¿Porqué Santiago Casares Quiroga? por Álvaro Martínez

Santiago Casares Quiroga nació en La Coruña (España 1884) y murió en París (Francia 1950)

Sorprende observar que el secretario general de un partido minorista gallego fuese presidente del gobierno de España sin ganar las elecciones.

Santiago Quiroga era de ideología republicana, tanto que fundó la ORGA (Organización Republicana Gallega Autónoma), y por tanto formó parte de la oposición de la dictadura de Primo de Rivera.

Entre sus cargos destacan, Ministro de Gobernación, Ministro de Obras Públicas, Ministro de Guerra, Ministro de Justicia, Ministro de Marina (en el gobierno provisional), diputado en las cortes constituyentes y Presidente del Gobierno.

También me gustaría destacar su gran amistad con Manuel Azaña, Presidente de la República, que quizás fue uno de los motivos por los cuáles consiguió ser presidente del gobierno, a parte de sus ideas políticas.

Durante la Guerra Civil dimitió y se marchó a Francia exiliado, se duda de si realmente entregó las armas a las organizaciones obreras.

AFUSELLAMENTS DE BADAJOZ – per Meritxell Torres B21

El final de la República no semblava haver d’arribar tan de cop com ho va fer, els generals que organitzaren l’Aixecament però, no eren massa organitzats i no van anar a l’una, tan és així que la Guerra començà en dies diferents en els diferrents territoris del país que veia arribar una època difícil.

La guerra començà el 17 de Juliol al Marroc, territori a càrrec del General Franco, i més tard, els següents dies s’expandí a la resta d’Espanya.

Els nacionals, així anomenaven al bàndol a favor del cop i que inicià la guerra, van començar a aclaparar Espanya des del sud, avançant cap al nord a mida que el temps passava. Badajoz, una ciutat del sud, d’Extremadura, va ser un dels primers territoris invaïts per l’exèrcit, el que va passar en aquesta ciutat el 14 d’agost del 1936, poc temps després d’iniciar-se la guerra, va ser tan gros que els fets acabaren anomenant-se la Batalla de Badajoz, que podriem anomenar també la Batalla Campal, perquè no va haver-hi cap tipus de regulació.

El general Yagüe va ser l’encarregat de dirigir les seves tropes cap a la ciutat-fortalesa de Badajoz. Allà els nacionals van dur a terme una masacre afusellant a la plaça de toros a tot aquell “vermell” o “roig” que s’oposava a l’ocupació de la ciutat, mentre nobles no partidaris de la República s’ho miraven des de les grades.

En total va haver-hi més de dos mil afusellaments. I entre exiliats i gent que va fugir i morts, la població de la petita ciutat extremenya es reduí en un 10%.