La Setmana Tràgica cal relacionar-la amb:
– Crisi social i la lluita obrera: Barcelona és una ciutat molt fragmentada socialment. La situació dels obrers de les fàbriques continuava sent molt dura, llargues jornades laborals, salaris baixos, treball infantil etc.
Les organitzacions obreres malgrat tenir cada vegada més pes en el cas de Catalunya havien patit una fortíssima repressió d’ença els fets de l’any 1893 quan es van produir 14 atemptats amb bomba. El més destacat o conegut és el cas de les bombres llançades al Liceu que van ocasionar la mort de 25 persones i nombrosos ferits. Aquests fets van propiciar el procés de Montjuïc que dictà 5 penes de mort i una posterior repressió al moviment obrer en especial al moviment anarquista.
La lluita obrera però, amb molt pes de l’anarquisme i també del partit Republicà radical, va continuar i el 1901 i el 1902 hi hagueren importants vagues.
El problema militar i l’expansió imperialista d’Espanya: Després del desastre del 98 i havent perdut els últims territoris colonials, Espanya orienta la seva expansió colonial cap el Marroc. En la Conferència
d’Algesires França i Espanya es reparteixen el Marroc. Espanya es queda el territori al nord: El Rif. El control d’aquest territori generarà importants conflictes militars. El 1909 els berebers del RIF van derrotar l’exèrcit espanyol (Barranco del Lobo) i van suposar nombroses baixes. La resposta del govern va ser enviar més tropes al Marroc constituïdes en gran part per reservistes. A Barcelona aquest fet va donar peu a una resposta de protesta popular i una vaga general.
A Barcelona es va crear un comitè de vaga integrat per sindicalistes anarquistes i socialistes. Els lerrouxistes exclosos del comitè, van donar la seva premsa un to molt bel·ligerant i anticlerical. la protesta va degenerar cap una revolta incontrolada. Es van generalitzar assalts i incendis a edificis religiosos, no sols a Barcelona, sinó també a diverses localitats catalanes.
Les conseqüències van ser una forta repressió per part del govern. Aquesta repressió va ser desproporcionada, arbitrària i dura. Entre els afusellats destaquem el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.
Aquesta repressió va tenir el vist-i-plau dels partits de dretes inclosa la LLiga Regionalista. Aquesta posició de la Lliga va topar amb els partits catalanistes d’esquerres i progressistes en general i va suposar la fi de Solidaritat Catalana.
A més es produí una altra conseqüència relacionada amb el propi govern ja que el partit Liberal va trencar les relacions amb el partit Conservador i va iniciar una campanya de boicot total al govern, campanya¡ Maura No!
Es produia així la fi de l’anomenat torn pacífic i s’evidenciava encara més la crisi del sistema de la Restauració.
Després de la caiguda dels conservadors es va iniciar una experiència reformista (regeneracionisme) dirigida pels liberals (Moret fins el febrer de 1910 i Canalejas fins el novembre de 1912)