Els orígens del catalanisme polític per Álvaro Martínez e Iris Postigo

Els orígens del catalanisme els hem de buscar al segle XVIII, després de la derrota de 1714. La consciencia nacional dels catalans es va mantenir viva al llarg de tot aquell segle, encara que hi hagués una política castellanitzadora de la monarquia borbònica.

Durant aquest període, podem parlar de un catalanisme cultural, amb consciencia de catalanisme, d’un patriotisme lingüístic… No es tractava en absolut d’un catalanisme polític. Una sèrie de sentiments es van anar accentuant a mida que en Catalunya es desenvolupava una renovació econòmica que va desembocar a una revolució industrial.

Aquest pas es va mantenir al llarg de tot el segle XVIII, considerat el segle de la decadència catalana, i va estallar en determinats moments. Els moments mes clars van ser les dues invasions del territori català, la primera durant la “Guerra Gran” (1793-1795) i la segona durant la “Guerra de la Independència” (1808-1814)

En 1899, el Partit Carlista va aprovar un Projecte d’Estatut de Autonomia de Catalunya. Valentí Almirall convoca el Primer Congres Catalanista (1880) que es va celebrar a Barcelona amb la assistència de representants de totes les tendències del catalanisme. Almirall va publicar “Lo catalanisme”, on exposava, de forma sistemàtica la seva doctrina política.

L’any següent, en una reunió celebrada a Manresa, els membres de la ‘Unió Catalanista’ van redactar les Bases de Manresa (1892). Un document que concretava el programa polític del catalanisme conservador i que, durant força temps, va ser considerat el punt de partida del catalanisme polític.

La Segunda Revolución Industrial por Álvaro Martínez

La segunda revolución industrial comienza a finales del siglo XIX. Esta revolución supuso transformaciones económicas, sociales, tecnológicas y científicas. También se le suele llamar Gran Capitalismo ya que se produjo cuando el capitalismo se estaba estableciendo definitivamente. Acaba sobre el año 1914 cuando estalla la Primera Guerra Mundial. Es muy diferente a la primera puesto que en esta salen favorecidos más países que en la primera.

Éxito o fracaso de la revolución industrial en España?

El gran error que comete la gente al intentar responder esta pregunta es que juzga a España de manera global y no se puede hacer así puesto que hay sitios de España donde los resultados de esta revolución son distintos a otros.

Es decir, en Cataluña, por ejemplo, podemos hablar de éxito rotundo de la revolución porqué fue capaz de imitar los modelos europeos en medio de grandes dificultades y así conseguir un gran auge de su población.

Por otra parte, pese a su aparente fracaso, la economía de España a principios del siglo XX ya estaba muy lejos de la del siglo XIX y la agricultura estaba mejorando constantemente (aunque baja). El atraso económico de España en los siglo XIX y XX es debido a inversiones capitalistas y no, como cree mucha gente, a la revolución industrial.

Por último, hay mucha gente que cree que la crisis de hoy en día aun es provocada por ese atraso económico pero no es así si no que  existen fórmulas de éxito empresarial que no implican en absoluto, que  no ya el beneficio social, sino el crecimiento y desarrollo de la economía en su conjunto, cosa que podría explicar que España hoy día es el estado en el que el impacto de la crisis esta siendo más acusado y donde hay un crecimiento mayor de las desigualdades sociales.ferrocarril

EL PERFUME DE NAPOLEÓN por Mar Cebrian E41

Napoleón Bonaparte, era un gran amante de los perfumes, y hoy he tenido la oportunidad de oler uno. El perfume fue creado en 1806 (dos años después de ser nombrado emperador) por el perfumista Jean Marie Farina. Investigando, he descubierto que Napoleón se interesó en otros perfumes:

Le pidió a François Rancé, el perfumista mas famoso de la época, poder asistir a sus talleres y ser su alumno, para entrar en vivo en el arte de la perfumería, que tanto le apasionaba. Gracias a esta experiencia, Napoleón aumentó su pasión por el mundo del perfume .

” El Vencedor ”  fue el nombre del perfume que la casa francesa Rancé 1795, creó para el Emperador Napoleón.

 

 

SEGADORS – ARIADNA ESTEVE B21

Al exclatà la Guerra dels Terenta Anys, l’any 1618, per causes religioses, polítiques i econòmiques, Felip IV d’Àustria, rei d’Espanya hi va participar en defensa de l’emperador Ferran II.
Els costos tan grans d’una guerra tan llarga van fer que Catalunya tingués que aportar homes i diners per la qual cosa va originar un profund rebuig i indignació de la població catalana, que es va veure forçada a acollir les tropes  per tal de defensar la frontera espanyola de l’atac francès.
La lletra d’Els Segadors pertany a una cançó popular del segle XVII, que va aparèixer sobre el 1640. Feia refèrencia directament a les ofenses produïdes als pajesos catalans per les tropes espanyoles allotjades a Catalunya.

Aquesta lletra va ser estudiada al XIX per Manuel Milà qui la va difondre a la seva edició Romancillo catalán, al 1882, amb el títol La guerra de los segadores.  Gracies a Milà es va recuperar eñ cançoner català, que estava a punt de desaperèixer. L’any 1870 en alguns ambient catalanistes es tenia la idea de convocar un certamen per premiar la composició musical, i així disposar d’un himne propi.

I ara, a continuació, l’himne dels segadors:

Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora, d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny,
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic,
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

CLIMOGRAMA DE MADRID (PER MARINA MORENO E-31)

clim-madrid

El clima de Madrid és un clima mediterrani  continental.

La precipitació anual  és de  436 mm amb una temperatura mitjana anual de  14,59 °C i una oscil·lació  tèrmica anual de 17 °C.

Distribució de les precipitacions mensuals

La seva precipitació máxima es considera 58 mm (entre els mesos de novembre i decembre). I la precipitació mínima 10 mm, en el mes d’agost.

Distribució de les temperaturas mensuals:

La temperatura máxima consta de 25°C (del juny al septembre). En canvi, la temperatura mínima 8°C (al desembre).

 

ESTANISLAO FIGUERAS I MORAGAS – Ariadna Esteve B21

Va néixer a Barcelona el 1819 i va morir a Madrid l’any 1882.
Polític espanyol que va ser president de la Primera República al 1873. En 1851 va ser triat diputat per Tarragona, que va presidir durant els esdeveniments polítics que van conduir al Bienni Progressista.
En 1855 va ser triat diputat a Corts, on va liderar la minoria republicana.
En 1867 va ser condemnat a presó, la qual cosa va produir la seva fugida a Portugal, país del que va poder tornar a Espanya gràcies al triomf de la revolució de setembre de 1868, que va donar inici al Sexenni Democràtic. Al seu retorn va ingressar en el Partit Federal, liderat per Pi i Margall.

Figueras Estanislao

Després de la renúncia al tron ​​d’Amadeu de Savoia, va deixar de tenir validesa la Constitució de 1869 i les Corts van sotmetre a votació la proclamació d’una república, la qual va ser aprovada el febrer de 1873. Al febrer de 1873 va ser elegit president de la Primera República, càrrec que va ocupar fins al juny del mateix any, on és va proclamar l’Estat Català. També es va produir la seva substitució per Pi i Margall i la seva fugida a França, d’on va tornar a final d’any per intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.
Allunyat a partir de llavors de Pi i Margall i del seu partit, el 1880 va fundar, al costat de Ruiz Zorrilla, el Partit Republicà Federal Orgànic, l’activitat, causa de la mort de Figueres poc després, va ser escassa.

EL DESPRÉS D’AMADEU DE SAVOIA – per Meritxell Torres B21

Després de la Revolució de 1868, la Gloriosa,es va proclamar una monarquia constitucional, però el fet d’escollir el nou rei va ser difícil, hi havia molts candidats, però se n’havia d’escollir un d’adient al nou règim. En aquell moment el país patia inestablilitat política. El 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia va ser escollit rei amb el nom d’Amadeu I d’Espanya, succeint el regnat d’Isabel II. Aquest era el candidat ideal ja que tenia molt de guanyat per part del sector progressista pel fet de ser fill d’un rei liberal.

Mentre Amadeu viatjà a Madrid per a prendre possessió del seu càrrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, va ser assassinat. Després d’això Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d’assassinat. El rei no era estimat pel poble i a això és degut el fet que el seu regnat fós tan curt.

Per tot això el seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa pròpia l’11 de febrer de 1873, tornant a Itàlia on va assumir el títol de duc d’Aosta. A la seva marxa es va proclamar la Primera República Espanyola.

Al marxar d’Espanya es va traslladar a Lisboa amb Zorrilla i més tard va tornar a la seva ciutat natal, a Turí. Un cop a Itàlia va ser proclamat Duc d’Aosta. A partir de llavors la seva vida va estar fora dels cercles polítics, i Amadeu tan sols va dedicar-se a la seva vida en família.

Nicolás Salmerón en cómic, por Valentina Fassi B21.

1232319601_740215_0000000000_noticia_normal
Una viñeta de la biografía-cómic Nicolás Salmerón.

Nicolás Salmerón Alonso es un ilustre desconocido, o conocido por muy pocas personas cuando se cumple el centenario de su muerte. Aquel presidente de la Primera República, que en 1873 dimitió de su cargo porque se negó a firmar unas sentencias de muerte, atesoró una de las trayectorias más representativas. “En cualquier caso”, objeta la historiadora María Carmen Amate, “siempre puso su imperativo moral, la ética, por delante de otras consideraciones de conveniencia, egoísmo u oportunismo. Su vida fue la renuncia constante de un hombre íntegro, un símbolo de la Institución Libre de Enseñanza y, prueba de ello, la encontramos en su lucha contra la pena de muerte o contra la esclavitud. Por todo ello resulta escandaloso que Salmerón sea un presidente olvidado para la mayoría de españoles”. A causa de este olvido, María Carmen Amate publica un cómic en 2008 sobre la vida de Salmerón donde responde al reto de acercar de un modo atractivo la figura del que fuera presidente de la primera república a los más jóvenes. Las ilustraciones, realizadas por el almeriense Juan Manuel Beltran están basadas en recorte periodísticos y fotos de la época. Los textos están extraídos de palabras y discursos que Salmerón hizo en su momento. El cómic conmemora en centenario de la muerte de un político que pasó a la historia al dimitir como presidente para no firmar tres penas de muerte.

MÉS ENLLÀ DEL CONFLICTE ISRAEL-PALESTINA – per Meritxell Torres B21

El passat dijous vam estar al teatre Plaza de la nostra ciutat, en una conferència del conflicte que s’està vivint a l’altre costat del mar Mediterrani.
Un jove palestí i un argentí que se sent més israelita que argentí degut al vincle del país amb la seva religió, van explicar-nos la seva opinió sobre el que està passant entre els àrabs i els israelites.
Tots sabem que en una guerra o conflicte mai hi ha un “bo” i un “dolent” definits, i com no podia ser menys, en aquest cas tampoc podem designar un paper concret a cap dels dos bàndols si tenim en compte els fets que van começar durant l’imperi otomà i que fins a l’actualitat segueixen aportant un conflicte entre dues zones veïnes, una de les quals està dividida en dos territoris que no es toquen i en els quals hi ha poc accés per a entrar-hi i sortir-hi lliurement segons qui siguis.
Totes dues persones, una d’uns 30 anys (el Palestí) i una altra d’uns 50 (l’Israelita) defensaven arribar a un acord per assolir la pau entre els territoris, tot i que no van referir-se a la manera de com fer-ho, sí però, van deixar clar la necessitat d’acabar amb la repressió i l’estat de por sota el que viu el poble palestí.
El que em va cridar més l’atenció va ser que les seves idees eren molt semblants tot i que són cadascun d’un territori diferent, un de Palestina, l’altre de Jerusalem, Israel. Realment suposo que per al que veu el conflicte des de fora també els semblen els raonaments més lògics i justos.

Fa pocs dies, crec recordar que Noruega (?), no sé si es benbé aquest país tot i que sé que és un país nòrdic, va declarar públicament el seu recolzament a Palestina, per la misèria que estan vivint com a pobble i com a societat més enllà del conflicte territorial. Penso que és hora que s’intervingui des de fora per a arribar a una pau que posi fi a un problema que ja dura més d’un segle.

La xerrada em va semblar interessant, sobretot per la proximitat amb la que ens parlaven els dos homes.

¿Qué me dices?: Especial Isabel II por Mar Parejo y Mireia Marquínez B21

Isabel nació el diez de octubre de 1830 en Madrid. Su padre era Fernando VII y su madre María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, que era la cuarta esposa del rey y que además era su sobrina carnal. En sus tres anteriores matrimonios no habían dado descendencia a Fernando VII. Después de tener a Isabel II tuvo otra hija, la infanta Luisa Fernanda que nació en 1832.
Sé que os estaréis preguntando qué tiene de interesante la vida de esta reina en comparación a las demás. De momento solo añadiré que una de las razones por las que fue echada del trono era que, aparte de ser una pésima reina, aireaba todos sus amantes sin disimularlo, la cual cosa era una vergüenza por aquel entonces. Aunque no adelantemos acontecimientos, empecemos por el principio.
Isabel fue obligada a casarse con Francisco de Asís, hijo del Infante Francisco de Paula y de Luisa Carlota, que era además primo hermano de la reina. Francisco de Asís era conocido por su fama de homosexual, incluso una copla popular decía de éste:
Gran problema es en las Cortes
Averiguar si el consorte
Cuando acude al excusado
Mea de pie o mea sentado

Su noche de boda fue un fracaso. Es conocido el comentario que hace Isabel II al diplomático León y Castillo “que voy a decir de un hombre que en la noche de bodas llevaba en su camisa más bordados que yo en la mía”.
La vida de Isabel II se basa en una fiesta continua. Se acostaba a las cinco de la mañana y se levantaba a las tres de la tarde. Este modo de vida levantaba fuertes críticas en la sociedad española. Tuvo 14 amantes reconocidos, el primero de ellos fue el general Serrano y producía un auténtico escándalo porque la reina lo perseguía por todos los cuarteles de Madrid. Llegó a tal nivel el escándalo, que el ejército decidió trasladarlo fuera de la capital. Entre los demás destacan el capitán José María Arana y el general O’Donnell. En la primera relación hay una anécdota que su marido Francisco de Asís, un día le dijo a la reina que tuviera cuidado con José María Arana, que le estaba poniendo los cuernos. También hay que destacar la anécdota de que en el año 1860, O´Donnell va a despedirse de Isabel II antes de iniciar una nueva guerra en Marruecos, la reina le dice cariñosamente que si ella fuera hombre iría con él. Francisco de Asís que estaba presente, añadió “lo mismo te digo O´Donnell, lo mismo te digo”.

Mientras todo esto sucedía, Francisco de Asís y Borbón tuvo un amigo, Antonio Ramón Meneses, con el que convivió toda su vida. Ante los continuos amantes de Isabel II, los asumió con naturalidad. Por el reconocimiento de la paternidad de los hijos de Isabel II recibía a cambio un millón de reales por hacer la presentación de cada uno de ellos.
Acabamos diciendo que Isabel fue una mujer sin gran personalidad y con total falta de libertad siempre siendo juguete de los intereses políticos, religiosos y que su única expansión fueron sus amantes los cuales la utilizaron para conseguir sus propios fines.