Països desenvolupats i països subdesenvolupats -Maria Fernández E31

A ciutadania hem estat estudiant els drets humans i les desigualtats entre els països del món. Enllaçant les dues assignatures he escrit aquest informe per tal de conèixer les principals diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats. He consultat diferents plataformes d’internet i he fet la comparació entre les dades obtingudes sobre demografia, alimentació, sanitat, ensenyament, activitats econòmiques, situació política i localització entre ambdós grups.

Els països rics (els que formen Europa occidental i EEUU, Austràlia i Japó) són poblacions estables, amb poc o nul creixement, és per això que les seves piràmides de població són més aviat rectangulars, no com les dels països subdesenvolupats (Àsia, Àfrica, Amèrica del Sud i Europa oriental), les quals són pràcticament triangulars i reflecteixen el seu creixement demogràfic accelerat i la seva gran quantitat de població jove.
La durada de l’esperança de vida en els diferents països depèn de dos factors estretament lligats; l’alimentació i la sanitat. D’aquesta manera, en els països desenvolupats, la població té tots els aliments necessaris i en bon estat. Inclós una part d’aquesta pateix obesitat. També gaudeix de serveis sanitaris, tan públics com privats, per la qual cosa tothom té accès a una sanitat de qualitat i als tractaments i medicaments que fan falta. Per l’altra banda, en els països subdesenvolupats una gran part de la població té una alimentació deficitària, que deriva en malnutrició i diverses malalties i transtorns alimentaris. La sanitat també és pèssima, hi ha molt poca higiene i una manca de medicaments per malalties per les quals, els països desenvolupats, tenen cura des de fa anys (pneumònia, diarrea i xarampió).
L’ocupació dels habitants també varia segons el país en que es troben. Així, en les zones desenvolupades, destaquen les ocupacions del sector terciari (béns i serveis) amb més de la meitat de la població activa, seguides de les ocupacions industrials (56%) deixant al marge el sector primari, basat bàsicament en l’agricultura de mercat. En canvi, en els països subdesenvolupats aquests percentatges s’inverteixen totalment, ja que el sector terciari és pràcticament inexistent, l’agricultura que hi predomina és de subsistència i la població que es dedica a l’indústria és cada cop major pel fet que estan sobreexplotats pels països rics.
Una altra de les diferències rellevants entre els països desenvolupats i subdesenvolupats és la situació política, ja que, mentre que en els primers predomina la democràcia i es respecten més els drets humans, en els segons hi ha dictadures i es respecten amb molt poca mesura els drets humans.

Com la descripció anterior mostra, hi ha immenses diferències entre els països desenvolupats i subdesenvolupats. Clarament i en tots els aspectes, el nostre món és un món desigual, on la riquesa i la pobresa formen un cercle viciós del qual éés molt difícil sortir.

Tractat Internacional de Comerç d’Armes – E31 Marina Moreno i Maria Fernández

Com que estem veient la pel·lícula del Senyor de la Guerra a classe, hem buscat informació sobre les armes i la seva comercialització. Ens ha cridat l’atenció el tema del Tractat Internacional de Comerç d’Armes. A continuació us mostrarem les seves principals característiques:

-El primer Tractat Internacional de Comerç d’Armes va ser aprovat el 2 d’abril del 2013. Es va tractar d’un moment històric, ja que s’havia intentat moltes vegades, fins i tot en época d’entre guerres, i mai no havia tingut èxit.

– Aquest tractat permet passar d’un món on no hi havia regulacions globals de les transfernències d’armes convencionals a un sistema mundial on hi ha normes comunes d’obligat compliment per els estats membres.

-S’ha passat a tenir control dels traficants, de la incapacitat dels estats fallits i de la irresponsabilitat de massa estats.

-Actualment, aquest tractat es reconeix com el vincle entre els control de les armes i la mort i la destrucció que genera.

El tractat estipula que no s’han de vendre armes en països amb grans violacions dels drets humans.

-El TCA redueix el patiment humà ja sigui en el context d’un conflicte armat o en altres situacions en les que la seguretat humana està amenaçada.

Valoració personal: Creiem que l’aprovació d’aquest tractat és un avenç en la societat i en la seguretat mundial. Tenint en compte la gran quantitat de diners que mou aquest subsector anualment (70.000 milions d’euros) considerem que és un aspecte important i ens alegrem de que s’hagi aprovat. Però ens sorprèn que no s’hagi aprovat abans encara que tenint en compte la quantitat de gent que hi treballa darrera, suposen que tampoc interessava. Desitgem que gràcies a aquest tractat millori la seguretat de la població en general.