El julio de 1936 esclata a Espanya la Guerra civil. El cop d’estat del 18 de juliol posa en evidència la negativa de les oligarquies dominants d’acceptar els resultats electorals que havien donat pas  al Front Popular. El nou govern en un context de tensió important i un context internacional clarament desfavorable va  iniciar de nou el programa reformista de la  primera etapa de la República.         Les causes de l’esclat del conflicte cal buscar-les en problemes estructurals i profunds del país molts dels quals s’arrossegaven dels del segle XIX.  La negativa dels grans propietaris, església, sectors molts importants de l’exèrcit etc d’acceptar cap de les  reformes engegades pels diferents governs republicans explica  la radicalització que es va viure durant aquests anys. Al mateix temps també la radicalització de molts sectors socials lligats al camp o al moviment obrer que es van veure desafeccionats per l’escàs èxit de moltes de les reformes en especial l’agrària va ajudar a accelerar el conflicte. L’evidència del trencament social i la incapacitat de reconduir la situació es fa més clara a partir del fets d’octubre del 1934.

Cal tenir present també la importància del context internacional. Així la Guerra Civil si bé sens dubte és resultat dels conflictes interns , va tenir un paper internacional molt important i des d’un principi es va veure com el preludi de la gran confrontació del segle XX entre feixisme i democràcia  de la II Guerra Mundial.

Per estudiar el tema cal fer sevir els apunts de classe així com els materials penjats al moodle i d’altres lliurats a l’aula

Teniu penjats en el bloc  objectius del tema per tal de preparar el tema.