El sexenni democràtic, s’hi arriba per l’esgotament i la impopularitat de les forces polítiques del moderantisme i de la pròpia monarquia d’Isabel II, que va coincidir amb la primera gran crisi econòmica del capitalisme espanyol. Sectors marginats del poder van presentar un programa de democratització de la vida política i de recuperació econòmica, mitjançant l’orientació del capitalisme espanyol vers la liberalització interior i l’obertura exterior.

Aquesta etapa va ser un parèntesi d’àmplies llibertats i els sectors d’esquerres (republicans i obreristes) van poder-se expressar obertament i assolir un cert protagonisme.

 

1.- La revolució de setembre 1868.

 

El 18 de setembre de 1868 es produeix el pronunciament dirigit pel brigadier Topete contra Isabel II. S’iniciava així la revolució de “La Gloriosa”. La revolució es va anar extenent. En moltes ciutats les classes populars van constituir Juntes revolucionàries de govern que reivindicaven l’abolició de la monarquia d’Isabel II i l’establiment d’un règim democràtic.

Aquesta revolta va implicar l’exili d’Isabel II.

 

1.- El govern provisional

 

Es va crear un govern provisional dirigit pel general Prim. Suposa l’inici d’una nova etapa de la vida política espanyola. Es van proclamar diferents decrets que regulaven la llibertat d’ensenyament, d’imprenta, de reunió, d’associació, tolerància religiosa etc

Es van dissoldre les Juntes i es van convocar eleccions per sufragi universal masculí a Corts constituients per al gener de 1869.

Les Corts van elaborar una nova constitució (juny 1869) que indubtablement va ser la més democràtica de les promulgdes fins aleshores. La nova Constitució es declarava monàrquica, però no reconeixia a la Corona pràcticament cap poder d’intervenció en el procés polític. Acceptava un ampli ventall de llibertats públiques i reconeixia per primer cop la llibertat de cultes, però no la separació de l’Església i l’Estat.

 

2.- La monarquia democràtica

 

El candidat que fou elegit per ser rei fou el príncep Amadeu de Savoia.

Representa una monarquia clarament parlamentària on el poder polític reial era clarament limitat.

Problemes que va haver d’afrontar:

• divisió de les forces polítiques que li donaven suport
• partits d’oposició conspiraven contra la monarquia (monàrquics isabelins, carlistes, republicans)
• manca de suport de l’Església
• esclat de la guerra carlina
• enfortiment de l’aixecament cubà (guerra dels 10 anys)
• mort del general Prim
• crisi econòmica
• poc suport popular i militar

 

L’11 de febrer de 1873, el rei va abdicar. El seu regnat havia durat a penes dos anys. Aquell mateix dia es va proclamar la República espanyola.

 

3.-La Primera República (1873-74)

 

La república va ser revbuda amb gran entusiasme per les masses republicanes, que es van llançar al carrer per fer realitat les aspiracions de canvi. Es van constitutir Juntes revolucionàries per desplaçar les administracions monàrquiques. Es van produir ocupacions de terra per part dels pagesos en especial a Andalusia i els obrers van exigir una orientació social al nou govern.

En realitat es va produir de seguida una separació entre l’entusiasme popular i les seves reivindicacions socials i de canvi i la voluntat política del nou govern queva voler respectar els compromisos adquirits amb les Corts monàrquiques.

El maig del 1873 es produeixen eleccions. El partit federal té una important victòria, però en realitat els republicans estaven desunits i mancats d’un ampli suport popular real.

El nou president fou Francsec Pi i Margall que va dirigir l’intent de construir un nou Estat de caràcter federal el qual es va palesar en l’elaboració d’un projecte de Constitució que declarava l’organització federal de la República.

No obstant la República no va ser capaç de dotar el seu règim d’establitat. Els successius governs republicans no van tenir l’estabilitat necessària per a poder governar. Un dels motius fou la divisió dins del partit entre la dreta (Castelar), el centre (Pi i Margall) i l’esquerra coneguts com intransigents.

Els pocs mesos que va durar la República no va permetre que s’iniciés cap procés reformista tot i que es van aprovar la presentació d’una colla de projectes de caràcter social que volien entre altres coses pal·liar les diferències de la propietat, acabar amb els últims residus del Règim Senyorial etc.

Altres problemes importants que va haver d’afrontar van ser:

• La Guerra de Cuba
• La repressa del conflicte carlí
• La insurrecció cantonalista

 

A partir del setembre de 1873, la República va donar un clar viratge cap a la dreta. El govern de Castelar va abandonar la línia federalista i reformista. Va governar utoritàriament i va donar suport als sectors més conservadors donat amplies atribucions als militars.

El 3 de gener de 1874 es produeix el cop d’estat del general Pavía, va disoldre el Parlament i va donar pas a un nou govern dirigit pel general Serrano.

L’escasa resistència amb què Pavía va acabar amb la Repúblic Federal va evidenciar el poc suport real sobre el qual es sustentava. El nou govern però tmbé es va veure abocat al fracàs.

Enmig d’aquesta situació els monàrquics dirigits per Cánovas del Castillo, havia aconseguit que la reina Isabel II abdiqués a favor del seu fill, el príncep Alfons (1870)

El manifest de Sandhurst, signat pel príncep Alfons, oferia a l’opinió pública una proposta de règim monàrquic, que tot i defensant l’ordre social garantís un funcionament liberal de les institucions.

Cánovas del Castillo, havia aconseguit agrupar al voltant de la causa alfonsina els vells partits isabelins, molts dels revolucionaris del 68 i la majoria de l’exèrcit.