L’Edat Moderna als regnes hispànics s’ inicia amb els Reis Catòlics.  El seu regnat va consolidar una monarquia autoritària  i va posar les bases del posterior imperi espanyol dels segles XVI i XVII.

La unió de les corones de Castella i d’Aragó no va suposar però,  la unificació de les seves lleis i institucions.  Catalunya va mantenir les seves institucions de poder i el seu model pactista que limitava  l’autoritat de la monarquia. Va ser amb la Guerra de Successió que Catalunya  va perdre les lleis i institucions pròpies que van ser substituïdes per les castellanes

LA MONARQUIA HISPÀNICA(1469)

és una    UNIÓ DINÀSTICA

 

 

 

S’ha articulat a partir del marc federatiu heretat de la Corona d’Aragó i té com element en comú el rei.

CASTELLA

• Té més potencial econòmic i demogràfic
• País agrícola i ramader.Economia dirigida a l’exportació massiva de llana
• Poder polític i econòmic en mans de l’aristocràcia laica i eclesiàstica.És propietària de grans extensions de terra i monopolitza la Mesta
• La burgesia és debilitada i concentrada en nuclis tèxtils dèbils que no ofereix contrapès a la supermacia social i econòmica de la noblesa.

LA CORONA CATALANO-ARAGONESA

• Aporta el model polític basat en el Pacte pel qual es regulen les relacions REI/CORTS.
• La Corona és una federació de territoris amb lleis i institucions pròpies que conservarà també a partir de la unió de la Monarquia Hispànica
• L’hegemonia social (Catalunya) està en mans del patriciat urbà que té clars interessos manufacturers i marítims.

A partir de l’Unió dinàstica aquest sistema és manté però és evident i de manera molt clara a mesura que entrem al segle XVI que hi haurà dificultats en la relació i articulació d’aquest sistema. De fet es va produïnt una paràlisi en el funcionament del propi sistema. Alguns elements que ho expliquen:

• El rei no està a la Corona d’Aragó. Figura del virrei
• El model del pactisme queda lluny del model castellà i en la mesura que limita o posa obstacles al poder reial cada cop és menys atractiu per la pròpia monarquia.
• Tendència a no convocar CORTS. Paràlisi del regne.
• Pes més important a nivell demogràfic i econòmic de Castellà. Monopoli d’Amèrica
• Crisi que afecta de manera molt més clara a la Corona d’Aragó

 

Esquema del sistema constitucional del Principar ja a l’època moderna (Vikipèdia)

 

SEGLE XVI

• Carles V: monarca amb dominis territorials d’ordre planetari
• FelipII: predomini dels trets castellans. Gran pes de la figura del rei. Potència econòmica de Castella amb el monopoli d’Amèrica. No obstant és l’inici de la decadència econòmica

SEGLE XVII

• Felip III, Felip IV, Carles II
• Pèrdua de l’hegemonia política de la Monarquia Hispànica en l’àmbit europeu. Pèrdua de poder dels Austries a Europa.
• Decadència econòmica de Castella: pestes, collites dolentes, guerres, paràlisi comercial.
• La Corona D’Aragó: escapa de manera milllor a la crisi. A finals del segle XVII inicia una lenta recuperació
• Moment de màxima crisi durant el regnat de Carles II. Aquesta crisi es posa de manifest en tots els àmbits i està clarament  representada per la pròpia decadència de la figura del rei.
• 1701/14 GUERRA DE SUCCESSIÓ
• El final de la guerra representa l’inici d’una nova etapa amb l’arribada d’una nova dinastia: Casa dels Borbons

SEGLE XVIII

Resistència de Catalunya.(setembre 1714 assalt a Barcelona)

FelipV:

• Catalunya perd definitivament les seves institucions de govern i això implica fi del model polític exisitent fins el moment.
• Impossició d’una monarquia centralista,  uniformitzadora i castellanitzada. Model unitari.
• Decret de Nova Planta
• Reial Cadastre

El segle XVIII representa doncs (FelipV, Ferran VI, Carles III) la centralització i unificació i la impossició de l’absolutisme, però també l’arribada del reformisme borbònic i del Despotisme Il·lustrat.

El moment més important de la política reformista es donarà durant el regnat de Carles III. Rei il·lustrat intenta adoptar reformes per modernitzar el país. Algunes d’aquestes reformes pretenien donar impuls i modernitzar l’economia com és el cas de la liberalització del comerç amb Amèrica.

El regnat de Carles IV (1788-1808) significa però l’aturada de les reformes. Alguns motius:

• tarannà personal del rei
• oposició de l’Església i de sectors de l’aristocràcia
• esclat de la Revolució Francesa. (1789)

ECONOMIA. SXVIII

• Cal destacar el creixement demogràfic i econòmic a tot Europa.
• Creixement especial a Catalunya on es produeix:

-increment població

-extensió superfície conreuada

-nous conreus

-canvis tècnics: reduir guaret, especialitzar-se, produir per vendre. Importància del conreu de vinya.

-inici de la Revolució agrària que permet:

Permet generar beneficis

Permet integrar un mercat

Permet inversions en altres sectors: manufactures. Indianes.

 

SEGLE XIX

 

A finals del segle XVIII  l’estructura de l’Antic Règim es mantenia.

La societat es basava en els Estaments Privilegiats (noblesa i Església) que van mantenir  intactes els seus drets i privilegis.  Tenien la major part de les propietats( 60%) que continuaven estan vinculades o amortitzades (mayorazgos senyorials i vinculació a béns eclesiàstics).

Aquesta estructura de la propietat explica els problemes de l’agricultura, la manca de mecanització i l’estancament de la producció. L’excedent agrari passava a la noblesa i les institucions eclesiàstiques    pel fet de ser propietaris però també perquè es mantenien els mecanismes jurídics i institucionals que possibilitaven l’apropiació de gran part de les rendes agràries. Els delmes, i les rendes senyorials  es mantenien vigents i era un motiu d’explotació del camperolat.  Aquesta classe dominant  que controlava la major part dels recursos no estava gens motivada per els estímuls empresarials que podien possibilitar la modernització econòmica  i convertir les seves rendes en capitals productius. Lluny d’això mantenien els sistemes de vinculació per perpetuar-se com a classe dominant  rendista i privilegiada que  frenava tot intent de canvi .

Pel que fa al sector manufacturer la seva contribució a la renda era escassa ja que el país era bàsicament dominat per les activitats agrariopecuàries.  En el segle  XVIII s’havien desenvolupat les Reales  Fàbriques, però a finals de segle  estaven en plena crisi i només se’n mantenien per prestigi però eren clarament deficitàries. La burgesia lligada a la producció manufacturera i al comerç era pràcticament inexistent. L’activitat continuava estan marcada pels gremis  que monopolitzaven l’artesania  urbana però feien impossible el desenvolupament de les relacions capitalistes.

A finals del XVIII  i del l’Antic Règim, la realitat és l’existència d’un mercat raquític, un nivell de consum molt baix i un predomini de l’agricultura molt estancada i mancada d’innovacions tecnològiques

 

Catalunya serà però l’excepció . Al llarg del segle XVIII es produeix el que anomenem revolució agrària. S’augmenta la superfície cultivada, s’introdueixen nous conreus i es produeixen importants canvis tecnològics, es redueix el guaret.  No obstant el canvi més significatiu  que es va produir va ser l’especialització agrària que va tenir com a màxim protagonista la vinya.

La producció que es generava d’aquest conreu anava destinada al mercat superant així el tradicional conreu per l’autoconsum.  Per aquest creixement va tenir un paper clau el comerç amb Amèrica que generava importants excedents que van ser reinvertits en la millora tècnica dels conreus i van constituir la base dels primers capitals de la indústria.

A finals del segle XVII, Catalunya era un mercat integrat. L’exportació  del vins i aiguardents  van constituir factors de desenvolupament i creació de capitals.

També a nivell social aquesta evolució econòmica marcarà les diferències amb  la tònica general explicada anteriorment. A Catalunya no hi haurà un predomini de la noblesa com hem explicat sinó que la burgesia emprenedora tindrà un paper clau.  El comerç, l’activitat manufacturera, la inversió i el treball seran els aspectes claus que generaran una societat molt  més preparada pel salt al nou sistema econòmic  basat en la industria del segle XIX.

 

Amb el segle XIX arribarà la crisi de l’Antic Règim. Les revolucions burgeses a tot Europa van trencar amb els privilegis de l’aristocràcia i van obrir nous models polítics econòmics i socials. L’estudi de quins van ser els factors que van fer esclatar al crisi a Espanya i les característiques que va tenir aquest procés serà l’eix central d’estudi del primer tema.

 

Bibliografia:

-R. Sánchez Montero, “Historia de Espanya” vol 21. Historia 16

-E Giménez López,   “Historia de Espanya” vol 20. Historia 16

-A Alcoberro i altres, “Història” Ed Teide

-J Casassas i altres “Història” Ed Santillana