EL DESPRÉS D’AMADEU DE SAVOIA – per Meritxell Torres B21

Després de la Revolució de 1868, la Gloriosa,es va proclamar una monarquia constitucional, però el fet d’escollir el nou rei va ser difícil, hi havia molts candidats, però se n’havia d’escollir un d’adient al nou règim. En aquell moment el país patia inestablilitat política. El 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia va ser escollit rei amb el nom d’Amadeu I d’Espanya, succeint el regnat d’Isabel II. Aquest era el candidat ideal ja que tenia molt de guanyat per part del sector progressista pel fet de ser fill d’un rei liberal.

Mentre Amadeu viatjà a Madrid per a prendre possessió del seu càrrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, va ser assassinat. Després d’això Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d’assassinat. El rei no era estimat pel poble i a això és degut el fet que el seu regnat fós tan curt.

Per tot això el seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa pròpia l’11 de febrer de 1873, tornant a Itàlia on va assumir el títol de duc d’Aosta. A la seva marxa es va proclamar la Primera República Espanyola.

Al marxar d’Espanya es va traslladar a Lisboa amb Zorrilla i més tard va tornar a la seva ciutat natal, a Turí. Un cop a Itàlia va ser proclamat Duc d’Aosta. A partir de llavors la seva vida va estar fora dels cercles polítics, i Amadeu tan sols va dedicar-se a la seva vida en família.

Nicolás Salmerón en cómic, por Valentina Fassi B21.

1232319601_740215_0000000000_noticia_normal
Una viñeta de la biografía-cómic Nicolás Salmerón.

Nicolás Salmerón Alonso es un ilustre desconocido, o conocido por muy pocas personas cuando se cumple el centenario de su muerte. Aquel presidente de la Primera República, que en 1873 dimitió de su cargo porque se negó a firmar unas sentencias de muerte, atesoró una de las trayectorias más representativas. “En cualquier caso”, objeta la historiadora María Carmen Amate, “siempre puso su imperativo moral, la ética, por delante de otras consideraciones de conveniencia, egoísmo u oportunismo. Su vida fue la renuncia constante de un hombre íntegro, un símbolo de la Institución Libre de Enseñanza y, prueba de ello, la encontramos en su lucha contra la pena de muerte o contra la esclavitud. Por todo ello resulta escandaloso que Salmerón sea un presidente olvidado para la mayoría de españoles”. A causa de este olvido, María Carmen Amate publica un cómic en 2008 sobre la vida de Salmerón donde responde al reto de acercar de un modo atractivo la figura del que fuera presidente de la primera república a los más jóvenes. Las ilustraciones, realizadas por el almeriense Juan Manuel Beltran están basadas en recorte periodísticos y fotos de la época. Los textos están extraídos de palabras y discursos que Salmerón hizo en su momento. El cómic conmemora en centenario de la muerte de un político que pasó a la historia al dimitir como presidente para no firmar tres penas de muerte.