Arxiu de la categoria: SEGON BATXILLERAT

Àngel Guimerà per Aina Santiago B-21

Àngel Guimerà va néixer 6 de maig de 1845 a Santa Cruz de Tenerife. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys vivint a Tenerife després ell i la seva família es van traslladar a Catalunya.

Va començar la seva carrera literària com a poeta, va arribar a ser Mestre en Gai saber als Jocs Florals del 1877. Al cap de dos anys, ja es va començar a dedicar-se al teatre amb la seva obra teatral Gal·la Placídia (1879).

La seva trajectòria com a dramaturg es pot dividir en tres grans etapes:

Les tragèdies històriques com per exemple l’obra Mar i Cel (1888), on és evident la influència del drama romàntic.

Les obres més realistes que estaven escrites en prosa i ambientades en la seva pròpia època, això si es pot seguir observant un clar esperit romàntic. En aquesta etapa trobaríem obres com: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1896) o La filla del Mar (1900).

Una última etapa, ja a principis del segle XX. Actualment aquesta esta molt menys considerada que les anteriors. Serien el cas de les tragèdies en vers.

El 1904, li anava ser atorgat el Premi Nobel de Literatura, conjuntament amb Frederic Mistral (poeta occità). Finalment per pressions del govern central, que no volien que un poeta català rebis un premi d’aquestes magnituds, el premi va ser atorgat a José Echegaray – Frederic Mistral. Curiosament José Echegaray va ser traductor de moltes obres de Guimerà.

Imatge de la representació de l’obra Mar i Cel 2014

Amb Àngel Guimerà el teatre català va assumir amb ell uns nivells de qualitat que no havia tingut des de l’edat mitjana.

Però nosaltres a història no l’hem estudiat per la seva trajectòria literària sinó com a polític.

El 1882, es va unir, al Centre Català (organització cultural i política) fundada per Valentí Amirall. Com aquest últim no va aconseguir modificar la situació política de Catalunya, Guimerà va provocar un trencament en el Centre Català i van fundar la LLiga Catalunya el 1887, on seria elegit president dos anys després. Va redactar un missatge a la reina regent (Maria Cristina) durant uns actes de l’Exposició Universal del 1888, celebrada a Barcelona.

El 1892 és ponent de les Bases de Manresa, organitzades per la Unió Catalanista (1891), també va ser un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid.

El seus discursos polítics estan recollits en una publicació anomenada Cants a la Pàtria.

Va morir el 18 de juliol del 1924 al carrer Petrixol de Barcelona.

Nikola tesla- Estefania Morena

Nicola Tesla nacido en Smiljan, en el Imperio austrohúngaro actualmente Croacia nació un 10 de julio de 1856 y murió el 7 de enero en Nueva York. Tesla fue un inventor, físico, ingeniero mecánico, ingeniero electricista de origen serbio. También fue uno de los personajes más importantes por el ser promotor del nacimiento de la electricidad comercial. Muy conocido también a finales del siglo XIX y principios del XX por todas sus numerosas y revolucionarias invenciones en el electromagnetismo. Todas sus patentes igual que su trabajo teórico, que son las bases de los sistemas modernos de potencia eléctrica por corriente alterna (CA) actuales, también el sistema polifásico y el motor de corriente alterna que tanto contribuyeron para el desarrollo de la segunda revolución industrial.

Tesla  era un personaje de carácter excéntrico y la historia sobre su experimento sobre transmisión inalámbrica actualmente son utilizados por aficionados para las teorías conspirativas. Nicola valoraba muchísimo que sus geniales inventos ayudaran a la humanidad, más allá de sacar cualquier beneficio o premio o reconocimiento, lo que en la época que le toco vivir, y todavía menos hoy en día, ningún inventor estaría dispuesto. Y ciertamente, este fue su error. Muchos de sus inventos fueron olvidados por la última etapa de su vida ya que termino en la pobreza.

Le fascinaba la energía radiante y la posibilidad de convertirla en una energía libre y gratuita al alcance de todos. Era consciente de se podía coger directamente energía conectándose ala varadera fuerza de la vida. La sociedad necesitaba cambiar, y a día de hoy también, Nikola deseaba ayudar a las naciones más necesitadas.

La meta de Tesla era hacer la energía eléctrica accesible para cualquier persona  de cualquier lugar del mundo ya que la energía dirige la economía del planeta y esto fue lo que le hundió.

Tesla estuvo en el punto de mira y fue objeto directo de ataques y intentos para manchar su carrera, incluso de hundirlo en la absoluta miseria, Sin embargo Tesla continuo promoviendo el plan para la transmisión de energía gratuita. Al morir la historia ha sido manipulada y han intentado borrar sus huellas.

“¡Ya antes de que desaparezcan muchas generaciones, nuestras máquinas van a ser movidas por la fuerza desde cualquier lugar del universo! En todo universo existe energía.

NIKOLA TESLA

SALVADOR DALI- ESTEFANIA MORENA

Hace cosa de unos pocos meses se cumplieron 110 años del nacimiento del artista surrealista mas polémico y excéntrico de todo el siglo XX. Dalí es un artista único en el mundo, su vida es como una caja de sorpresas. Con esta entrada quiero presentaros unas de las curiosidades de Salvador Dalí que seguramente no sabéis.

En primer lugar sus fobias. Salvador de niño sufría una fobia tremenda hacia los saltamontes, cosa que le perjudico mucho con sus compañeros de clase ya que estos aprovechaban para asustarle. Le metían los saltamontes en los bolsillos. Con el tiempo fue desarrollando otras fobias como miedo a la gente, a los niños, a conducir, o a abrir las puertas.

En segundo lugar: mientras este vivió en Paris, Dalí como mascota tuvo un oso hormiguero gigante al sacaba a pasear muy a menudo por el parque. Finalmente desarrollo una gran atracción  estos animales que acabaría criando en casa. Hay que destacar que antes del oso hormiguero también tuvo un ocelote, que es como una especie de leopardo, desafortunadamente las cosas no salieron bien.

En tercer lugar: antes del nacimiento de Dalí, este tuvo un hermano en 1901 al cual también le pusieron de nombre Salvador. Desafortunadamente el niño falleció aproximadamente a los dos años de nacer. El pintor durante toda su vida afirmo ser la reencarnación de su hermano fallecido, no solo por llevar el mismo nombre, sino también porque este decía comunicarse con él en sueños.

En cuarto lugar: después del fallecimiento de su madre Dalí mantuvo una fuerte discusión con su padre que lo alejaría de él para el resto de su vida. Al pasar unos pocos meses después del accidente, Dalí le envió a su padre una carta con su esperma. En la carta había escrito el siguiente mensaje: “esto es todo lo que te debo”.

Y en ultimo lugar los amigos y familiares más cercanos al artista aseguraban que este solía untarse los bigotes con miel, con la única razón de quelas moscas se posaran en sus bigotes. Además el artista también experimento con otros bichos como las cucarachas. Se dice que se dormía con una cucaracha en la mano para que cuando se durmiera esta cayera al suelo y así el se despertaría cada vez para plasmar sus sueños.

ELS ORIGENS DELS CATALANISME – Ariadna Esteve Fenoy i Aina Santiago

Nosaltres a la classe d’avui ens hem dedicat a fer un estudi dels origens del Catalanisme, que són els següents:

Desprès de la derrota de l’11 de Setembre de 1714, amb el decret de nova planta, aquesta va intentar mantenir l’ús social de la seva llengua. Encara que va ser prohibida, la llengua catalana va seguir sen el vehicle de comunicació. Per lo tant havia un monolingüísme social.

A catalunya va sorgir un moviment al 1830 amb la finalitat de la recuperació literària de la llengua catalana, amb el nom de Renaixença. L’inici d’aquest moviment al 1833 va ser a causa de la publicació de La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

 

                                24 de agost de 1833 del diari El Vapor

Anys abans Josep Pau Ballot, un sacerdot, gramàtic, pedagog català i defensor de la llengua catalana, va publicar la Gràmatica i apologia de la llengua catalana.

Pero fins que no va arribar Joaquim Rubió i Ors no es va produïr la decisiva recuperació de la nostra llengua. Finalment al arribar al 1859 es van restaurar els Jocs Florals, un certamen de poesia que va ajudar a l’ùs del català com a llengua pròpia, i principal senyal d’identitat de Catalunya. Gracies també a la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia de Bones Lletres i l’Ataneu Barcelonès van impulsar així la nostra llengua. I per concluir la influència del romanticisme europeu.

 

Planes web consultades:

  • http://es.wikipedia.org/wiki/Bonaventura_Carles_Aribau
  • http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Pau_Ballot_i_Torres
  • http://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Florals

El punt final de les “Highlands” Per Aina Santiago B-21

El 16 d’abril de 1746 va suposar el punt final a l’estil de vida de les Highlands escoceses.

Mapa d’Escòcia

Per entendre el que va passar aquell abril hem de fer un viatge al passat, exactament fins al 1688. La Revolució Gloriosa va ser, com el seu nom diu, una revolució de les classes altes angleses contra l’actual rei, Jaume II d’Anglaterra i VII d’Escòcia, que va acabar amb el seu enderrocament.

Aquest fet va provocar un seguit de revoltes i guerres per tot el territori britànic entre els anys 1688 i 1745, anomenades aixecaments jacobites que tenien com a finalitat retornar el tron a la casa Estuard.

Pintura que recrea la batalla de Culloden, pintada per David Morier

L’últim aixecament jacobita va finalitzar amb la terrible batalla de Culloden el 16 d’abril del 1746. Culloden és un erm situat a prop d’Inverness (capital de les Highlands), on en poc més d’una hora va ser testimoni del qual es podria anomenar una de les batalles més sanguinàries en territori britànic.

Aquesta batalla es va lliurar entre aquest dos bàndols:

El bàndol dels jacobites, estava format majoritàriament per voluntaris dels clans de les pròpies Highlands, i donaven suport al fill de Jaume II, anomenat col·loquialment Bonnie Prince Charlie. Comptaven amb uns 5400 homes, on només el 25% de soldats estaven armats amb espases, clarament amb desvantatge.

El bàndol britànic estava capitanejat pel duc de Cumberland, Guillem August. Aquest bàndol comptava amb quasi bé 9000 homes.

La batalla va ser molt ràpida, gairebé no va durar una hora, ja que l’exèrcit britànic (el millor d’aquella època) superava en nombre als jacobites. Van morir o van ser ferits de gravetat aproximadament 2050 homes els quals 2000 eren jacobites.

Aquest fet va tenir un seguit de conseqüències, que van posar fi a l’estil de vida de les Highlands.

Cumberland en acabar la batalla va ordenar l’execució de tots els jacobites ferits o capturats. Van ser capturats aproximadament 376 jacobites. Les execucions van tindre lloc a Fort William i a la ciutat d’Inverness.

Es va prohibir la religió episcopal, la utilització del gaèlic, el sistema de clans va quedar eradicat, no estava permès portar el kilt ni el tartà. Tots els escocesos es van veure obligats a entregar les seves armes a l’exèrcit britànic.

Bonnie Prince Charlie es va veure obligat a fugir a Franca per tal de salvar la seva vida. Aquest fet va originar una de les cançons populars escoceses més coneguda, “The Sky Boat Song”.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vRjoJkb5OPY[/youtube]

Per finalitzar, actualment tant l’erm de Culloden, Fort William, i la ciutat d’ Inverness estan oberts al públic, on et pots endinsar més en aquests fets històrics.

Monument a les víctimes al erm de Culloden.

 

Pedres on estan escrits els noms dels clans que van participar en la batalla.

 

LA LLEGENDA DEL TRESOR AMAGAT – Arianda Esteve b21

 Castelló de Farfanya està situat a la comarca de la Noguera, pasada la capital, la qual és Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alferràs.

                          Comarca de la Noguera, la comarca més extensa

                                                          de tota Catalunya.

El castell de Castelló de Farfanya formava part de la línia defensiva. El castell es va malmetre, quedant en ruïnes, a la Guerra dels Segadors i més endavant amb altres esdeveniments militars, fins que es va abandonar definitivament a començament del segle XIX.

Ariadna Esteve Fenoy ©

Des de ven petita m’han explicat una llegenda relacionada amb el castell de Castelló de Farfanya, que es la següent:

«…Fa molts i molts anys, durant l’època dels sarraïns, vivia al castell de Castelló de Farfanya  una reina mora, la qual poseïa un gran tresor. 
Quan aquesta reina es va morir , totes les seves riqueses es van amagar dins d’una cova, en un barranc que hi ha a sota del castell  i que es conegut amb el nom del “Barranc dels Calçots” recordant la vestimenta característica dels sarraïns.

Segons la llegenda, cada any per la Nit de Nadal, quan sonava la primera campanada de les dotze, aquesta cova s’obria i a l’última campanada es tornava a tancar. En aquest espai de temps es podia intentar anar a agafar part del tresor.
Els més valents del poble, cada any quan arribava la Nit de Nadal ,  anàven cap aquell indret i així poder ser una mica més rics.
Un any, hi havia una pobra dona que tenia un fillet i no tenien res per menjar i, va decidir provar sort: quan va arribar la Nit de Nadal, va agafar el seu fillet i se’n van anar cap al barranc. Va repicar la primera campanada i es va obrir la cova, llavors la dona va entrar-hi  i va començar a omplir-se el davantal de monedes  d’or . Quan va tocar l’última campanada va sortir esverada i , una vegada a fora, va adonar-se que s’havia oblidat el seu fillet dins la cova.
La pobra dona va  començar a plorar i cridar, llavors es va sentir una veu que deia:
– No ploris, et tornaré el teu fillet, però, amb una condició:
Durant tot un any i a la mateixa hora  has de dur la roba neta i t’emportaràs la bruta. Això ho faràs fins arribar a la Nit de Nadal.
Aquell any va ser molt dur per aquella dona, però va complir la condició i, quan va arribar la Nit de Nadal se’n va anar cap al barranc i efectivament, va passar allò que la veu li havia dit: a la primera campanada de les 12 , s’obrí la porta i de dins de la cova en sortí  el seu fillet.
Des  d’aquell dia no els va faltar mai més res i van poder viure feliços…»

A dia d’avui no podem dir a ciència certa que es real aquesta història, pero n’hi han indicis que ens fan creure que si.

Les planes web consultades:

  • http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell%C3%B3_de_Farfanya
  • http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Castell%C3%B3_de_Farfanya
  • http://www.xtec.cat/centres/c5007906/activitats/jornades/c0304/tresor.html

El pà amb tomàquet, no pan tumaca – Per Rong Rong Hu/B21

Tots coneixem el famós pà amb tomàquet, oi? Però no us heu preguntat mai d’on prové aquesta singularitat gastronòmica? Doncs la veritat és que jo tampoc, mai se m’havia passat pel cap fins que l’altre dia a classe d’història vaig llegir un fet curiós que data de l’època del segle XIX.
Com ja sabeu, al segle XIX hi va haver una gran transformació econòmica tant en el País Basc com Catalunya, on es van produir autèntiques revolucions industrials. Fruit d’aquest desenvolupament econòmic, es va assolir una millor qualitat de vida i, un dels aspectes que van millorar va ser l’alimentació, gràcies a l’arribada dels aliments procedents d’Amèrica.
El pà amb tomàquet és un dels plats que podem trobar en gairebé completa totalitat en qualsevol servei de restauració, almenys aquí, a Catalunya. Us heu fixat a més, que a l’hora de parlar d’aquest plat, instantàniament l’associem amb les terres catalanes?

Pà amb tomàquet
No obstant, l’origen d’aquesta recepta no és gaire clar per alguns gastrònoms, ja que hi trobem dos bàndols que defensen les seves idees.
Per un costat, trobem els que consideren que no, que el pà amb tomàquet que tothom pensa que és originària de Catalunya no ho és realment, sinó que van ser els treballadors emmigrants provinents de Murcia que van arribar a Barcelona als anys 20 per a la construcció del metro de la Ciutat Comtal, els que van portar aquesta tradició. Aquests, varen cultivar tomaqueres a prop dels seus llocs de treball per estovar el dur pà que els hi era donat com a menjar, utilitzant el tomàquet com a ingredient essencial.
Per un altra banda, hi trobem els defensors de l’origen català i que de fet, considero que són els més acertats per la següent raó:
La primera referència escrita sobre el pà amb tomàquet prové de l’any 1884 a Catalunya, concretament en els versos de l’humorista i escriptor Pompeu Gener.

“Lo que comimos cierta noche es pan con aceite aliñado con tomate. Lo ha puesto de moda Mdaame Adam, que lo ha comido. A Judit Gautier le ha gustado tanto que incluso la gran Sarah Bernhardt se ha hecho una rebanada”

Tanmateix, aquest fet no és l’únic que dona suport al meu punt de vista, donat que amb l’arribada del tomàquet d’Amèrica, els pagesos del segle XIX ja feien servir el tomàquet en el pà ressec dels dies anteriors i per tant, aquesta recepta ja era present molt abans del 1920.

Per últim us deixo la recepta, molt senzilla, d’aquest plat, que jo marxo a la cuina a fer-me’n un també.

Necessitareu: un tomàquet, oli, una llesca de pà (preferible de pagès) i sal.

  1. Talleu el tomàquet per la meitat
  2. Frega’l per sobre del pà fins que surti el suc i la polpa
  3. Amaniu amb una mica de sal
  4. I finalment, li afegiu un raig d’oli per sobre

 

Rong Rong Hu / B21

 

20 de Novembre – per Meritxell Torres B21

39 ANYS SEPAREN DUES DATES QUE HAN MARCAT EN LA HISTÒRIA NACIONAL ESPANYOLA

Ahir, dijous 20 de Novembre va morir l’Aristòcrata més important i rellevant que hi ha hagut al nostre país en els últims 50 anys. La Duquesa d’Alba, amb un nom realment infinit ( María del Rosario Cayetana Paloma Alfonsa Victoria Eugenia Fernanda Teresa Francisca de Paula Lourdes Antonia JosefaFausta Rita Castor Dorotea Santa Esperanza Fitz-James Stuart y de Silva Falcó y Gurtubay), va morir ahir als 88 anys després de passar uns dies crítics a la Unitat de Vigilància Intensiva (UVI) degut a una forna pneumònia que ha fet que la Cap de la Casa d’Alba anés apagant-se poc a poc en els últims dies.

La tan exhuberant dona amb els cabells blancs i arrissats, a més de ser Duquesa d’Alba (títol pel qual era majoritàriament reconeguda) tenia 49 títols en total, era l’aristòcrata amb més títols nobiliaris del món segons el llibre Guiness dels rècords. Posseia una fortuna d’uns 2.800 milions d’euros que seran heredats per la seva família (fills, néts..). El seu marit Alfonso Díez va renunciar a l’herència de la Duquesa quan aquests van casar-se l’any 2011, ja que per a alguns dels seus fills, el casament d’aquests, per l’home només suposaria l’herència milionària de Cayetana, és a dir, no acabaven de creure’s que el motiu d’ell fós amor cap a la seva mare. És per això que Alfonso va renunciar als diners.

Per casualitat (o no), trenta-nou anys abans de la mort de Cayetana d’Alba, un també dijous 20 de Novembre, aquest cop de 1975, va morir Francisco Franco, militar i dictador. Ell mateix va autoproclamar-se cap d’estat l’any 1939, quan acabà la Guerra Civil Espanyola, imposant “El Franquisme” una dictadura fomentada en la repressió dels drets i desitjos dels espanyols que durà fins la seva mort als 82 anys, ja molt debilitat.

Una altra casualitat pot ser que 39 anys abans d’això va morir també el falangista José Antonio Primo de Rivera als 33 anys, afusellat per la condemna d’un tribunal Republicà durant els inicis de la Guerra Civil.

 

Molta casualitat? 39 anys separen la mort del falangista i el dictador, i 39 anys més separen la mort d’aquest últim i l’aristòcrata més irrellevant del nostre país.

Poden ser conspiracions…? Qui sap? De totes maneres, els dos primers eren personatges que van fer mal a la societat espanyola, i la tercera tan sols era una representació de l’aristocràcia, tot i així també vivia gràcies als nostres diners, per tant, sento si sembla molt fort, però no és tan greu que tots els personatges importants políticament del nostre país vagin morint.

SOBRE EL NACIONALISMO CATALÁN

Durante la última semana dos reconocidos historiadores, Santos Juliá y Josep Fontana, han aparecido en la páginas de EL PAÍS reflexionando sobre las características históricas del nacionalismo catalán y el llamado “proceso soberanista”. Como estamos tratando estos días el tema en clase, os propongo que les echéis un vistazo, aunque sean tres  artículos bastante largos, mirando en qué se parecen y en qué se diferencian los pensamientosdelos dos historiadores:

http://politica.elpais.com/politica/2014/10/31/actualidad/1414776528_960807.html

http://cat.elpais.com/cat/2014/11/05/cultura/1415221082_397634.html

http://cat.elpais.com/cat/2014/11/05/actualidad/1415221818_198912.html

Manuel Pavía por Rong Rong Hu/B21

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, mejor conocido como General Pavía, fue un militar español que participó en la sublevación de Villarejo en 1866 bajo el mandato de Prim. No obstante, éste pronunciamiento fracasará, por lo que Pavía partirá al exilio, regresando a España años después, tras el triunfo de la Revolución de 1868, comúnmente conocida como La Gloriosa o La Septembrina, y destronando así, a Isabel II, monarca en aquel entonces.

General Pavia

Otro dato curioso es que Pavía fue designado Capitán General de Castilla la Nueva debido a que combatió, durante la Primera República,  contra los carlistas en Navarra y a los movimientos cantonales en Andalucía.

Pero, ¿cuál es la verdadera importancia de este hombre? Es decir, ¿qué papel ha aportado a la historia de España?

 

El acontecimiento principal por la que se le atribuye tanta importancia a este militar es debido al Golpe de Estado de Pavía producido el 3 de enero de 1874. Este golpe de estado, también conocido como Golpe de Pavía, fue encabezado obviamente, por el mismo Manuel de Pavía.

Consistió en la ocupación del edificio del Congreso de los diputados para interrumpir la votación de un nuevo presidente, sustituyendo así a Emilio Castelar.

Por lo tanto, el objetivo de este golpe fue impedir que Castelar fuera desalojado del gobierno, aunque éste no aceptó seguir en el poder a causa de éste medio anti-democrático que se usó por conseguir el propósito, de modo que Pavía, acabó poniendo al frente al general Francisco Serrano.

De este modo, dio paso a la segunda etapa de la Primera República Española, la cual recibe el nombre de “República Unitaria” o “Dictadura de Serrano”.

Entrada de las fuerzas de Pavía en el Congreso de los diputados

 

Rong Rong Hu / B21