¿Qué fue Auschwitz y por qué se llegó a Auschwitz, a un proceso de industrialización en la eliminación de las personas? En la web de “La Vanguardia” aparece hoy un infográfico interactivo sobre el campo de exterminio más importante del Tercer Reich. Podría poner muchas informaciones aquí, pero considero que es mejor que lo veáis:
Aquí tenéis también el enlace a la página del campo de concentración donde se muestran fotografías del campo, sus habitantes y el proceso de exterminio. No entréis si creéis que no podéis soportarlo. Está en inglés:
La pel·lícula és de l’any 1991. L’acció es desenvolupa a Massachussetts ( a prop de Boston)
ARGUMENT
Un grup de pescadors (peixos espasa) van decidir d’anar a pescar a Flemish Cap per poder recol·lectar més peixos que on anaven habitualment a pescar. Van tenir uns dies molt dolents, ja que els va atacar un tauró, es van quedar sense gel, (per conservar els peixos) alguns tripulants van caure al mar pels forts vents. Però el més impactant va ser la gran tempesta de 30 metres d’alçària. Finalment, acaben morint per la tempesta. Encara que va anar un helicòpter per rescatar-los, la tripulació de l’Andrea Gail va morir dins del mar.
ESCENES DESTACADES
La gran tempesta és una de les millors escenes (quan pujaven amb el vaixell per la gran onada). Em va agradar el final, on el Bobby diu unes paraules d’amor a la seva dona. Sorprèn el fet de que la pel·lícula tingui el mateix començament que el final (llistat dels tripulants que van morir al mar).
PERSONATGES PRINCIPALS
Billy (patró), Bobby (mariner), Chris ( dona de Bobby), Murph (mariner), Sully (mariner) , Bugsy (mariner), Linda Greenlaw (amiga d’en Billy, propietaria del Gloucester).
PRODUCCIÓ
El protagonista de la pel·lícula és George Clooney, un dels millors actos que hi ha. El director és Wolfgang Petersen. S’hauran gastat molts diners per simular tots els efectes.
ELEMENTS FORMALS
La pel·lícula presenta uns efectes visuals molt bons, ja que per simular una tempesta de trenta metres d’aigua és molt difícil. Utilitzen tant el primer pla com el pla mitjà. El vestuari era molt adequat, ja que vestien com autèntics mariners ( la barba, la gorra, la roba…). La música s’hi identificava amb cada escena de la pel·lícula.
CONCLUSIONS
La pel·lícula t’ensenya la cultura dels pescadors, com pesquen i les tèniques que utilitzen, però el més important es que han de passar moltes setmanes sense veure a la seva familia.
OBSERVACIONS
Basada en fets reals, la qual van treure un llibre el 1997. Utilitzaven la tècnica del palangre per pescar els peixos espasa. Es una pel·lícula que et fa patir molt per les desgracies que succeixen.
Els peixos espasa pesen entre 80-100 kg. Pesca semindustrial. Depen dels peixos que es capturin el mercat puja o baixa el preu.
Esta dictadura quizás fue la última oportunidad que tuvo Alfonso XIII para solventar los problemas que tenía España (por eso, entre otras cosas, es considerada una solución para la crisis que había):
– El desastre de Annual ( descontento del ejército tras él)
-Agitación social
-Temor a que el movimiento obrero se hiciese con el poder en otros países.
– Aumento de los nacionalismos periféricos
-Triunfo del fascismo en Italia
-Crisis del turismo
El golpe de estado se produjo el 13 de Septiembre de 1923 por el capitán general de Cataluña, Miguel Primo de Rivera. Con el golpe, se suspendieron las garantías constitucionales y la disolución de las Cortes.
El directorio militar (asesores de Primo de Rivera) tomó medidas como las siguientes:
-Se prohíben la bandera y el himno catalán.
-Política de mano dura.
-Se creó un partido único: Unión Patriótica.
La dictadura cae el 27 de Enero de 1930 ya que el crash de la bolsa de Nueva York de 1929 hizo aumentar el descontento social.
Las guerras no sólo son propulsadas por el carisma de un líder, o razones territoriales, o el afán de millones de soldados por derrocar a un gobierno. Hay algo detrás de todos ellos aún más vital; algo rudimentario, esencial: el dinero.
No sería la primera vez que una guerra ha empezado por cuestiones monetarias -veamos Iraq-, pero lo que es algo insólito es un individuo, ajeno totalmente a un conflicto bélico, con un poderío tan eminente, que es capaz de manipular todo el panorama político, no sólo de su país, sino también de un conflicto internacional conocido como Segunda Guerra Mundial.
Ese individuo es Juan March, un controvertido y manipulador empresario, cegado por su sed de dinero, y dotado por una inteligencia innata para los negocios. Fue tal su importancia en el sector empresarial, que puede ser comparado con grandes forjadores de imperios como Rockefeller o el mismo Hearst.
“Mi general, no se meta en mis asuntos”
Si algún individuo cualquiera hubiera replicado de esta manera al tirano Francisco Franco, lo más probable es que hubiera sido fusilado al instante. Pero Juan March no fue un individuo cualquiera.
Haciendo un rápido repaso a su compleja biografía, March aprende desde joven el poder del dinero con el contrabando de tabaco que, posteriormente, exportará a Marruecos. Más tarde se dedicará a la adquisición de terrenos como Mallorca, Levante y Castilla para revenderlos en parcelas al campesinado. Pero el eje de su imperio, los pilares de su fortuna son el tabaco.
En 1914, mientras la Gran Guerra removía los cimientos de Europa, March encontró en ella una gran fuente de capitales. Al entrar en el contrabando de mercancías en el norte de África y Gibraltar (que vendía en la península) y tener todo el monopolio del tabaco controlado en dichos territorios, March puso barcos y rutas a disposición de los británicos. Pero al mismo tiempo traficaba con los alemanes: les suministraba alimentos y abastecía sus submarinos de combustible. Posteriormente, denunciaba su localización a los ingleses. Una de las claves de su éxito, fue sin duda su capacidad de jugar a dos bandos.
Finalizada la Gran Guerra, J. March siguió con el contrabando de armas, tabaco, alcohol, pero también empezó a invertir en cualquier tipo de empresa en la que pudiera extraer grandes beneficios: navieras, eléctricas, mineras o petroleras.
El 29 de abril de 1923, fue nombrado diputado de Mallorca por parte del partido de Izquierda Liberal. Tras el ascenso del general Primo de Rivera, March fue perseguido con una orden de captura firmada en 1924. Se vio obligado a exiliar a Francia, pero regresó al poco tiempo para colaborar con el dictador. Con su regreso, constituyó la Banca March en Mallorca, obtuvo la concesión internacional de tabaco para Ceuta y Melilla y ingresó en CAMPSA (principal monopolio español del petróleo)
Con el triunfo de la II República en 1931, March fue procesado por la irregularidad en la concesión del monopolio de tabaco y por su colaboración con la dictadura. Fue encarcelado en 1932 para fugarse un año después tras el soborno al jefe del turno de noche y a un guardia.
El astuto March, exilió hacia Francia el mismo día en que el Frente Popular ganó las elecciones (16 de febrero de 1936). Con la victoria de la izquierda, sus bienes de Mallorca fueron confiscados. No obstante, financió el alquiler del Dragon Rapide, el avión inglés que trasladó a Franco desde Gran Canaria a Tetuán para situarse a la vanguardia de la sublevación militar del 18 de julio de 1936. March no tardó en situarse como el banquero del régimen además de facilitar el ascenso de Franco con la financiación del primer puente aéreo militar de la historia, por el que se trasladaron de África a Sevilla las unidades de élite -mediante aviones alemanes- con lo cual se plantaron casi a las puertas de Madrid en poco tiempo. Además de que algunos cronistas afirman que su papel en la Guerra Civil fue crucial para la victoria de los sublevados.
Pero, en lo que a mí respecta, su gran hazaña, su acto más significativo en su historial de jugador de ajedrez en el panorama político-económico, fue su influencia en la Segunda Guerra Mundial. Resulta inimaginable saber cómo habría afectado su ausencia en el conflicto y aún más como habría repercutido en la actualidad.
En 1942, el gobierno británico decidió sobornar a los principales generales de Franco para evitar la entrada de España en la Segunda Guerra Mundial en el bando de las potencias del eje. El intermediario encargado de ejecutar la operación fue March; sobornó y convenció a todos ellos con un soborno que, en total, asciende a diez millones de dólares de la época.
Tras unos actos financieros de menor grado, Juan March vivió sus últimos años en Madrid, alejado de la vida pública y política. La misma de la que había sacado partido para situarse en la vanguardia de los personajes más influyentes de la primera mitad del siglo veinte en España. Finalmente, murió el 25 de febrero de 1962 de las heridas sufridas en accidente de automóvil dos semanas antes.
Ayer en clase, al hablar de la AGRUPACIÓN AL SERVICIO DE LA REPÚBLICA, comenté las figuras del filósofo José Ortega y Gasset y del médico y escritor Gregorio Marañón. Y precisamente por la noche RTVE emitió este programa sobre la vida de este último analizando, de paso, su relación con los pensadores de la Edad de Plata de la cultura española (el mismo Ortega, Unamuno, García Lorca), con la ciudad de Toledo (al hablar de su finca “El Cigarral”), la importancia que tuvo para él la Guerra Civil, el exilio y el regreso en plena dictadura franquista. También porque aparecen imágenes, fotografías, documentos, la voz en off explica algúna reflexión o pensamiento y está la suya propia. Todo ello aliñado con los testimonios de parientes y amigos que lo conocieron y que nos lo aproxima.
Creo que es muy interesante ver documentales sobre figuras señeras de la cultura, escritores, pintores, científicos, porque a través de ellos podemos entender mejor la historia (o histeria) de España.
Es va produir una desintegració social degut al creixement accelerat que va experimentar Barcelona. Les condicions laborals eren força escasees ( les jornades de feina eren de 10 a 12 hores, fins i tot els diumenges ), ja que no hi havia contractes laborals. La higiene i la seguretat laboral era inexistens.
Aquestes condicions portava a els obrers a malgastaar el temps a la taverna i a la passivitat.
Durant el primer terç del segle XX, el moviment obrer espanyol continuava dividit en dos gran corrents: el socialista i l’anarquista. A més dels sindicats, el moviment obrer va disposar d’un important partit polític, el PSOE. De la Federació de les Joventuts Socialistes del PSOE es va crear al 1921, el Partido Comunista de España (PCE). El Partido Comunista Obrero Español (PCOE) que por després, es va fusionar amb el PCE.
La dinàmica social del moviment obrer (1898-1931)
Entre el 1898 i el 1831 les reivindicacions obreres es van canalitzar sobretot mitjançant vagues i manifestacions.
Al final, el moviment obrer va aconseguir la llibertat dels gairebé 3000 detinguts, la readmissió dels vaguistes acomiadats i un augment salarial. A més es va anunciar la jornada laboral de vuit hores.
La meva família (tan materna com paterna) és de Cervera i hi anem molt sovint. Sempre m’ha cridat l’atenció com, per ser una ciutat petita i desconeguda, pot tenir tanta història. Per donar-lo una mica a conèixer i que la seva història estigui menys oculta del que ho ha estat fins ara he decidit parlar sobre ella.
Cervera és un municipi de la província de Lleida, és la capital de la seva comarca, la Segarra.
Està situada en un altiplà i envoltada de camps de cereals. La població (9039 hab.) es dedica majoritàriament al sector primari (agricultura) i es troba, una gran part, concentrada al nucli de la ciutat i l’altra escampada en forma de població rural, creant així petites poblacions (Malgrat, Prenyanosa, Vergós, etc.) que pertanyen al municipi de Cervera.
S’hi parla xipella, un dialecte derivat del català occidental, caracteritzat per la pronunciació de “e” i “o” tancades en comptes de la vocal neutra o “u” quan es troben en situació àtona i també algunes paraules que no s’utilitzen fora de la comarca segarrenca (moixó=ocell petit, clapar=dormir, silló=càntir, etc.).
Hi fa un clima d’interior, amb temperatures molt diferenciades entre estiu i hivern, degut a la llunyania del mar. Un fet curiós del seu clima és la característica boira densa que es situa a l’altiplà cerverí a les époques fredes, element que provoca un clima humit que fa augmentar la sensació de fred. No és curiós així que, durant aquestes époques els carrers estiguin buits i inactius.
HISTÓRIA
És turísticament una ciutat atractiva degut a la seva abundant história. Actualment hi ha un Centre d’Informació Turística pels turistes que visiten la ciutat. História cerverina resumida:
-Fins 1182 era un municipi musulmà fins que aquest va ser reconquistat pels cristians. Desgraciadament, avui en dia no queden restes arquitectòniques d’aquesta etapa.
-El 1702 va obtenir el título de ciutat degut al nombre d’habitants, malgrat que hi predomina un ambient de poble.
-Entre 1700 i 1715 hi va haver la Guerra de Successió espanyola, en la qual Cervera va tener un paper important: Interessadament, els nobles cerverins recolzaren a Felip V, mentres la resta de Catalunya recolzava a Carles. Així que, després de la victòria dels borbons, com a recompensa, Cervera va rebre títols honorífics i també la Universitat de Cervera, la qual va substituir a les set universitats que fins llavors hi havia a Barcelona. Amb aquesta institució, Cervera es va enriquir culturalment i va formar grans sabis, com l’inventor del submarí, Narcís Monturiol.
-El 1833 la Universitat de Cervera es va traslladar a Barcelona.
CELEBRACIONS
Cervera és també centre de nombroses celebracions, des de principis se l’ha considerada una ciutat festiva; existeix un refrany que la compara amb la ciutat propera de Tàrrega, “Tàrrega comerciant, Cervera comediant”. I és que Cervera mai ha tingut gaire bona mà en els negocis, però si que hi va haver una empresa que la va fer créixer industrialment, la empresa de mobles “les tres V”, la qual va tancar per problemes amb els treballadors.
La festa cerverina més destacada és l’Aquelarre, es celebra a l’Agost i és freqüentada per nombrosos joves catalans que els hi agrada ballar sota el foc i veure els espectacles que durant una nit omplen els carrers de la ciutat.
També és remarcable la Festa Major de Cervera, amb gegants i diables (els carranquers de Cervera, que també són els protagonistes de L’Aquelarre), Sant Magí (18 & 19 d’agost), on els nens, acompanyats de raquets, van fins la font de Sant Magí a buscar aigua i també la Passió de Cervera i Els Pastorets, espectacles on participen els cerverins, amb llarga tradició i representats per Nadal (Pastorets) i abril i maig (La Passió).
Aquelarre Festa Major Sant Magí
LLOCS D’INTERÈS
-Plaça Major, amb pòrtics al seu voltant i amb l’Ajuntament.
-L’Ajuntament, més anomenat Paeria, d’estil barroc i amb gàrgoles sota els balcons que representen els sentits, caràcters, etc.
-El Campanar: Sobre la Paeria, és un dels pocs campanars catalana que encara es toquen manualment.
-El Carrer Major, empedrat i estret, amb cases estretes i altes en ambdos costats.
-Plaça de la Universitat, aquest any hi han fet obres. Ara es una plaça maquíssima, ampla, peatonal, amb maravelloses vistes de la Univeristat. Per Nadal hi posen un enorme avet i una pista de patinatge sobre gel sintètica.
-La Universitat, un edifici enorme de pedra calcària. Es pot visitar per dintre. Actualment s’utilitza com a institut (Institut Antoni Tarroja).
-Església de Santa Maria, d’estil gòtic, ss.XIV-XV.
-Monument a la Generalitat de Catalunya
-Sindicat, part de l’antiga fàbrica que treballava la farina. La resta d’edifici va ser cremat en un incendi.
-La Palma, al costat del Sindicat, és una antiga fàbrica de galetes.
-Carreró de les Bruixes, molt estret i fosc. Es creu que antiguament hi vivien bruixes les quals cremaven a la foguera quan les enxampaven.
-Església de Sant Pere el Gras, a les afores, amb planta circular i estil romànic.
– Museu del Blat i la Pagesia, Museu Duran i Sanoere (arqueologia i história local)
– Castell, del qual, actualment només se’n conserva una petita part. Els Reis de Cervera varen ser molt importants, de fet, el rei cerverí es va casar amb la reina barcelonina.
-Museu del Marc Márquez, darrerament establert.
Plaça Major SindicatPlaça de la UniversitatSanta Maria Sant Pere el Gros
PERSONATGES IMPORTANTS DE CERVERA
-Marc Márquez, guanyador de MotoGP dos cops (també guanyador en categories inferiors, Moto2 i Moto3). Ha donat molta fama a la ciutat, encara que ara es traslladi a Andorra, els cerverí el considerarem sempre un més, ja que ha crescut com un jove cerverí més.
-Alex Márquez, germà del Marc, guanyador de Moto2.
-Pepa Fernández, periodista, guanyadora de nombrosos premis periodística nacionals (Premi Onda, micròfon d’Or, dos micròfons de Plata, entre d’altres). Fa uns anys que és la protagonista de “No es un día cualquiera” un magazin variat de rtv els caps de setmana pels matins.
-Josep Benet i Morell, historiador, polític i advocat.
-Alonso d’Aragó, arquebisbe de Saragossa i Virrey d’Aragó.
-Josep Ramoneda, filòsof.
Germans MárquezPepa Fernández
CURIOSITATS
-Els Reis Catòlics van firmar el tractat del seu casament a Cervera.
-“El Manuscrit de Cervera” conté les primeres danses per escrit de tota Espanya.
-Cervera és també popular per la música. Té un del Conservatoris Superiors de Música més importants catalans.
-Va ser una de les primeres ciutat en tenir tren. Actualment, hi ha una línea ferroviària que connecta Barcelona amb Cervera.
ENLLAÇOS D’INTERÈS
Per veure la Plaça de la Universitat i l’activitat del Concervatori Municipal de Cervera:
Per conèixer la Universitat de Cervera en els seus temps d’activitat:
http://locarranquer.blogspot.com/2014/06/cami-ral-un-curtmetratge-molt-cerveri.html
Fonts d’informació: Algunes dades del Wikipedia, la majoria extretes de coneixements propis.
Llevamos más de una semana hablando del sector primario, de la agricultura, del espacio agrícola, del hábitat rural, hemos hecho una ficha sobre el paisaje agrario del Delta del Ebro y sin embargo…
…no hemos visto imágenes de uno paisaje que tenemos muy cerca, las del Parc Agrari del Baix Llobregat:
Pues sí, tenéis que hacer OTRA ficha agraria que vale 10 puntos. Para ayudados a completarla, os recomiendo visitar la siguiente página:
Con el fin de estudiar para el proximo examen, he creado un pequeño esquema que creo que puede ayudar a los alumnos (a mi me ha servido) a aprender de forma muy clara las fechas y los años en los cuales reinaron Isabel II, Fernando VII y otros monarcas del siglo XIX:
(1788-1808) Reinado de Carlos IV
(1808) Estalla la guerra del Francés y se produce el Motín de Aranjuez.
(1810-1813) Reinado de José I
(1814-1833) Reinado de Fernando VII
(1814-1820) Primera Restauración absolutista
(1820-1823) Trienio liberal
(1823-1833) Segunda Restauración Absolutista o Decada Ominosa
(1830) Conflicto dinastico por el nacimiento de Isabel II
(1833) Muere Fernando VII
(1833-1868) Reinado de Isabel II
(1833-1843) Regencias
(1833-1840) regencia de Ma Cristina
(1440-1843) regencia de Espartero
(1843-1868) empieza a reinar Isabel II
(1844-1854) decada moderada
(1854-1856) bienio progresista
(1856-1868) Segunda decada liberal conservadora.
(1870-1873) reinado de Amadeo I
Además, visto con colores diferentes para cada periodo mejora mucho.
Fa unes setmanes vam fer una sortida amb la classe d’història, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Un cop dins ens van dividir en dos grups, els que fan història de l’art, que anirien observant les obres necessàries per a la selectivitat, i els que no fan història de l’art. Nosaltres només vàrem veure les col·leccions d’art modern.
Com era el primer cop que anava a aquest museu, em va agradar molt veure l’interior del Palau Nacional de Montjuïc.
Imatge feta per mi mateixa amb el mòbil, al interior.Imatge del interior d’una de les cúpules del palau. També feta per mi.
Em va agradar tota l’exposició, però potser destacaria els cartells modernistes. Com per exemple:
Tournée du Chat Noir per Théophile Alexandre Steinlen
Aquest cartell és una litografia en color, que vaig veure molt a París, aquest estiu quan vam anar de viatge de fi de curs.
“Usines Delin” per Georges Gaudy
Una altra sala que em va agradar molt és la presentació d’art i guerracivil. D’aquesta sala destaco alguna propaganda o fotomuntatges de l’època.
“Aixafem el feixisme” per Pere Català Pic. Foto feta per mi.
Per acabar aquesta entrada, recomanaria aquesta exposició a tothom que li agradi l’art, veritablement val la pena anar-la a veure.
