L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER – Ariadna Esteve B21

  • Les condicions de vida

Es va produir una desintegració social degut al creixement accelerat que va experimentar Barcelona. Les condicions laborals eren força escasees ( les jornades de feina eren de 10 a 12 hores, fins i tot els diumenges ), ja que no hi havia contractes laborals. La higiene i la seguretat laboral era inexistens.

Aquestes condicions portava a els obrers a malgastaar el temps a la taverna i a la passivitat.

descarga

Barraques a la platja del Somorrostro

de Barcelona, google imatges ©

  • Les ideologies i els sindicats

Durant el primer terç del segle XX, el moviment obrer espanyol continuava dividit en dos gran corrents: el socialista i l’anarquista. A més dels sindicats, el moviment obrer va disposar d’un important partit polític, el PSOE. De la Federació de les Joventuts Socialistes del PSOE es va crear al 1921, el Partido Comunista de España (PCE). El Partido Comunista Obrero Español (PCOE) que por després, es va fusionar amb el PCE.

  • La dinàmica social del moviment obrer (1898-1931)

Entre el 1898 i el 1831 les reivindicacions obreres es van canalitzar sobretot mitjançant vagues i manifestacions.

Al final, el moviment obrer va aconseguir la llibertat dels gairebé 3000 detinguts, la readmissió dels vaguistes acomiadats i un augment salarial. A més es va anunciar la jornada laboral de vuit hores.