Arxiu mensual: novembre de 2014

General, SEGON BATXILLERAT, SOCIETAT

El punt final de les “Highlands” Per Aina Santiago B-21

Deixa un comentari

El 16 d’abril de 1746 va suposar el punt final a l’estil de vida de les Highlands escoceses.

Mapa d’Escòcia

Per entendre el que va passar aquell abril hem de fer un viatge al passat, exactament fins al 1688. La Revolució Gloriosa va ser, com el seu nom diu, una revolució de les classes altes angleses contra l’actual rei, Jaume II d’Anglaterra i VII d’Escòcia, que va acabar amb el seu enderrocament.

Aquest fet va provocar un seguit de revoltes i guerres per tot el territori britànic entre els anys 1688 i 1745, anomenades aixecaments jacobites que tenien com a finalitat retornar el tron a la casa Estuard.

Pintura que recrea la batalla de Culloden, pintada per David Morier

L’últim aixecament jacobita va finalitzar amb la terrible batalla de Culloden el 16 d’abril del 1746. Culloden és un erm situat a prop d’Inverness (capital de les Highlands), on en poc més d’una hora va ser testimoni del qual es podria anomenar una de les batalles més sanguinàries en territori britànic.

Aquesta batalla es va lliurar entre aquest dos bàndols:

El bàndol dels jacobites, estava format majoritàriament per voluntaris dels clans de les pròpies Highlands, i donaven suport al fill de Jaume II, anomenat col·loquialment Bonnie Prince Charlie. Comptaven amb uns 5400 homes, on només el 25% de soldats estaven armats amb espases, clarament amb desvantatge.

El bàndol britànic estava capitanejat pel duc de Cumberland, Guillem August. Aquest bàndol comptava amb quasi bé 9000 homes.

La batalla va ser molt ràpida, gairebé no va durar una hora, ja que l’exèrcit britànic (el millor d’aquella època) superava en nombre als jacobites. Van morir o van ser ferits de gravetat aproximadament 2050 homes els quals 2000 eren jacobites.

Aquest fet va tenir un seguit de conseqüències, que van posar fi a l’estil de vida de les Highlands.

Cumberland en acabar la batalla va ordenar l’execució de tots els jacobites ferits o capturats. Van ser capturats aproximadament 376 jacobites. Les execucions van tindre lloc a Fort William i a la ciutat d’Inverness.

Es va prohibir la religió episcopal, la utilització del gaèlic, el sistema de clans va quedar eradicat, no estava permès portar el kilt ni el tartà. Tots els escocesos es van veure obligats a entregar les seves armes a l’exèrcit britànic.

Bonnie Prince Charlie es va veure obligat a fugir a Franca per tal de salvar la seva vida. Aquest fet va originar una de les cançons populars escoceses més coneguda, “The Sky Boat Song”.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vRjoJkb5OPY[/youtube]

Per finalitzar, actualment tant l’erm de Culloden, Fort William, i la ciutat d’ Inverness estan oberts al públic, on et pots endinsar més en aquests fets històrics.

Monument a les víctimes al erm de Culloden.

 

Pedres on estan escrits els noms dels clans que van participar en la batalla.

 

General, SEGON BATXILLERAT

LA LLEGENDA DEL TRESOR AMAGAT – Arianda Esteve b21

2 comentaris

 Castelló de Farfanya està situat a la comarca de la Noguera, pasada la capital, la qual és Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alferràs.

                          Comarca de la Noguera, la comarca més extensa

                                                          de tota Catalunya.

El castell de Castelló de Farfanya formava part de la línia defensiva. El castell es va malmetre, quedant en ruïnes, a la Guerra dels Segadors i més endavant amb altres esdeveniments militars, fins que es va abandonar definitivament a començament del segle XIX.

Ariadna Esteve Fenoy ©

Des de ven petita m’han explicat una llegenda relacionada amb el castell de Castelló de Farfanya, que es la següent:

«…Fa molts i molts anys, durant l’època dels sarraïns, vivia al castell de Castelló de Farfanya  una reina mora, la qual poseïa un gran tresor. 
Quan aquesta reina es va morir , totes les seves riqueses es van amagar dins d’una cova, en un barranc que hi ha a sota del castell  i que es conegut amb el nom del “Barranc dels Calçots” recordant la vestimenta característica dels sarraïns.

Segons la llegenda, cada any per la Nit de Nadal, quan sonava la primera campanada de les dotze, aquesta cova s’obria i a l’última campanada es tornava a tancar. En aquest espai de temps es podia intentar anar a agafar part del tresor.
Els més valents del poble, cada any quan arribava la Nit de Nadal ,  anàven cap aquell indret i així poder ser una mica més rics.
Un any, hi havia una pobra dona que tenia un fillet i no tenien res per menjar i, va decidir provar sort: quan va arribar la Nit de Nadal, va agafar el seu fillet i se’n van anar cap al barranc. Va repicar la primera campanada i es va obrir la cova, llavors la dona va entrar-hi  i va començar a omplir-se el davantal de monedes  d’or . Quan va tocar l’última campanada va sortir esverada i , una vegada a fora, va adonar-se que s’havia oblidat el seu fillet dins la cova.
La pobra dona va  començar a plorar i cridar, llavors es va sentir una veu que deia:
– No ploris, et tornaré el teu fillet, però, amb una condició:
Durant tot un any i a la mateixa hora  has de dur la roba neta i t’emportaràs la bruta. Això ho faràs fins arribar a la Nit de Nadal.
Aquell any va ser molt dur per aquella dona, però va complir la condició i, quan va arribar la Nit de Nadal se’n va anar cap al barranc i efectivament, va passar allò que la veu li havia dit: a la primera campanada de les 12 , s’obrí la porta i de dins de la cova en sortí  el seu fillet.
Des  d’aquell dia no els va faltar mai més res i van poder viure feliços…»

A dia d’avui no podem dir a ciència certa que es real aquesta història, pero n’hi han indicis que ens fan creure que si.

Les planes web consultades:

  • http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell%C3%B3_de_Farfanya
  • http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Castell%C3%B3_de_Farfanya
  • http://www.xtec.cat/centres/c5007906/activitats/jornades/c0304/tresor.html
ECONOMIA, HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA, HISTORIA DE ESPAÑA, SEGON BATXILLERAT

El pà amb tomàquet, no pan tumaca – Per Rong Rong Hu/B21

1 comentari

Tots coneixem el famós pà amb tomàquet, oi? Però no us heu preguntat mai d’on prové aquesta singularitat gastronòmica? Doncs la veritat és que jo tampoc, mai se m’havia passat pel cap fins que l’altre dia a classe d’història vaig llegir un fet curiós que data de l’època del segle XIX.
Com ja sabeu, al segle XIX hi va haver una gran transformació econòmica tant en el País Basc com Catalunya, on es van produir autèntiques revolucions industrials. Fruit d’aquest desenvolupament econòmic, es va assolir una millor qualitat de vida i, un dels aspectes que van millorar va ser l’alimentació, gràcies a l’arribada dels aliments procedents d’Amèrica.
El pà amb tomàquet és un dels plats que podem trobar en gairebé completa totalitat en qualsevol servei de restauració, almenys aquí, a Catalunya. Us heu fixat a més, que a l’hora de parlar d’aquest plat, instantàniament l’associem amb les terres catalanes?

Pà amb tomàquet
No obstant, l’origen d’aquesta recepta no és gaire clar per alguns gastrònoms, ja que hi trobem dos bàndols que defensen les seves idees.
Per un costat, trobem els que consideren que no, que el pà amb tomàquet que tothom pensa que és originària de Catalunya no ho és realment, sinó que van ser els treballadors emmigrants provinents de Murcia que van arribar a Barcelona als anys 20 per a la construcció del metro de la Ciutat Comtal, els que van portar aquesta tradició. Aquests, varen cultivar tomaqueres a prop dels seus llocs de treball per estovar el dur pà que els hi era donat com a menjar, utilitzant el tomàquet com a ingredient essencial.
Per un altra banda, hi trobem els defensors de l’origen català i que de fet, considero que són els més acertats per la següent raó:
La primera referència escrita sobre el pà amb tomàquet prové de l’any 1884 a Catalunya, concretament en els versos de l’humorista i escriptor Pompeu Gener.

“Lo que comimos cierta noche es pan con aceite aliñado con tomate. Lo ha puesto de moda Mdaame Adam, que lo ha comido. A Judit Gautier le ha gustado tanto que incluso la gran Sarah Bernhardt se ha hecho una rebanada”

Tanmateix, aquest fet no és l’únic que dona suport al meu punt de vista, donat que amb l’arribada del tomàquet d’Amèrica, els pagesos del segle XIX ja feien servir el tomàquet en el pà ressec dels dies anteriors i per tant, aquesta recepta ja era present molt abans del 1920.

Per últim us deixo la recepta, molt senzilla, d’aquest plat, que jo marxo a la cuina a fer-me’n un també.

Necessitareu: un tomàquet, oli, una llesca de pà (preferible de pagès) i sal.

  1. Talleu el tomàquet per la meitat
  2. Frega’l per sobre del pà fins que surti el suc i la polpa
  3. Amaniu amb una mica de sal
  4. I finalment, li afegiu un raig d’oli per sobre

 

Rong Rong Hu / B21

 

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA, HISTORIA DE ESPAÑA, SEGON BATXILLERAT, SOCIETAT

20 de Novembre – per Meritxell Torres B21

1 comentari

39 ANYS SEPAREN DUES DATES QUE HAN MARCAT EN LA HISTÒRIA NACIONAL ESPANYOLA

Ahir, dijous 20 de Novembre va morir l’Aristòcrata més important i rellevant que hi ha hagut al nostre país en els últims 50 anys. La Duquesa d’Alba, amb un nom realment infinit ( María del Rosario Cayetana Paloma Alfonsa Victoria Eugenia Fernanda Teresa Francisca de Paula Lourdes Antonia JosefaFausta Rita Castor Dorotea Santa Esperanza Fitz-James Stuart y de Silva Falcó y Gurtubay), va morir ahir als 88 anys després de passar uns dies crítics a la Unitat de Vigilància Intensiva (UVI) degut a una forna pneumònia que ha fet que la Cap de la Casa d’Alba anés apagant-se poc a poc en els últims dies.

La tan exhuberant dona amb els cabells blancs i arrissats, a més de ser Duquesa d’Alba (títol pel qual era majoritàriament reconeguda) tenia 49 títols en total, era l’aristòcrata amb més títols nobiliaris del món segons el llibre Guiness dels rècords. Posseia una fortuna d’uns 2.800 milions d’euros que seran heredats per la seva família (fills, néts..). El seu marit Alfonso Díez va renunciar a l’herència de la Duquesa quan aquests van casar-se l’any 2011, ja que per a alguns dels seus fills, el casament d’aquests, per l’home només suposaria l’herència milionària de Cayetana, és a dir, no acabaven de creure’s que el motiu d’ell fós amor cap a la seva mare. És per això que Alfonso va renunciar als diners.

Per casualitat (o no), trenta-nou anys abans de la mort de Cayetana d’Alba, un també dijous 20 de Novembre, aquest cop de 1975, va morir Francisco Franco, militar i dictador. Ell mateix va autoproclamar-se cap d’estat l’any 1939, quan acabà la Guerra Civil Espanyola, imposant “El Franquisme” una dictadura fomentada en la repressió dels drets i desitjos dels espanyols que durà fins la seva mort als 82 anys, ja molt debilitat.

Una altra casualitat pot ser que 39 anys abans d’això va morir també el falangista José Antonio Primo de Rivera als 33 anys, afusellat per la condemna d’un tribunal Republicà durant els inicis de la Guerra Civil.

 

Molta casualitat? 39 anys separen la mort del falangista i el dictador, i 39 anys més separen la mort d’aquest últim i l’aristòcrata més irrellevant del nostre país.

Poden ser conspiracions…? Qui sap? De totes maneres, els dos primers eren personatges que van fer mal a la societat espanyola, i la tercera tan sols era una representació de l’aristocràcia, tot i així també vivia gràcies als nostres diners, per tant, sento si sembla molt fort, però no és tan greu que tots els personatges importants políticament del nostre país vagin morint.

General

La Guerra Inducida; El monopolio de Hearst. Parte I. Por Antoni-Guillem

1 comentari

“Tú haz los dibujos, que yo pondré la guerra” William R. Hearst

William Hearst es uno de los personajes clave de la guerra hispano-americana. En aquel momento, se posicionaba en el marco social como uno de los magnates de la prensa más importantes de los Estados Unidos de América.

Esa citación anterior corresponde a la orden que le espetó a un dibujante de su periódico antes de que éste fuera enviado a La Habana para, una vez allí, mandar material gráfico a su diario (New York Journal) sobre el conflicto que, desde hacía tiempo, se libraba.

Nos situamos en 1898, en aquellos momentos Cuba pertenecía al Imperio Español i luchaba por su independencia. Con una población dividida entre la pertenencia o la separación, revueltas a favor de la independencia comenzaban a brotar y a multiplicarse.

Estados Unidos, o mejor dicho, la prensa de Estados Unidos, que seguía con lupa los sucesos en la isla, hablaba de revolución, de peleas sangrientas y torturas por parte de los españoles hacia los cubanos y la muerte de estos. La prensa americana, hacía ahínco en que suponía una amenaza para los ciudadanos estadounidenses que habitaban la isla.

Pero cabe destacar que en la prensa americana de estos tiempos, lo primordial y relevante no es el que; es el cómo. Las noticias iban acompañadas de sensacionalismo y morbosidad sobre catástrofes o sucesos bélicos. Pero, regresando al viaje del dibujante hacia La Habana, cuando éste llegó a su destino, descubrió que la situación planteada por el diario al que pertenecía era totalmente adversa: reinaba la tranquilidad. Fue entonces cuando pidió permiso para regresar y cuando llegó a Nueva York, recibió un comunicado de Hearst: “Yo hago las noticias”.

Esas cuatro palabras son sinónimas de la pequeña llama que viaja a través de una mecha para detonar una bomba. Y eso hizo Hearst; alimento una revolución, un conflicto que involucró y enfrentó a Estados Unidos con España y que puso fin al reinado y supremacía del Imperio Español en el continente americano, cuyas colonias pasaron a ser dominio de EEUU.

Centenares de páginas publicadas por New York Journal alimentaban la tensión en Estados Unidos y oscurecía sus relaciones con España.

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA, POLÍTICA

La Guerra Inducida; El monopolio de Hearst. Parte II. Por Antoni-Guillem

1 comentari

Esta guerra fue una demostración de poderío por parte de la prensa; un golpe de estado por provocado por Hearst, dónde su diario tomó las riendas de la política y sociedad para convertirlas en instrumentos de ventas. Pues era capaz de todo por tal de vender ejemplares: la manipulación, la invención de escándalos, el sensacionalismo en ámbito criminal y sádico, la falsa exclusiva y la provocación eran sus gallinas de los huevos de oro. Y todos a las órdenes de Hearst y a su ideología y ambiciones políticas.

Con aquella guerra, Hearst demostró por primera vez el poder de la prensa, capaz de influir en el destino de la política y de los negocios. Era un personaje controvertido, capaz de dejar a un lado los escrúpulos con tal de vender más diarios; de alterar hechos, maquillarlos para que resultaran más escandalosos y truculentos, e incluso de provocarlos para que su diario fuera el primero en publicarlos. Imprimía a las noticias un estilo sensacionalista acusado y apostaba por temas que tenían que ver con crímenes, sucesos e historias pseudocientíficas, que a menudo acompañaba de periodismo de investigación al total servicio de su ideología y ambiciones políticas.

Por ejemplo, Hearst publicó un reportaje sobre un desvalido civil americano, encarcelado sin juicio alguno y afirmaba que ningún ciudadano de los EEUU estaba seguro en Cuba bajo mandato español. Con aquella historia, Hearst obtuvo una venta récord del Journal.

El 15 de febrero de 1989 a las 21.40 una explosión iluminó el puerto de La Habana e hizo saltar por los aires al buque Maine. De los 335 tripulantes, murieron 256. El desconcierto e inquietud por los sucesos era total, y mientras el resto de periódicos prefirió abordar el tema con extrema cautela, Hearst tenía otra cosa en mente:

Al día siguiente el New York Journal tenía en portada el siguiente titular: «El barco de guerra Maine partido por la mitad por un artefacto infernal secreto del enemigo». Y dos días después, “¿Guerra? ¡Seguro!”. La llama se fue avivando y presentó aquella tragedia como un ataque español contra una misión carente de intenciones bélicas por parte de EEUU.

http://cp91279.biography.com/William-Randolph-Hearst_Citizen-Hearst-Trailer_HD_768x432-16x9.jpg

Pero la prensa estadounidense no era un juego para un jugador. Hearst fue un personaje polémico y criticado por sus artículos, acusado de xenofobia y de apoyar, posteriormente, al gobierno nazi. Pero la opinión de unos pocos no detuvo el curso de su aptitud ante la manipulación. Era imparable, movió los hilos de tres décadas de historia convirtiendo a su periódico en el mayor monopolio de la comunicación de la historia, capaz de inventar una guerra para satisfacer la sed de dólar de unos pocos.

General, GEOGRAFIA, TERCER ESO

CENTRAL NUCLEAR DE FUKUSHIMA

2 comentaris

baixaimages

He llegit sobre el que va passar a Fukushima l’any 2011 i em sembla un terrible accident que va fer que moltes persones del Japó i de Asia morissin.

Al principi de març del 2011 es va produir un terratrèmol de magnitud 9 de l’escala de Richter a la costa nord est del Japó. Quan es va detectar el terratrèmol van apagar els reactors que condueixen l’electricitat cap a les ciutats properes, el terratrèmol va produir un tsunami que va arribar al Japó amb una enorme força,i com que la central nuclear estava molt a prop de la costa va ser un dels primers edificis que va ser afectat. Van dir que no hi haurien fuges radioactives però van evacuar 3000 persones d’un radi de 3 km a la central. Quan ho estaven fent  a la central van haver-hi tres explosions.

 

Primera explosió

 

L’impacte del tsunami amb la central nuclear va fer 32 baixes entre els treballadors,una forta explosió a l’edifici que va derrumbar un troç i que evaquesin a mes de 45,000 persones.

Aquest incident es va classificar com el més greu des de la  explosió a la central de Chernobil

 

Segona explosió

Una nova explosió sacsejà el complex a causa de l’acumulació d’hidrogen al reactor III; les autoritats van assegurar que aquest no va ser danyat però Informes preliminars van dir que  tres operadors estaven  ferits i  hi havia set desapareguts.

Tercera explosió

Una altra  explosió va ocórrer al reactor II el 15 de març i el sistema de supressió el qual es troba a la part de baix del vas de contenció , es va fer malbé.  Es va informar que els nivells de radiació excedien el límit legal i els operadors van començar a evacuar els treballadors de la planta. El nivell de radiació que una persona pot tolerar en un any es de (1000 microservt) i en el mateix dia milers de persones van ser exposades a aquesta quantitat.

General

MNAC por Álvaro Martínez B21

1 comentari

El otro día volvimos al MNAC y nos encontramos algunas partes muy cambiadas, pero aun así, estuvo muy bien la visita. Me gustaría destacar la obra de Francesc Pausas que pintó a su mujer María Sampere, este cuadro me llamó la atención porqué a simple vista cuesta distinguir el vestido de su mujer. Esta hecho en óleo sobre lienzo.

040912-000

Después también me gustaría destacar la batalla de Tetuan, obra de Marià Fortuny ya que quizás es el cuadro más grande expuesto en el MNAC. También esta hecho en óleo sobre lienzo

descarga

Por último destacaría el epílogo de un baile de máscaras obra de Romà Ribera también en óleo sobre tela.

descarga (1)

La sala que más me gusto fue la del cartelismo, es decir, la de París y por tanto el movimiento que más me gustó fue el romanticismo (manera de sentir y concebir la naturaleza, la vida y al hombre mismo, se presentó de manera distinta en cada país).

Una de las obras que ya no estaba es “Reunión en casa del boticario” de José Gutierrez Solana, predominan los colores oscuros y es una escena popular española.

descarga (2)

General

“Autorizados los sondeos petrolíferos frente a Tarragona y en el Cantábrico” (PER MARINA MORENO E-31)

1 comentari

 

AUTORIZADOS LOS SONDEOS PETROLÍFEROS FRENTE A TARRAGONA Y EN EL CANTÁBRICO

El Ministerio de Medio Ambiente rechaza explorar hidrocarburos en Málaga y Granada

1278885604_850215_0000000000_sumario_normal

Plataforma Casablanca de Repsol frente a las costas de Tarragona

Repsol podrá sondear las posibles reservas de hidrocarburos en el subsuelo marino frente a las costas de Tarragona y también investigar si hay gas frente a la costa cantábrica. El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente ha anunciado hoy que concluido la tramitación ambiental de tres proyectos de exploración de hidrocarburos. Los dos de Repsol han pasado la valoración medioambiental de los técnicos ministeriales. El tercero, una campaña sísmica frente a las costas de Málaga y Granada, ha recibido una evaluación desfavorable.

“En todos los procedimientos de evaluación ambiental como los que ahora han finalizado, con la emisión de las correspondientes declaraciones de impacto ambiental, se garantiza la máxima protección ambiental mediante la aplicación de estrictos criterios técnicos”, ha asegurado el ministerio en una nota de prensa.

La campaña llamada “Adquisición sísmica del área de Casablanca” ha obtenido una declaración de impacto ambiental (DIA) favorable “sujeta a estrictas condiciones de obligado cumplimiento”, ha asegurado Medio Ambiente. Este proyecto pretende identificar, mediante la utilización de ondas sonoras, reservas de hidrocarburos en el subsuelo marino alrededor de la plataforma petrolífera que Repsol tiene en la zona desde los años ochenta. El lugar se encuentra a unos 27 kilómetros al sur-sureste del puerto de Tarragona y a unos 17 al este del Delta del Ebro, según el anuncio por el que se sometía a información pública el estudio de impacto ambiental, publicado en el Boletín Oficial del Estado. 

La declaración incluye condiciones, como la relativa a que el área de operaciones debe respetar una separación de 20 kilómetros alrededor del límite de la parte marina del LIC (lugar de importancia comunitaria) Delta del Ebro. Para “evitar los impactos sobre las especies más sensibles”, los sondeos solo podrán realizarse en determinados meses del año, añade.

La Consejería de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente del Gobierno valenciano se ha mostrado en contra de este proyecto, que considera un ataque al turismo de la zona.

Sondeos en Bizkaia

Los proyectos en el mar Cantábrico son dos: “Sondeo exploratorio Fulmar-1” y “Sondeo Exploratorio Pelícano-1 en el mar Cantábrico”. Ambos tienen DIA favorable, “sujeta también a estrictas condiciones de obligado cumplimiento”, según el ministerio, entre las que se incluyen la adopción de “medidas para la protección de los cetáceos y de la calidad de las aguas”. Los proyectos se sometieron a información pública en 2010, según publicó el BOE.

Repsol planea investigar, desde una plataforma, de la existencia de gas en la costa cantábrica. Para ello, se realizarán dos sondeos a una profundidad máxima de 4.000 metros utilizando un tubo de acero de perforación que tiene un diámetro decreciente desde 91 centímetros en el fondo marino hasta 21 centímetros en el extremo más profundo, a 16 kilómetros y 22 kilómetros al norte de la costa de Elantoxbe y Bermeo (Bizkaia), respectivamente, informa Medio Ambiente.

El ministerio precisa que las dos autorizaciones concedidas, aún pendientes del permiso final del Ministerio de Industria, Energía y Turismo, “son actividades exploratorias de hidrocarburos”. En caso de que fueran precisas actuaciones exploratorias adicionales o que se decidiera la explotación de los yacimientos que se pudieran encontrar, “estas nuevas actuaciones estarían sujetas a nuevos procedimientos de evaluación ambiental”, añade. “EL PAÍS”

MI OPINIÓN PERSONAL

Según mi punto de vista, pienso que no tendrían que hacer estos tipos de proyectos. Aunque digan que no dañan en el medio ambiente,cosa que no me creo. Es decir, causarían impactos sobre espécies marinas i contaminación en el mar.

A parte, Granada, es la zona sísmica más importante de España. Con lo cual se podrían producir  terremotos (la unión de dos placas tectónicas). En conclusión, pienso que no es necesario hacer estas prospecciones de petróleo.