Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (14 de gener de 1892 – Wiesbaden, 6 de març de 1984) va ser un pastor luterà alemany que va fundar juntament amb Dietrich Bonhoeffer l’Església Confessant, que es va oposar a la nazificació de les esglésies alemanyes.

Va escriure també un poema mundialment reconegut anomenat “Quan els nazis van venir…“. Tracta sobre les conseqüències de no resistir les tiranies en els primers intents del seu establiment. Crec que seria interessant comentar el poema a la classe ja que estem donant el tema de la Guerra Mundial.

Quan els nazis van venir

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Para hacernos una idea a como vivian los soldados durante la I G.M he encontrado una carta escrita por un soldado francés donde explica como se siente, creo que es interesante:

« Esos tres días pasados encogidos en la tierra, sin beber ni comer: los quejidos de los heridos, luego el ataque entre los bochos (alemanes) y nosotros. Después, al fin, paran las quejas; y los obuses, que nos destrozan los nervios y nos apestan, no son dan tregua alguna, y las terribles horas que se pasan con la máscara y las gafas en el rostro, ¡los ojos lloran y se escupe sangre!, Después los oficiales se van para siempre; noticias fúnebres que se transmiten de boca en boca en el agujero; y las órdenes dadas en voz alta a cincuenta metros de nosotros; todos a pie; luego el trabajo con el pico bajoy las terribles balasy el horrible ta-ta-ta de las ametralladoras.»

Carta de un soldado francés. Verdún, marzo de 1916.