El nom de Joan Pujol pot resultar completament aliè per a algú amb manca de coneixements avançats en l’àmbit històric pel que fa a la Segona Guerra Mundial i, sobretot, pel que fa al Desembarcament de Normandia.

Resulta curiós pensar que un país com és Espanya, que no ha intervingut militarment i s’ha mantingut al marge d’aquesta guerra, sigui pàtria d’un civil, un català, que va canviar el destí en tots els àmbits (polític, econòmic, militar, social …) fins a saber quin any, de la Segona Guerra Mundial. Dons sembla dificultós pensar en com hauria estat aquell futur alternatiu sense la transcendental contribució de Joan Pujol.

De nom en clau Garbo, Pujol va rebre una ordre directa, a gairebé 6 mesos de l’anomenat dia D, del futur president dels Estats Units i, per aquells temps, general i comandant aliat a càrrec d’aquesta invasió, Dwight D. Eisenhower . Aquesta ordre deia el següent: “Només et demano que em treguis de sobre el XV exèrcit els dos primers dies. Res més “. Doncs al llarg de les costes es trobaven les forces alemanyes: 56 divisions (entre 560.000 i 840.000 soldats o unitats), 10 d’elles eren ni més ni menys que Panzer blindats i 4 divisions de la SS. Cobrien, protegien i estaven alerta de possibles assalts per mar al llarg de la costa atlàntica francesa i belga, sector Calais, principalment.

Fer un desembarcament amb aquests nivells de defensa seria un carreró sense sortida que portaria a les forces anglo-americanes directament a l’aniquilació i haurien cobrat un alt preu en vides humanes. Calia aclarir el camí, i aquesta era precisament la missió que acolliria el nom d’Operació Fortalesa; mantenir les divisions alemanyes allunyades del punt de desembarcament el temps suficient per desplegar l’exèrcit anglo-americà en les seves costes. El pla constava d’un desembarcament fantasma a Calais i un arriscat i rigorós comès d’espies dobles del qual, Joan Pujol, va ser la peça clau. Va ser l’home que va guanyar-se la confiança del servei d’intel·ligència alemanya i influir en les decisions de fins al mateix Hitler, tenint un paper tant crucial i determinant, que va ser condecorat amb medalles d’ambdós bàndols (La Creu de Ferro i l’Ordre de l’Imperi Britànic ) i ser nomenat “l’espia més valuós”, també en tots dos bàndols.

Durant la seva joventut, afectat i dominat pel seu odi cap al totalitarisme, Pujol va buscar la forma de servir a l’únic país que es mantenia ferma davant Hitler: espiar com a agent doble per demolir el nazisme. Però Pujol va ser rebutjat i va ser llavors quan es va oferir a Abwehr, els serveis d’intel·ligència alemanya que a Espanya, disposaven d’alt poder. Aquesta vegada, va ser acceptat i Arabel va ser el seu nom en clau per als alemanys. A l’abril de 1942, Pujol va ser captat com a espia doble per al bàndol anglès i va ser portat a Anglaterra per participar en aquesta farsa.

Amb el suport d’un grup d’espies i la supervisió del coronel Strangeways, es va crear FUSAG, un exèrcit fantasma d’un milió de soldats inexistents sota el comandament del general Patton, amb un únic objectiu: convèncer a Hitler que el desembarcament es produiria en Calais. Aquesta farsa va ser portada a terme mitjançant una xarxa d’estratagemes en les quals constaven 1200 missatges que Garbo va enviar a l’Abwehr. El nombre de missatges era equivalent al seu objectiu, ja que també havia de fer desaparèixer l’exèrcit aliat real a mesura que creava l’exèrcit fantasma. La medalla d’honor va venir al convèncer a Hitler per mantenir en les seves bases de Calais les divisions de tancs alemanyes el temps suficient pera que l’exèrcit aliat realitzés amb èxit el seu desplegament -malgrat el quantiós nombre de baixes- i, d’aquesta manera, obrir un sender cap a la reconquesta d’Europa.