Avui és el dia per als Escocesos, avui 18 de Setembre de 2014. Gairebé 4,3 milions d’Escocesos més grans de 16 anys decideixen si la seva regió, que forma part d’Anglaterra des de l’aprovació de l’acta d’Unió d’aquesta amb Escòcia com a un país comú, hauria de ser independent del Regne Unit.
Perquè ells han pogut convocar un referèndum tan senzillament i els catalans no? És molt senzill. A Anglaterra hi ha un “buit legal”, és a dir no existeix cap llei que impedeixi un referèndum (sigui de la temàtica que sigui), sempre que el parlament anglès n’estigui d’acord, i així va ésser l’any 2012 quan David Cameron, primer ministre anglès, i Alex Salmond, ministre principal del govern autonòmic escocès, van signar un acord on totes dues parts acceptaven un referèndum per a que els escocesos decidissin el futur del seu país, fós quin fós el resultat.
Aquí, a Catalunya, fa uns tres anys que es va engegar el procés sobiranista encapçalat llavors pel president Artur Mas i amb el recolzament dels partits sobiranistes catalans com Esquerra Republicana de Catalunya, la CUP o IPC
Des de llavors s’han dut a terme tres manifestacions multitudinàries organitzades per l’Assamblea Nacional Catalana, una organització popular, unitària i plural amb l’objectiu de recuperar l’estat Català,coincidint amb l’11 de Setembre, diada de Catalunya. L’any 2012 es va celebrar una macro-manifestació als carrers de Barcelona que van omplir entre 1 i 1,5 milions de persones. L’any següent, el 2013, va tenir lloc una cadena humana de 400 km, la Via Catalana, que unia el nord amb el sud de Catalunya, des de la Jonquera fins a les Cases d’Alcanar reseguint tota la costa catalana amb una participació d’uns 1.600.000 catalans i catalanes a favor de la independència.
Aquest any, però, ha estat el més reivindicatiu. Els catalans a favor de la llibertat del seu poble van traçar una V gegant que recorria la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal de Barcelona, unint-se a la plaça de les Glòries, on hi havia el vèrtex d’aquesta lletra en reivindicació de la Victòria del poble català i del Vot que demanen a l’estat Espanyol. Fins a 1,8 milions de persones van assistir el passat dijous 11 de Setembre a la gran manifestació.
El que més volen els catalans és un vot que demostri la voluntat del poble, encara que potser sigui el NO el majoritari.
El govern Espanyol no permet a Catalunya dur a terme un referèndum com el que s’està portant a terme avui a Escocia, potser perquè la nostra comunitat autònoma és un dels principals motors econòmics del país? També he d’afegir que aquest sentiment independentista ha anat augmentant a mesura que al llarg de la crisi econòmica que està patint Europa l’estat Espanyol ha près molts privilegis als catalans i ha negat concessions com la d’una hisenda pròpia.
Per tant, Espanya s’està tirant pedres a la seva pròpia teulada; no permet el referèndum que tants catalans esperen, però tampoc els dona beneficis que facin que aquests afluixin el seu interès de lluitar.
Aquest any precisament ha estat clau, ja que és el tricentenari de l’11 de Setembre del 1714, dia que Barcelona va ser arrasada i any en que l’estat català va caure en mans de les tropes del rei Felip V.
Meritxell, que IPC és l’acrònim de INDEX de PREUS al CONSUM. Ho has posat per Iniciativa per Catalunya. Mira que el títol del teu article posa una cosa i desprès parles d’altra. Hauries de canviar-lo o afegir més idees sobre el cas d’ Escòcia (pots posar-les a l’article de Toni).
Està molt ben escrit, com sempre, Meritxell, i has procurat ser prou imparcial, però has donat les dades proporcionades pels mateixos convocants, el Govern de la Generalitat o els medis afins. Ja saps que la qüestió de les dades és sempre problemàtica perquè els que convoquen les manifestacions diuen que ha estat un éxit i els que estan en contra les rebaixen. Jo he anat a algunes com les dels Indignats, una de les més grans que ha hagut a Catalunya, i el Govern crec que va did que erem 10 o 15.000. Per què? Perquè no l’interessaba.
Tu has dit que a Gran Bretanya havia un buit legal. El problema és que aquí no i la Constitució del 78 no contempla la secesió. Per això es parla de xoc de legalitats o “de trens”.
No has comentat altres causes que tambè expliquen l’expansió de l’independentisme com la cris económica, la crisi política en general debut en gran part a la corrupción i l’ús que ha fet el Govern de Artur Mas de tot això, quan ell és copartícep de moltes d’aquestes qüestions (exemple: la Generalitat és “estat”, els casos Palau de la Música i Pujol, les retallades en educación i sanitat…)
En quant al Tricentenari, suposo que sabràs que hi ha hagut molta manipulació, interessada tambè.