puede hacer así puesto que hay sitios de España donde los resultados de esta revolución son distintos a otros.

Es decir, en Cataluña, por ejemplo, podemos hablar de éxito rotundo de la revolución porqué fue capaz de imitar los modelos europeos en medio de grandes dificultades y así conseguir un gran auge de su población.

Por otra parte, pese a su aparente fracaso, la economía de España a principios del siglo XX ya estaba muy lejos de la del siglo XIX y la agricultura estaba mejorando constantemente (aunque baja). El atraso económico de España en los siglo XIX y XX es debido a inversiones capitalistas y no, como cree mucha gente, a la revolución industrial.

Por último, hay mucha gente que cree que la crisis de hoy en día aun es provocada por ese atraso económico pero no es así si no que  existen fórmulas de éxito empresarial que no implican en absoluto, que  no ya el beneficio social, sino el crecimiento y desarrollo de la economía en su conjunto, cosa que podría explicar que España hoy día es el estado en el que el impacto de la crisis esta siendo más acusado y donde hay un crecimiento mayor de las desigualdades sociales.ferrocarril

General

EL PERFUME DE NAPOLEÓN por Mar Cebrian E41

1 comentari

Napoleón Bonaparte, era un gran amante de los perfumes, y hoy he tenido la oportunidad de oler uno. El perfume fue creado en 1806 (dos años después de ser nombrado emperador) por el perfumista Jean Marie Farina. Investigando, he descubierto que Napoleón se interesó en otros perfumes:

Le pidió a François Rancé, el perfumista mas famoso de la época, poder asistir a sus talleres y ser su alumno, para entrar en vivo en el arte de la perfumería, que tanto le apasionaba. Gracias a esta experiencia, Napoleón aumentó su pasión por el mundo del perfume .

” El Vencedor ”  fue el nombre del perfume que la casa francesa Rancé 1795, creó para el Emperador Napoleón.

 

 

General

SEGADORS – ARIADNA ESTEVE B21

1 comentari

Al exclatà la Guerra dels Terenta Anys, l’any 1618, per causes religioses, polítiques i econòmiques, Felip IV d’Àustria, rei d’Espanya hi va participar en defensa de l’emperador Ferran II.
Els costos tan grans d’una guerra tan llarga van fer que Catalunya tingués que aportar homes i diners per la qual cosa va originar un profund rebuig i indignació de la població catalana, que es va veure forçada a acollir les tropes  per tal de defensar la frontera espanyola de l’atac francès.
La lletra d’Els Segadors pertany a una cançó popular del segle XVII, que va aparèixer sobre el 1640. Feia refèrencia directament a les ofenses produïdes als pajesos catalans per les tropes espanyoles allotjades a Catalunya.

Aquesta lletra va ser estudiada al XIX per Manuel Milà qui la va difondre a la seva edició Romancillo catalán, al 1882, amb el títol La guerra de los segadores.  Gracies a Milà es va recuperar eñ cançoner català, que estava a punt de desaperèixer. L’any 1870 en alguns ambient catalanistes es tenia la idea de convocar un certamen per premiar la composició musical, i així disposar d’un himne propi.

I ara, a continuació, l’himne dels segadors:

Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora, d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny,
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic,
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

General

CLIMOGRAMA DE MADRID (PER MARINA MORENO E-31)

3 comentaris

clim-madrid

El clima de Madrid és un clima mediterrani  continental.

La precipitació anual  és de  436 mm amb una temperatura mitjana anual de  14,59 °C i una oscil·lació  tèrmica anual de 17 °C.

Distribució de les precipitacions mensuals

La seva precipitació máxima es considera 58 mm (entre els mesos de novembre i decembre). I la precipitació mínima 10 mm, en el mes d’agost.

Distribució de les temperaturas mensuals:

La temperatura máxima consta de 25°C (del juny al septembre). En canvi, la temperatura mínima 8°C (al desembre).

 

ECONOMIA, HISTORIA DE ESPAÑA, SEGON BATXILLERAT

ESTANISLAO FIGUERAS I MORAGAS – Ariadna Esteve B21

1 comentari

Va néixer a Barcelona el 1819 i va morir a Madrid l’any 1882.
Polític espanyol que va ser president de la Primera República al 1873. En 1851 va ser triat diputat per Tarragona, que va presidir durant els esdeveniments polítics que van conduir al Bienni Progressista.
En 1855 va ser triat diputat a Corts, on va liderar la minoria republicana.
En 1867 va ser condemnat a presó, la qual cosa va produir la seva fugida a Portugal, país del que va poder tornar a Espanya gràcies al triomf de la revolució de setembre de 1868, que va donar inici al Sexenni Democràtic. Al seu retorn va ingressar en el Partit Federal, liderat per Pi i Margall.

Figueras Estanislao

Després de la renúncia al tron ​​d’Amadeu de Savoia, va deixar de tenir validesa la Constitució de 1869 i les Corts van sotmetre a votació la proclamació d’una república, la qual va ser aprovada el febrer de 1873. Al febrer de 1873 va ser elegit president de la Primera República, càrrec que va ocupar fins al juny del mateix any, on és va proclamar l’Estat Català. També es va produir la seva substitució per Pi i Margall i la seva fugida a França, d’on va tornar a final d’any per intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.
Allunyat a partir de llavors de Pi i Margall i del seu partit, el 1880 va fundar, al costat de Ruiz Zorrilla, el Partit Republicà Federal Orgànic, l’activitat, causa de la mort de Figueres poc després, va ser escassa.

General

EL DESPRÉS D’AMADEU DE SAVOIA – per Meritxell Torres B21

Deixa un comentari

Després de la Revolució de 1868, la Gloriosa,es va proclamar una monarquia constitucional, però el fet d’escollir el nou rei va ser difícil, hi havia molts candidats, però se n’havia d’escollir un d’adient al nou règim. En aquell moment el país patia inestablilitat política. El 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia va ser escollit rei amb el nom d’Amadeu I d’Espanya, succeint el regnat d’Isabel II. Aquest era el candidat ideal ja que tenia molt de guanyat per part del sector progressista pel fet de ser fill d’un rei liberal.

Mentre Amadeu viatjà a Madrid per a prendre possessió del seu càrrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, va ser assassinat. Després d’això Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d’assassinat. El rei no era estimat pel poble i a això és degut el fet que el seu regnat fós tan curt.

Per tot això el seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa pròpia l’11 de febrer de 1873, tornant a Itàlia on va assumir el títol de duc d’Aosta. A la seva marxa es va proclamar la Primera República Espanyola.

Al marxar d’Espanya es va traslladar a Lisboa amb Zorrilla i més tard va tornar a la seva ciutat natal, a Turí. Un cop a Itàlia va ser proclamat Duc d’Aosta. A partir de llavors la seva vida va estar fora dels cercles polítics, i Amadeu tan sols va dedicar-se a la seva vida en família.

General

Nicolás Salmerón en cómic, por Valentina Fassi B21.

Deixa un comentari
1232319601_740215_0000000000_noticia_normal
Una viñeta de la biografía-cómic Nicolás Salmerón.

Nicolás Salmerón Alonso es un ilustre desconocido, o conocido por muy pocas personas cuando se cumple el centenario de su muerte. Aquel presidente de la Primera República, que en 1873 dimitió de su cargo porque se negó a firmar unas sentencias de muerte, atesoró una de las trayectorias más representativas. “En cualquier caso”, objeta la historiadora María Carmen Amate, “siempre puso su imperativo moral, la ética, por delante de otras consideraciones de conveniencia, egoísmo u oportunismo. Su vida fue la renuncia constante de un hombre íntegro, un símbolo de la Institución Libre de Enseñanza y, prueba de ello, la encontramos en su lucha contra la pena de muerte o contra la esclavitud. Por todo ello resulta escandaloso que Salmerón sea un presidente olvidado para la mayoría de españoles”. A causa de este olvido, María Carmen Amate publica un cómic en 2008 sobre la vida de Salmerón donde responde al reto de acercar de un modo atractivo la figura del que fuera presidente de la primera república a los más jóvenes. Las ilustraciones, realizadas por el almeriense Juan Manuel Beltran están basadas en recorte periodísticos y fotos de la época. Los textos están extraídos de palabras y discursos que Salmerón hizo en su momento. El cómic conmemora en centenario de la muerte de un político que pasó a la historia al dimitir como presidente para no firmar tres penas de muerte.

Història, Geografia, Art, Pensament, Cultura…