Benvinguts al blog sobre la Història Contemporània. Aquest és un blog per als estudiants de 1 Batxillerat de l’Institut de Llagostera. Trobareu la relació d’Unitats, esquemes, resums, videos, presentacions en power point… És a dir, teniu tot el material necessari per seguir la matèria i per estudiar.
La matèria es titula Història del Món Contemporani. Del que es tracta, per tant, és analitzar aquest periode de la Història que els historiadors, tan aficionats a periodificar amb l’ús de la cronologia com a instrument de suport, han anomenat contemporaneïtat. El problema en aquest cas, com sempre, rau en establir quins són els fets històrics que han pogut fer que es passés de la modernitat a la contemporaneïtat. I amb això el problema de la data, o més ben dit de les dates. En tot cas sí que hi ha coincidència unànime en què tant la Revolució Industrial com la Revolució Francesa són els grans fets que marquen un abans i un després. Per tant, la fisura cronològica entre el que s’anomena Història Moderna i Història Contemporània es trobaria al segle XVIII i més concretament a partir dels anys 1770-1789. Els canvis tecnològics i econòmics propis del pas a la indústria i l’aparició de noves ideològiques polítiques i socials (principalment el liberalisme) serien els grans trets que caracteritzarien la contemporaneïtat, en la qual encara potser encara hi seríem.
Per tant, a grans trets, es podria diversificar en tres grans blocs que tindrien la seva correlació en diferents fets històrics que s’han anat registrant al llarg d’aquests tres segles. Els blocs serien els següents:
I. Els orígens de la contemporaneïtat (1789-1914)
II. Els grans conflictes (1914-1945)
III. El món actual (1945-?)

La relació d’Unitats per Trimestre és la que figura en el full adjunt:
Batxillerat

La Història sovint sembla una matèria pesada i avorrida. I sí, és cert, ho és si la reduïm simplement a dates, noms de líders, dades estadístiques. Però si pensem que la Història la fan les persones de baix, és a dir, el poble, amb els seus problemes, els seus mecanismes de supervivència i/o de protesta quan cal, les seves distraccions, esperances, preocupacions… aleshores potser ja no ho és tant. I qui escriu aquestes línies està convençut que la Història la fem nosaltres, les persones del carrer. No pas els líders polítics. Per exemple, què és més important històricament parlant: com vivia el faraó egipci o com vivien els seus súbdits? És clar el més fàcil és el primer i en canvi és més difícil el segon. Per tant, què és més atractiu per esbrinar, per estudiar, per llegir?
El següent vídeo, que és el fragment d’una breu entrevista a qui es pot considerar sense cap mena de dubte un dels millors historiadors catalans, malauradament traspassat aquest agost, reflexa aquesta concepció de la Història que faig meva:
[youtube]https://youtu.be/5q2hH-E4_hA[/youtube]