Cervera, una ciutat plena d’história (Maria Fernández E31)

La meva família (tan materna com paterna) és de Cervera i hi anem molt sovint. Sempre m’ha cridat l’atenció com, per ser una ciutat petita i desconeguda, pot tenir tanta història. Per donar-lo una mica a conèixer i que la seva història estigui menys oculta del que ho ha estat fins ara he decidit parlar sobre ella.

Cervera és un municipi de la província de Lleida, és la capital de la seva comarca, la Segarra.

Està situada en un altiplà i envoltada de camps de cereals. La població (9039 hab.) es dedica majoritàriament al sector primari (agricultura) i es troba, una gran part, concentrada al nucli de la ciutat i l’altra escampada en forma de població rural, creant així petites poblacions (Malgrat, Prenyanosa, Vergós, etc.) que pertanyen al municipi de Cervera.

S’hi parla xipella, un dialecte derivat del català occidental, caracteritzat per la pronunciació de “e” i “o” tancades en comptes de la vocal neutra o “u” quan es troben en situació àtona i també algunes paraules que no s’utilitzen fora de la comarca segarrenca (moixó=ocell petit, clapar=dormir, silló=càntir, etc.).
Hi fa un clima d’interior, amb temperatures molt diferenciades entre estiu i hivern, degut a la llunyania del mar. Un fet curiós del seu clima és la característica boira densa que es situa a l’altiplà cerverí a les époques fredes, element que provoca un clima humit que fa augmentar la sensació de fred. No és curiós així que, durant aquestes époques els carrers estiguin buits i inactius.

imageimage

HISTÓRIA

És turísticament una ciutat atractiva degut a la seva abundant história. Actualment hi ha un Centre d’Informació Turística pels turistes que visiten la ciutat. História cerverina resumida:

-Fins 1182 era un municipi musulmà fins que aquest va ser reconquistat pels cristians. Desgraciadament, avui en dia no queden restes arquitectòniques d’aquesta etapa.
-El 1702 va obtenir el título de ciutat degut al nombre d’habitants, malgrat que hi predomina un ambient de poble.
-Entre 1700 i 1715 hi va haver la Guerra de Successió espanyola, en la qual Cervera va tener un paper important: Interessadament, els nobles cerverins recolzaren a Felip V, mentres la resta de Catalunya recolzava a Carles. Així que, després de la victòria dels borbons, com a recompensa, Cervera va rebre títols honorífics i també la Universitat de Cervera, la qual va substituir a les set universitats que fins llavors hi havia a Barcelona. Amb aquesta institució, Cervera es va enriquir culturalment i va formar grans sabis, com l’inventor del submarí, Narcís Monturiol.
-El 1833 la Universitat de Cervera es va traslladar a Barcelona.
CELEBRACIONS

Cervera és també centre de nombroses celebracions, des de principis se l’ha considerada una ciutat festiva; existeix un refrany que la compara amb la ciutat propera de Tàrrega, “Tàrrega comerciant, Cervera comediant”. I és que Cervera mai ha tingut gaire bona mà en els negocis, però si que hi va haver una empresa que la va fer créixer industrialment, la empresa de mobles “les tres V”, la qual va tancar per problemes amb els treballadors.
La festa cerverina més destacada és l’Aquelarre, es celebra a l’Agost i és freqüentada per nombrosos joves catalans que els hi agrada ballar sota el foc i veure els espectacles que durant una nit omplen els carrers de la ciutat.
També és remarcable la Festa Major de Cervera, amb gegants i diables (els carranquers de Cervera, que també són els protagonistes de L’Aquelarre), Sant Magí (18 & 19 d’agost), on els nens, acompanyats de raquets, van fins la font de Sant Magí a buscar aigua i també la Passió de Cervera i Els Pastorets, espectacles on participen els cerverins, amb llarga tradició i representats per Nadal (Pastorets) i abril i maig (La Passió).

imageAquelarre  imageFesta Majorimage Sant Magí

LLOCS D’INTERÈS

-Plaça Major, amb pòrtics al seu voltant i amb l’Ajuntament.
-L’Ajuntament, més anomenat Paeria, d’estil barroc i amb gàrgoles sota els balcons que representen els sentits, caràcters, etc.
-El Campanar: Sobre la Paeria, és un dels pocs campanars catalana que encara es toquen manualment.
-El Carrer Major, empedrat i estret, amb cases estretes i altes en ambdos costats.
-Plaça de la Universitat, aquest any hi han fet obres. Ara es una plaça maquíssima, ampla, peatonal, amb maravelloses vistes de la Univeristat. Per Nadal hi posen un enorme avet i una pista de patinatge sobre gel sintètica.
-La Universitat, un edifici enorme de pedra calcària. Es pot visitar per dintre. Actualment s’utilitza com a institut (Institut Antoni Tarroja).
-Església de Santa Maria, d’estil gòtic, ss.XIV-XV.
-Monument a la Generalitat de Catalunya
-Sindicat, part de l’antiga fàbrica que treballava la farina. La resta d’edifici va ser cremat en un incendi.
-La Palma, al costat del Sindicat, és una antiga fàbrica de galetes.
-Carreró de les Bruixes, molt estret i fosc. Es creu que antiguament hi vivien bruixes les quals cremaven a la foguera quan les enxampaven.
-Església de Sant Pere el Gras, a les afores, amb planta circular i estil romànic.
– Museu del Blat i la Pagesia, Museu Duran i Sanoere (arqueologia i história local)
– Castell, del qual, actualment només se’n conserva una petita part. Els Reis de Cervera varen ser molt importants, de fet, el rei cerverí es va casar amb la reina barcelonina.
-Museu del Marc Márquez, darrerament establert.

imagePlaça Major imageSindicatimagePlaça de la UniversitatimageSanta Maria imageSant Pere el Gros

PERSONATGES IMPORTANTS DE CERVERA

-Marc Márquez, guanyador de MotoGP dos cops (també guanyador en categories inferiors, Moto2 i Moto3). Ha donat molta fama a la ciutat, encara que ara es traslladi a Andorra, els cerverí el considerarem sempre un més, ja que ha crescut com un jove cerverí més.
-Alex Márquez, germà del Marc, guanyador de Moto2.
-Pepa Fernández, periodista, guanyadora de nombrosos premis periodística nacionals (Premi Onda, micròfon d’Or, dos micròfons de Plata, entre d’altres). Fa uns anys que és la protagonista de “No es un día cualquiera” un magazin variat de rtv els caps de setmana pels matins.
-Josep Benet i Morell, historiador, polític i advocat.
-Alonso d’Aragó, arquebisbe de Saragossa i Virrey d’Aragó.
-Josep Ramoneda, filòsof.

imageGermans MárquezimagePepa Fernández

CURIOSITATS
-Els Reis Catòlics van firmar el tractat del seu casament a Cervera.
-“El Manuscrit de Cervera” conté les primeres danses per escrit de tota Espanya.
-Cervera és també popular per la música. Té un del Conservatoris Superiors de Música més importants catalans.
-Va ser una de les primeres ciutat en tenir tren. Actualment, hi ha una línea ferroviària que connecta  Barcelona amb Cervera.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Per veure la Plaça de la Universitat i l’activitat del Concervatori Municipal de Cervera:

Per conèixer la Universitat de Cervera en els seus temps d’activitat:
http://locarranquer.blogspot.com/2014/06/cami-ral-un-curtmetratge-molt-cerveri.html
Fonts d’informació: Algunes dades del Wikipedia, la majoria extretes de coneixements propis.

PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

Llevamos más de una semana hablando del sector primario, de la agricultura, del espacio agrícola, del hábitat rural, hemos hecho una ficha sobre el paisaje agrario del Delta del Ebro y sin embargo…

…no hemos visto imágenes de uno paisaje que tenemos muy cerca, las del Parc Agrari del Baix Llobregat:

Pues sí, tenéis que hacer OTRA ficha agraria que vale 10 puntos. Para ayudados a completarla, os recomiendo visitar la siguiente página:

http://parcs.diba.cat/web/baixllobregat/geografia-fisica

MIrad que en la parte de la izquierda también hay información sobre la vegetación, la ocupación humana, los municipios…

España en el siglo XIX (por Mar Cebrian)

Con el fin de estudiar para el proximo examen, he creado un pequeño esquema que creo que puede ayudar a los alumnos (a mi me ha servido) a aprender de forma muy clara las fechas y los años en los cuales reinaron Isabel II, Fernando VII y otros monarcas del siglo XIX:

(1788-1808) Reinado de Carlos IV
(1808) Estalla la guerra del Francés y se produce el Motín de Aranjuez.

(1810-1813) Reinado de José I

(1814-1833) Reinado de Fernando VII
(1814-1820) Primera Restauración absolutista
(1820-1823) Trienio liberal
(1823-1833) Segunda Restauración Absolutista o Decada Ominosa
(1830) Conflicto dinastico por el nacimiento de Isabel II
(1833) Muere Fernando VII

(1833-1868) Reinado de Isabel II
(1833-1843) Regencias
(1833-1840) regencia de Ma Cristina
(1440-1843) regencia de Espartero

(1843-1868) empieza a reinar Isabel II
(1844-1854) decada moderada
(1854-1856) bienio progresista
(1856-1868) Segunda decada liberal conservadora.
(1870-1873) reinado de Amadeo I

Además, visto con colores diferentes para cada periodo mejora mucho.

Espero que os haya servido.

MNAC per Aina Santiago B-21

Fa unes setmanes vam fer una sortida amb la classe d’història, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Un cop dins ens van dividir en dos grups, els que fan història de l’art, que anirien observant les obres necessàries per a la selectivitat, i els que no fan història de l’art. Nosaltres només vàrem veure les col·leccions d’art modern.

Com era el primer cop que anava a aquest museu, em va agradar molt veure l’interior del Palau Nacional de Montjuïc.

Imatge feta per mi mateixa amb el mòbil, al interior.
Imatge del interior d’una de les cúpules del palau. També feta per mi.

Em va agradar tota l’exposició, però potser destacaria els cartells modernistes. Com per exemple:

Tournée du Chat Noir per Théophile Alexandre Steinlen

Aquest cartell és una litografia en color, que vaig veure molt a París, aquest estiu quan vam anar de viatge de fi de curs.

“Usines Delin” per Georges Gaudy

Una altra sala que em va agradar molt és la presentació d’art i guerra civil. D’aquesta sala destaco alguna propaganda o fotomuntatges de l’època.

“Aixafem el feixisme” per Pere Català Pic. Foto feta per mi.

Per acabar aquesta entrada, recomanaria aquesta exposició a tothom que li agradi l’art, veritablement val la pena anar-la a veure.

MNAC 3ra PARTE – Arianda Esteve

Hace unas semanas fuimos al Museo Nacional de Arte Cataluña (MNAC), el cual destaca por su colección de arte Románico, considerada una de las más completas del mundo. Ahora bien me gustaría destacar la siguiente colección y obras.

  • La batalla de Tetuán 

Es un cuadro pintado por Mariano Fortuny y Marsal entre 1862 y el 1864, donde se reflejan los hechos de la batalla de Tetuán. Se encuentra en el MNAC en la sala 11.

525px-MARIANO_FORTUNY_-_La_Batalla_de_Tetuán_(Museo_Nacional_de_Arte_de_Cataluña,_1862-64._Óleo_sobre_lienzo,_300_x_972_cm)La batalla de Tetuán, Wikipedia ©

  • Ábside de San Clemente de Tahull

Es una pintura románica perteneciente al conjunto de la decoración mural de la iglesia de San Clemente de Tahull en el Valle de Bohí. Actualmente se expone en el  MNAC.

375px-Meister_aus_Tahull_001

Ábside de San Clemente de Tahull, Wikipedia ©

  • Ramón Casas y Pere Romeu en un tándem

Es una pintura al ólea realixada por Ramon Casas, esta pintura estuvo decorando la pared principal de Els Quatre Gats centro de reunión de los modernistas.

330px-Casas_tandem

Ramón Casas y Pere Romeu en un tándem, Wikipedia ©

Y aquí una pequeña selección de todas las obras que se encuentran en el Museo Nacional de Arte de Cataluña.

XII Jornada sobre la violencia de genero en Castelldefels – Valentina Fassi B21

El pasado martes 25 de noviembre  se desarrollaron dos actos dentro de las actividades programadas en las jornadas.

Una concentración ante el Ayuntamiento y lectura del manifiesto contra la violencia de género, a cargo de alumnos participantes en el concurso de presentaciones contra la Violencia de Género “Dí la tuya y transforma”. En el que participe yo.

Y una conmemoración del Día Internacional para la eliminación de la Violencia de Género en la plaza de la Iglesia. El acto integró una concentración y lectura del manifiesto a cargo de Amparo Tomé y Joan Torné, la actuación de la escuela de artes escénicas de Castelldefels Performing Arts, la escuela a la que pertenezco, y cantaron Joaquín Catalán, mi profesor de canto, y Sofía Colla con coreografía de Q-Ladies y la colaboraron de la Agrupación de Cultura Popular.

 

En mi opinión, por lo que yo vi, muy poca gente asistió al manifiesto y por lo tanto no se vio mucho interés.

Una de mis preguntas fue, ¿Porqué se lucha por la violencia contra las mujeres y no contra la de los hombres también?

¡No tengo una perra gorda! por Andrea Avellino

Ayer, hablando con mi abuela, me dijo una frase que me llamó la atención especialmente: no tengo una perra, refiriéndose a que no tiene dinero.

Muchas veces lo había oído, pero nunca me había interesado por su significado. A sí que como me encontraba en una comida familiar aburrida, por curiosidad me puse a buscar y encontré que tiene que ver con el siglo que justamente nos hemos examinado.

Su significado es el siguiente:

Su origen está en el 1868 con la creación de una nueva moneda oficial por el gobierno provisional, liderado por Serrano. Desde el reinado de Fernando VII había un déficit crónico de la hacienda pública y además también había intenciones de unificar la moneda. Esta era la peseta.

Ambas monedas, las de 10 y las de 5 céntimos son a las que se debe el famoso dicho. Ambas llevaban grabadas en la cara un león rampante que sostenía un escudo de España(como se puede ver claramente en la foto), como la población de entonces no lo llego a entender asociaron este felino con un perro grande. A si la moneda de valor mayor(10 céntimos) la llamaron la perra gorda y por contraposición a la menor(5 céntimos), la perra chica

Sebastião Salgado por Andrea Avellino

El pasado jueves seis de noviembre hicimos una salida al MNAC junto con los de historia del arte. Cuando acabamos en el museo fuimos al caixaforum, y por unanimidad decidimos visitar una exposición de fotografía de Sebastião Salgado, ya que estábamos bastante cansados par ver otra exposición de arte(cuadros).

*’El fotógrafo fotografiado’

Salgado es un fotógrafo brasileño, autodidacta y que hace fotografías de tipo socio documentales. En general fotografía en blanco y negro, además juega mucho con la luz. Ha publicado nueve libros, entre ellos se encuentra Génesis de donde son las fotos de la exposición. Definido por Lélia Wamik Salgado, su mujer(con la que ,también, trabaja) con: ‘Con estas fotografías ‘génesis’ aspira a mostrar y transmitir esa belleza (refiriéndose al mundo, de la naturaleza tanto marina como terrestre y de los animales y pueblos que hasta el momento han esquivado el largo brazo del mundo actual). Es un homenaje visual a un planeta frágil que todos tenemos el deber de proteger. En mi opinión Génesis, es una exposición que no tiene ningún desperdicio y que vale totalmente la pena ir a verla.

 Sebastião Salgado crea belleza.

Napoleón y sus hemorroides por Andrea Avellino

 

Porque fue derrotado (en parte) Napoleón Bonaparte en la batalla de Waterloo? POR UNAS HEMORROIDES

Parece raro que Bonaparte, uno de los más grandes militares de la historia, que venció varias batallas frente a diferentes coaliciones europeas, perdiera una batalla. La perdió por que durmió poco la noche anterior y tenía bastantes dificultades en su movilidad, estas le ‘obligaron’ a retrasar el ataque e hizo que el panorama empeorara y que llegara a cometer errores en su estrategia.

‘Napoleón habría perdido la gran y definitiva batalla de Waterloo precisamente porque necesitaba refrescar su imperial trasero y de no haber tenido que estar sentado en una bañera para calmar los terribles dolores que le impedían subirse a su caballo, tal vez su estrategia militar hubiese sido otra’

MNAC por Andrea Avellino

Hace unas semanas fuimos al MNAC.

De la visita a este me gustaría destacar la siguiente colección y obras.

COLECCION : Arte moderno CARTELES

La coleccion que mas me gusto sin duda alguna es la de los carteles. Yo, asocio estos carteles a París(aun que algunos sean de aquí)

Más de 1.000 carteles. Junto a grandes dibujantes como Fortuny y Casas, destacan los cartelistas norteamericanos, el fondo de cartel moderno y las incorporaciones más recientes, como las de Théophile-Alexandre SteinlenEugène Samuel Grasset o Antoni Clavé

Hay un gran numero de carteles, anuncios de le época. Se podrian describir con el termino vintage, muy utilizada actualmente.

 

Además me sorprendió mucho que en un museo se encontraran piezas tal que una muñeca o un abanico.

ENCARNACIÓN

Esta escultura está hecha por Ismael Smith. Pertenece al arte moderno y fue seleccionada para el ulturaproyecto «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»

 

No se destaca por su variedad de colores, sino por todo lo contrario.

Abanico: ESCENA GALANTE

Por último destacaría este abanico, podemos observar que la ‘gracia’ de esta obra esta en el minicuadro que tiene pintado en la parte alta de la semicircumferéncia .