L’adveniment de la República

La segona República de 1931 al 36 va suposar una segona experiència en la història d’Espanya d’un Estat republicà.

La República va voler fer front als greus problemes estructurals que arrossegava Espanya . Bàsicament va suposar l’intent de :

• democratitzar en profunditat el sistema polític: en aquest sentit suposava ampliar els ventalls de llibertats polítiques, religioses d’opinió i associació etc.

• modernitzar a tots nivells el país: economia, estructura agrària etc.

• fer front al tema del model d’Estat, la qual cosa implicava afrontar les demandes de govern de les nacionalitats històriques en especial el cas de Catalunya.

Aquest plantejament va suposar emprendre un seguit de reformes dins d’un programa democràtic i burgès.

No obstant les circumstàncies no podien ser més desfavorables a aquest programa refomador i modernitzador.

En primer lloc cal tenir present aspectes interns del país:

• diferències i desequilibris entre el camp i la ciutat, entre diferents regions

• pes d’una gran quantitat de població molt empobrida, inculta, molt marginada dels recursos econòmics, culturals i polítics.

• influència sobre molts d’aquests sectors d’organitzacions que anaven molt més enllà del programa reformista de la república (cas de l’anarquisme, FAI i alguns sectors del socialisme)

• influència dels grans propietaris agraris , de l’Església i de l’Exèrcit que no estaven disposats a renunciar a cap dels molts privilegis que tenien. Aquests sectors des d’un bon començament van estar en contra d’un règim polític que els retallava el poder i que amenaçava els seus interessos i privilegis.

En segon lloc tampoc el context internacional va ser favorable a la república:

• període d’entreguerres en el qual les tensions socials i las violència política es van imposar a gran part d’Europa

• crisi econòmica com a resultat de l’impacte de la I Guerra Mundial i de la crisi del29.

• els efectes de la crisi van augmentar la crisi política i social que es vivia i així la radicalització i la lluita social va incrementar

• por que generava en les classes dirigents del capitalisme l’existència de l’URSS on s’havia imposat un règim comunista que no deixava de ser un model a seguir per part del moviment obrer europeu

• ascens del feixisme i del nazisme

Etapes

a/ Preparació, proclamació i fase constituient

En aquesta etapa hem de recordar:

• agost 1930: Pacte de Sant Sebastià

• desembre 1930: aixecament militar republicà que fracasa

• abril de 1931: eleccions municipals.

• 14 d’abril proclamació de la República (ajuntament Eibar, a Barcelona Francesc Macià anuncia la instauració de la “República catalana dins la Federació Ibèrica”

• exili del rei Alfons XIII

• un comitè revolucionari, integrat per membres del “Pacte de Sant sebastià” es feia càrrec del Ministeri de Governació i es constituïa un Govern Provisional de la República.

• Govern Provisional era presidit per Niceto Alcalà Zamora i format per socialistes i republicans

• objectius bàsics d’aquest govern: – convocar eleccions per inciar una etapa constituient i posar en marxa les reformes considerades més urgents.

• juny del 31: eleccions constituients

• desembre 1931 aprovació de la Constitució. Niceto Alcalà Zamora president de la Reública. Manuel Azaña cap de govern.

• A Catalunya el 1931 s’havia fundat ERC.

• renúncia a la República catalana i substitució per la Generalitat de Catalunya. La Generalitat provisional va durar de l’abril del 31 fins al setembre de 1932 data en que les Corts espanyoles van aprovar l’Estatut.

b/Bienni reformista (1931-1933)

• Aspecte més important de l’obra de govern és el desenvolupament del programa reformador: reforma agrària, reforma de l’exèrcit, renovació de les relacions Església-Estat, reforma militar, nova política educativa, nova legislació laboral, descentralització de l’Estat.

• En aquesta etapa es produeix per un cantó el rebuig dels sectors més conservadors de la societat en contra de les reformes perquè veuen perillar els seus interessos i poder o privilegi. (agost 1932 cop d’Estat General Sanjurjo)

• Per altra banda es produeix la radicalització dels sectors obrers i camperols que creuen insuficients i massa lentes les reformes iniciades per la República. (aixecament anarquista l’Alt Llobregat o fets de Casas Viejas)

• Aprovació de l’Estatut de Núria.

• Radicalització de la CNT. Importància cada vegada més gran de la FAI partidaris de l’acció directa i de la lluita revolucionària. Aquest fet va suposar discrepàncies importants en el si del moviment sindical i anarquista. Els sectors moderats van exposar les seves posicions en el Manifest dels Trenta en que denunciaven el control de la confederació per part de la FAI.

• Organització de la dreta per fer front al nou govern. CEDA.

A Catalunya s’ha aprovat l’Estatut de Núria al setembre del 1932, tot i que suposava una retallada respecte l’Estatut presentat a Madrid implicava el reconeixement de l’autogovern de Catalunya

Octubre de 1933: convocatòria d’eleccions per sufragi masculí i femení.

Desembre 1933 mort del president Mcià.

C/ Bienni Negre(1933-1936)

• desembre 1933 cap de govern en mans de A.Lerroux. Governm conservador.

• objectiu bàsic del nou govern serà paralitzar el procés de reforma que havia iniciat l’etapa del govern anterior

• agudització dels enfrontaments amb el govern de la Generalitat. Març de 1934 el govern català aprova la llei de contractes de conreus.

• octubre del 34, la CEDA arriba al poder. L’esquerra enten aquest fet com un camí obert cap el feixisme.

• aixecaments obrers . Astúries

• proclamació de l’Estat català per part del president Companys.

• desembre de 1934 suspensió de l’Estatut de catalunya

• una altra conseqüència dels fets d’octubre al marge de la suspensió de l’Estatut és la forta represióp sobre el moviment sindical i obrer.

• radicalització social i incapacitat de trobar punts de diàleg i trobar un espai per imposar un programa consensuat per part de les diferents forces. La divisió del país i l’enfrontament serà evident.

• setembre 1935 escàndol de l’estraperlo.

• gener de 1936 convocatòria d’eleccions general

d/Front popular i crisi de la República(1936)

• febrer del 1936 triomf del Front Popular

• Azaña serà el nou cap de govern compost només per republicans ja que els socialistes van declinar el participar-hi. No obstant el pes dels sectors més moderats del socialisme van fer que aquests donessin suport parlamentari al nou govern.

• amnistia política

• es repren el procés de reformes, especialent de la reforma agrària.

• Companys retorna a la presidència de la Generalitat.

• etapa en la qual la crispasió social va en augment . També els complots de la dreta van anar en augment amb el suport actiu de l’Exèrcit i l’Església.

• radicalització social: moltes reformes no podien esperar i en moltes zones els camperols van fer ocupacions de terres que després el govern va legalitzar. La CNT va plantejar la setmana de 36 hores i la confiscació de finques de més de 50 ha. La dreta reacciona amb el tancament de fábriques, la fuita de capitals..

• radicalització també d’alguns liders com Francisco Largo Caballero o de José Calvo Sotelo. A més la premsa conservadora i la clerical maximitzaven els trets negatius.

• El complot entre la dreta (especialment Falange Espanyola) i els militar agrupats a la Unió Militar espanyola es va concretar . L’assassinat de J.Calvo Sotelo el 13 de juliol va precipitar l’aixecament militar.