MOMENTS DE TRANSICIÓ
Desde la mort del Generalíssim el 1975 fins que es dissolgué el partit de Calvo Soltelo Unió de Centre Democràtica el 1982, aquest va ser el període clau en la història d’Espanya i gràcies al qual ara tenim un país molt diferent del d’aleshores, per a molts la Transició va ser aire fresc per un país reprimit i trist.
Com que els meus pares en aquella època eren molt joves (4 i 1 anys), no recorden pràcticament res de la transició democràtica ni de la superació del franquisme, així que he hagut de recórrer a la següent generació, els avis.
Tots coincideixen en dades molt semblants, entre la gent de poble i poc posada al món de la política hi havia un cert desconeixement real de la situació i de com de perjudicant havia estat el règim Franquista a Espanya, ja queaixí havia estat des que havíen nascut, no havien viscut cap tipus de país diferent fins llavors. Sí, va ser com una alegria interior, que en aquell temps no podia expressar-se del tot, la mort de Franco va capgirar la situació social, política i econòmica arreu.
Era el moment de la fi de la repressió a unes identitats, a uns sentiments i a una manera de viure liberal, sense por d’ésser jutjat per parlar en català, o per dir que el règim Franquista era dolent, etc.
La meva àvia materna, que es diu Montserrat m’ha explicat que quan la meva mare i el meu tiet eren petits, vivien en un pis molt petit a la Rambla Catalana de l’Hospitalet, una zona més aviat pobre i de classe treballadora i, per tant, sense massa cultura ni coneixement de política. Quan va morir el generalíssim però, el barri de la Torrassa va cobrar vida, semblava que havien arribat nous temps.
A més, al cap de temps de morir Franco va publicar-se un llibre de les seves memòries “Franco, Ese Hombre” que tothom, els que eren a favor, en contra i els que no deien res, va anar a comprar-lo a les llibreries fins que s’exhaurien milers i milers de copies.
Davant just de casa els meus avis hi havia una llibreria que es deia el Libro Viejo, diu que en els dos mesos després de la publicació de les memòries van fer el dineral de la seva vida, hi havia cues infinites que omplien de vida els bars, comerços… Seria per morbo que la gent el comprava?
Tens molta raó en el que dius, que hi ha una generació que pot dir poques coses de la Transició perquè no la va viure. La teva solució ha estat “saltártela” i anar a entrevistar als teus avis. I el que diuen és cert, que durant uns quants anys la vida al barris va escletar… fins que varen arribar les eleccions municipals.
Recordo el títol, però no el llibre, si no fos per tu no coneixeria aquesta petita història. Per cert, hauries de preguntar-lis més qüestions als teus avis.